Translate

dimecres, 19 de març de 2014

CRÒNICA D'UNA MARATÓ - BARCELONA 2014. - Jose Alba-


Marcada al calendari desde que va acabar la Marató de Tolouse a l'octubre de 2013. Temps escàs per recuperar-me de la meva segona, i amb la mentalitat i la il.lusió de fer la tercera a casa nostra. 4 mesos i escaix per preparar-la, amb la mateixa il.lusió que vaig encarar la primera, i amb la experiència d'haver-ne fet un parell en un any. Aquesta marató, seria la primera de les 3 que vull fer al 2014, juntament amb la de les Vies Verdes i una altra a la tardor d'enguany, encara per decidir.

Han estat 4 mesos d'entreno diferent a les anteriors, ni 1000 kms com a la primera, ni 500 de running com a la segona. Han estat 550 km amb els kets, combinats amb uns quants més de bicicleta, sessions de gimnàs i natació. Diferent manera d'afrontar una marató amb l'objectiu de baixar dels 3 hores 30 minuts.
En aquests trajecte d'entrenos, m'han acompanyat en el camí, l'inseparable i incansable Jordi Badia, al que li dec moltes hores d'entreno, de viatges per anar a fer mitges maratons (4 n'han caigut aquest any), entre tantes i tantes coses, amb el cabarrut de l'Alvaro, un tio diesel, constant en els entrenos, i en les curses, i amb molts objectius a curt termini, espero que tots et vagin com et mereixes, la Yennis, que també ens ha acompanyat en els entrenos per preparar la seva primera mitja d'asfalt (se'n parlarà de la seva progressió, segur), aquesta si es cabarruda, ja està ensarronada per fer la de l'any vinent (jejejejeje), i també l'Albert Parisi, amb el que em compartit algún que altre entreno i sobretot, moltes i moltes xerrades sobre la marató (la seva primera, ja us ho explicarà ell).

Al grà! Divendres 14 de març, amb el petitó i la Montse, fem via cap a Barcelona, amb la maleta carregada d'il.lusions i amb unes ganes terribles per a que arribes diumenge, i amb la por que la calor ens passes factura, odio la calor per córrer (sobretot en Marató), i com no, no vam errar. Parada a l'hotel, i a sopar amb la familia Parisi-Balust, va servir per descarregar nervis i hidratar-nos una mica per diumenge (tot no ha de ser córrer, un parell de birres van caure, jeje). Salut Albert.
Dissabte direcció plaça Espanya, recollida de pitrall, tomet per anar guaitant maratons per finals d'any i pasta party. Allà vam esperar al Jordi i la Gemma, amb qui vam acabar de passar el cap de setmana. Quin cap de setmana.
Amb el Jordi vam estar parlant de la cursa en sí, de la tàctica a seguir... jajajjaja, ni que fóssim professionals. Teniem clar que voliem atacar el 3:30, i a partir del km 30 el que les cames i el cap diguin, i si conseguiem l'objectiu doncs perfecte i si nó, doncs una altra serà, el fet d'acabar-la ja es un privilegi, estar a la línea de sortida d'una marató, buff, la pell de gallina...

Diumenge, dia D, Hora H. No he dormit res, de res, he vist passar totes les hores del rellotge. No sona ni el despertador. No he descansat bé, no estava nerviós, però no se per què, no vaig dormir més d'una hora en tota la nit. Esmorzem amb el Jordi, ens passa a buscar l'Albert, i cap a les torres venecianes, on haviem quedat amb els demés companys. Uns estrenant-se, altres veterans, i tots amb un objectiu, acabar la Zurich Marathon 2014, i quina calor tu!!!



A les 08:30 hores, es dóna el tret de sortida, estavem col.locats al davant amb el Jordi, cosa que va fer que passessim per sota el rellotge amb 3 minuts de delay dels professionals, i que ens garantia, si tot anava bé, arribar a meta a les 12:00 hores tocades, menys calor pel body!

Van anar passant els kms, a un ritme relativament bó, amb les cames al seu lloc, en un constant 4:50, 4:55, caient kms i kms, fins arribar al fatídic km 30. Allà, el Jordi no va poder seguir el ritme, i va afluixar la marxa, les punyeteres rampes li tornaven a jugar una mala passada. - Plego em va dir, continua i no paris. Com molts sabreu, al 38 va donar per finalitzada la seva participació.
En part, això em va anar malament, per què em feia molta il.lusió acabar la cursa amb ell, amb l'objectiu complert o no, però junts, una llàstima, la propera serà. Ets un crack Jordi Badia, i indirectament em va afectar suposo.

Anava bé, o almenys això creia, els kms passaven i la calor apretava. La fatiga era cada cop més intensa, i per mi, arribar al 40 com ho vaig fer va ser tot un luxe. Senser. Crec recordar que al pas pel 30 el Garmin marcava 2:37, i a ritme constant. Però allà, al 40, el cos va esfonsar-se. El Mur, el Sr. del Mall.? No podia més, la gent em passava i jo n'avançava d'altres. el panorama era dantesc. Gent tirada, gent potant, gent plorant, coixeant, caminant, parada...; El Marc Monsó (Chapeau nen, et mereixies el 3:28) em va passar aleshores i em va dir: - tira Jose tira, tens el globo de 3:30 darrera. -No puc més Marc. - Les cames no donaven més, vaig afluixar encara més, em vaig esfonsar, i al Marc va desapareixer de la meva vista.
Arribo al km 41.300, allà el meu fill m'esperava a peu de carrer. Subidon d'energia, l'agafo de la maneta, agafo el cartell que el mateix havia fet amb tanta il.lusió: ÀNIMS MINGO hi posava. La Montse corria cap a meta, i jo també, el Blai al meu costat, cadascú agafant el cartell per un costat.
Escolto la veu del Xavi Ensenyat per megafonia, -speaker de la Marató-: ÀNIMS MINGO, ÀNIMS DESDE EL PALLARS JUSSÀ, SI SENYOR (Merci Xavi, un detallàs), quina sensació, se'm van erissar tots els pels del cos, i cap a dins, cartell amunt, llàgrimes als ulls, el Blai als braços, i siiiiiiiii, finisher, tercera. TOMAAAA, SIIIIIII!!!! Enorme satisfacció. Medalla pel Blai, (que content que és va posar) i retrobada i petò a la gran sacrificada en la Marató, la Montse, la meva dona, que tant pateix els entrenos que fem per preparar-nos una marató, i que tantes hores perd en la carretera i en les curses, no descuidant cap detall que em pugui faltar. No cal que digui res, ja ho saps!!!!. Gràcies. Abraçada dels 3. BRUTAL. BRUTAL, Espectacular...

Enorme aquesta marató, duríssima per la calor, però acabada en un 3:38 que tot i no ser el que volia, per què en 1 km vaig perdre pràcticament 9 minuts, em dóna molta moral per afrontar la quarta. La Marató del proper dia 18 de maig, les vies verdes de Tortosa.

Dutxa i a dinar, ens ho em guanyat, al Kikiriki amb els de KM0 de Lleda, quina collada també. Gràcies nois per deixar-nos compartir taula i experiències. Fos, molt fos, però content, mega-content.
- Ànims Mingo, em vas donar la força necessaria per acabar-la, va per tu, la teva marató també la venceràs, i l'any vinent, com l'any passat, en Manel, tu i jo, la tornarem a fer amb dos collons, no en tinguis cap dubte.

- Jordi, que t'he de dir, la teva desena caurà, no se quan, ni com, ni on, però el que se segur, que la creuaré amb tu també. Ja tardes a passar-me les gravacions amb la Go Pro (jejeje)

A tots els participants de casa nostra, als acompanyants, als que vau seguir la cursa en algún que altre punt i als que per un motiu o un altre no vàreu venir però ens vàreu esparonar, moltes felicitats i moltes gràcies.


Salut, pit i collons. Fins la propera. Visca els TrempRunners






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada