Avui, la nostra runner Sònia Parra, comparteix amb nosaltres la seva experiència a la Mitja Marató de Lleida, del passat diumenge. Quina estrena! Felicitats pel resultat campiona!
CRÒNICA D'UNA CURSA MMLLEIDA '14
El dia 2 de novembre de 2014 quedarà gravat en el meva memòria per a tota la vida. Avui he aconseguit un objectiu que feia uns mesos que m’havia fixat però que no estava segura de poder aconseguir.
Son les 7:30 del matí i sona el despertador. He descansat i no estic gens nerviosa, potser ho fa que dues setmanes enrere vaig fer una tirada de 19’5 km que creia no podria fer per no estar prou preparada físicament. Esmorzem amb Manel , ens vestim i anem cap al Camp d’Esports on ens trobem amb el Jose i el Jordi. Tots dos em donen ànims i penso que els necessitaré. Arribem a l’Ekke i allà trobem a la Yennis i al Lluis amb ganes de començar a córrer. Sota l’arc de sortida ens fem la foto de grup.
Falten 10 minuts per a l’inici de la cursa i veig a la Silvia i el Joan, companys i amics amb els que comparteixo entrenaments i curses i que avui faran la cursa de 5km. Ens fem una abraçada i ens col·loquem cadascú al seu calaix.
Els nervis apareixen i no tinc clar que ho pugui fer però tinc ganes que s’iniciï la cursa.
Després de l’homenatge al Juanjo Garra es dona el tret de sortida a la mitja de Lleida.
Comencem a córrer, després dels 5 primers kilòmetres tinc bones sensacions, tot i que els isquios de la cama dreta em fan punxades, em trobo bé. Poc a poc van caient els kilòmetres i ens anem creuant amb la resta de Tremp runners en diferents moments.
Els kilòmetres que passen pel polígon són els més durs però sentir a Manel al meu costat, animant-me contínuament, ha fet que no decaigués. Quan hem arribat a Rambla Ferran m’ha dit: Ja està, això ja està fet, a partir d’aquí a gaudir!! Jo no ho he tingut tant clar com ell però pujant pel Passeig de Ronda he vist que tenia raó. La gent t’esperona, et fa tirar endavant encara que et comenci a fer mal tot.
Què dir quan he vist l’arc d’arribada al fons, quantes sensacions que no es poden descriure amb paraules. Sentia a Manel que em deia: Gaudeix del moment!! I ... realment n’he gaudit, donant-ho tot per a intentar baixar de 1:55’ (quan el meu objectiu inicial era acabar la mitja en 2 hores). La Sílvia i el Joan també m’han acompanyat aquests darrers metres donant-me una vegada més el seu suport. Gràcies!!
En creuar la línia de meta he volgut recordar a dues persones que ja no hi són però que sempre ens donen forces per tirar endavant en tot allò que fem. I després, emocionada, abraçar a la persona sense la qual no hagués pogut superar aquest repte. Gràcies Manel, quina sort de tenir-te al meu costat, avui i sempre.
Temps final: 1’53”22, objectiu aconseguit i de ben segur aquesta serà la primera però no l’última mitja marató que faci.
Vull donar les gràcies a totes les persones que en un moment o altre m’han donat ànims per seguir patint en els entrenaments per gaudir després a les curses però sobretot al Sergi Farré i al David Navesso pels seus savis consells i a l’Arnau Feixas per deixar la meva cama a punt per córrer.
Avui, més que en cap altra cursa, m’he sentit molt orgullosa de portar la samarreta de Tremp runners, de passejar el nom de Tremp pels carrers de Lleida. Se m’ha esborronat la pell cada vegada que algú ens ha dit: Vinga els de Tremp!! Vinga els del Pallars!!
Sempre deia que jo no correria mai, que no m’agradava gens però avui he tornat a sentir allò que em va començar a enganxar a córrer. Quina gran sort haver descobert aquest món i
compartir molts d’aquests moments amb vosaltres!!!
Gràcies a tu Sònia, per compartir-ho amb nosaltres, ens va emocionar molt aquesta arribada. De ben segur que no serà l'última... Granollers, Barcelona, ara ja no podràs parar. Enhorabona per la cursa i per l'esperit de sacrifici que has demostrat.
Salut, pit i collons.