Va passar un mal tràngul per una lesió al menisc, però mica en mica, ha anat colpint un coratge que l'ha dut fins a Montserrat. Fa 5 mesos es feia petar la Marató de Barcelona, entrant amb el seu petitó de la mà, i ara s'apunta a la llarga distància. Aquí teniu la crònica d'aquesta aventura. Albert Parisi, ens has deixat boca-badats. Enhorabona. Et mereixes un homenatge com cal... Quina es la propera aventura?
Quin parell
Què passa pel cap de prop de 3000 persones per fer una travessa de 85,5 km; caminar una mitja de 20 hores (la majoria d´elles de nit) i saber que acabaràs trinxat? La veritat es que no ho se.
En el meu cas apuntar-me a la Matagalls-Montserrat va ser una manera de desconnectar una mica del córrer després de la Marato de Barcelona; i per mantenir la forma fisica què millor que preparar una travessa d´aquestes caracteristiques?
No era la meva primera Matagalls-Montserrat que feia, ja que al 1992 i al 1993 la vaig fer i acabar en 21 i 19 hores, respectivament; però després de tants anys, era com si fos la primera vegada.
En aquella epoca se sortia des del pic de Matagalls, però suposo que per no destrossar la muntanya, ja fa anys que se surt des de Collformic.
I així, el dissabte 20 de setembre em planto a Collformic a les 3 de la tarda, arribant amb un dels autobusos que munta l´organitzacio des de Barcelona.
A Collformic torno a trobar l´Alex Siuró, amb qui ja ens haviem trobat a la plaça Joanic de Barcelona per agafar els autobusos. Ens fem la foto de rigor i compartim una bona estona fins la sortida (ell la tenia a les 17:28)
L'objectiu
La sortida es a partir de les 4 de la tarda, sortint 30 caminadors per minut; respectant escrupulosament l´hora de cadascu.Jo tinc la sortida a les 17:34 el que em permet menjar i beure tranquil·lament, acabar de donar una ullada al recorregut, i enllestir de preparar els peus per evitar llagues o rossadures (aixo em penso que no ho vaig fer massa be).
L'Àlex Siuró i l'Albert
Coneixent el meu cos com el conec; m´obligare a beure aigua cada 20 minuts, i com a minim menjar algo cada hora.
A les 17:34 en punt surto...i xino xano cap a Montserrat.
Una travessa d´aquesta mena penso que s´ha d´anar pas a pas; així que el meu primer objectiu era arribar a l´avituallament de Sant Martí de Centelles (km 17,5) sense haver fet us encara del frontal.
A l´avituallament arribo després d´unes 3 hores de sortir de Collformic, sense fer us del frontal; i allà em trobo l´Alex amb dos companys seus; qui estan a punt de reemprendre la marxa.
Agafo algo de menjar, carrego aigua i surto amb ells, ara sí que amb el frontal en marxa i pensant en arribar al següent avituallament, al Coll de Poses (km 32, 8)
De cami al Coll de Poses vaig be aixi que tiro amb ganes, i quan arribo a l´avituallament....primera decepció: no queda ni un entrepà, aixi que aprofito a beure dues tasses de brou, menjar galetes i platans...i agafar-ne pel cami.
Hostia, aixo no m´ho esperava!....i el pitjor es que darrere meu encara ve mes gent.
Poses, desde el Coll de Poses
Al Coll de Poses quan estic acabant de menjar, veig que arriba l´Alex i li dic que marxo.
Les cames van be, i el proper objectiu es arribar a l´avituallament de Sant Llorenç Savall (km 46,5). Aquest avituallament es el punt d´inflexio de la travessa: el que no va be, sap que es un bon lloc per plegar; i el que va be sap que arribat aqui ja falta menys de la meitat de cami per arribar a Montserrat.
A Sant Llorenç hi arribo despres de 9 hores des de la sortida. Collons quin avituallament!!! Entrepans a dojo, coca cola, i fruita...quin tiberi!!!
Reposto forces, i aqui em curo les primeres butllofes als peus. No son importants i amb l´ajuda dels Compeed i un canvi de mitjons reemprenc la marxa.
Objectiu següent: l´avituallament al Cami Moliner (km 61,5), a Matadepera.
I entre Sant Llorenç i aquest avituallament, trobo la primera paret a pujar del km 54 al 60. Una pujada dura i llarga, però com vaig be de forces tiro com fins llavors, i em planto a l´avituallament despres de quasi 13 hores de marxa.
Un parell de kilometres abans de l´avituallament el peu esquerre em comença a fer mal, sobretot baixant; i noto que ja tinc llagues a les plantes dels peus.
Arribo a l´avituallament, on carrego el diposit a base de donuts i de suc de taronja; i paro una estona per curar les llagues.
Encara es de nit, aixi que surto de Matadepera en direccio Vacarisses amb la moral alta, ja que vaig molt be de forces, pero vull veure com aniran els peus, ja que encara queden 24 km fins a Montserrat.
Pujant el coll del Queixal es fa de dia; es hora de parar el frontal, pensar que de nit he fet uns 45 km, i que pujant les cames i els peus van a tope.
Un cop al Coll del Queixal (km 67,2) se que ve la part mes cornuda de tot el recorregut donat l´estat dels meus peus....la baixada fins a Vacarisses.
Es una baixada llarga, d´uns 7 km i molt trencacames....i us puc assegurar que ho es.
Arribo a l´avituallament de Vacarisses (km 74,2) fet un cromo dels peus. Aquest es l´avituallament dels entrepans de nocilla. En menjo uns quants, i sense ni parar tiro cap a Montserrat amb les forces justetes.
Porto quasi 15 hores de travessa i tot i que les cames van be, veig que els peus no estan per gaires baixades mes.
Estic a poc mes d´11 km de Montserrat i se que deixo enrere el pitjor tram del recorregut donat l´estat dels peus.
Queda com aquell qui diu, el darrer esforç. Se que per arribar a Monistrol encara em queda una darrera baixada, aixi que nomes espero que els peus aguantin.
Arribant a Monistrol es tenen unes vistes de Montserrat impressionants. Es com una paret davant meu, que se que l´haure de pujar des d´avall.
Monistrol es el km 81; aixi que per davant queden els darrers 4,5 km....tots ells de pujada.
Enfilo la pista de l´aigua, un cami que he fet un munt de vegades per pujar a peu de Monistrol a Montserrat...però em penso que mai se m´havia fet tant llarg i fotut com ahir!!!
La pujada es molt lenta, puc dir que els darrers 3 km els faig en quasi una hora i 20 minuts, pero almenys tinc el consol de saber que pujant els peus no em fan tant de mal.
Tambe ajuda, saber que a Montserrat trobare els meus pares, la meva dona i el meu nen.
I aixi, després de quasi 19 hores arribo a Montserrat.
Els meus m´esperen al costat del teleferic, i de la ma del meu xic enfilo les escales que pugen a la plaça del Monestir.
L´arribada a la plaça es un moment per viure en primera persona, perque es impressionant i emocionant veure la gent que hi ha alla, acabant d´animar-te a fer els darrers metres; i perque cadascu sap el què li ha costat i ha patit arribar fins aqui.
19 hores de travessa donen per molt: es viuen unes sensacions i emocions que dificilment son explicables si no es viuen en primera persona.
En el meu cas, puc dir que em va impressionar l´ambient que hi havia a Collformic abans de la sortida; les mostres de suport de la gent que vam trobar als diferents llocs del cami i l´ambient de companyerisme als diferents avituallaments.
Poques curses, marxes o travesses no tenen una classificacio general, i la Matagalls-Montserrat n´es una: te el mateix premi el primer a arribar a Montserrat com el que arriba amb 23 hores i 59 minuts.
En l´aspecte personal, puc dir que vaig patir per culpa dels peus a partir del km 67; i tot i que en cap moment vaig pensar a plegar; no podia descartar que els problemes als peus m´obliguessin a fer-ho.
No voldria acabar aquestes linies sense felicitar l´organitzacio de la travessa perque estava tot molt ben muntat, el cami ben senyalitzat i els avituallaments molt complerts; a excepcio del del Coll de Poses on quan vaig passar jo ja no quedava cap entrepa.
Tambe donar les gracies a totes les persones que vaig trobar al llarg del cami que ens van donar anims.
Felicitar a tots els valents i valentes que vam sortir de Collformic; i als afortunats i afortunades que vam arribar a Montserrat.
I com no....agrair als meus pares, la meva dona i el meu nen la rebuda que em van fer a Montserrat.
Enhorabona Albert. Ara si que l'has feta grossa.
Salut, pit i collons.