dimarts, 29 de juliol del 2014
TERCER ANIVERSARI, A CEL.LEBRAR-HO...
Durant aquest mes de juliol, concretament un 6 de juliol, i com bé va reflectir el Jordi Badia en la nostra auca, els Tremp Runners vam aixecar el vol. Després d'estar uns mesos al 2011 coient-se la possibilitat de crear un grup d'amics per divertir-se corrent, vam sortir a la llum. Van ser uns mesos de planificació, decisions, il.lusions, però sobretot amb un únic objectiu, veure a la gent del poble corrent per arreu amb una mateixa samarreta. En l'auca que us comentavem, la que va sortir a la llum aquest Sant Jordi , juntament amb el conte -Post 23 d'abril-, reflecteix el que han estat aquests tres anys, i com es va coure tot...
Ara, que ja han passat 3 anys intensos, 36 mesos plens de curses, 1095 dies de durs i de divertits entrenaments, 26280 hores en les que em compaginat curses sols, curses acompanyats, mitges maratons properes i llunyanes, maratons fantàstiques, plors per objectius assolits, llàgrimes per no poder assolir la meta, abraçades per superar-nos dia a dia, viatges arreu del planeta, curses de muntanya duríssimes, i curses de tota mena per terra, per muntanya i per asfalt, paissatges irrepetibles, imatges que no oblidarem mai, i sobretot, companyerisme entre tots i cadascun dels que formem aquesta petita gran familia, volem conmemorar aquesta data tan especial amb una festa en la que plegats puguem compartir una vetllada agradable i a poder ser riure una estona plegats, després d'un dia d'entrenament, després d'una cursa, o simplement de la jornada de descans setmanal que cadascú té planificada.
Que us sembla si per cel.lebrar-ho, i per rematar aquest estiu carregat de curses i entrenos, el dissabte dia 30 d'agost, la fem ben grossa, no tot ha de ser córrer. Sabem que no tothom podrà venir, és molt difícil que els més 300 que ja formem part d'aquesta família assisteixi a l'event, però almenys els que assistim, passarem una bona estona. Feu córrer la veu, ho penjarem al facebook, on, també crearem un esdeveniment per tal de fer-ho arribar al màxim de gent possible. Ara només cal que ho lligueu, teniu una mica més d'un mes per trobar un foradet a la vostra agenda. Us esperem!!! Lloc i hora a determinar... S'accepten propostes...
Felicitats a tots, per poder continuar fent realitat aquest grup!!!! 3 anys no són res, en farem molts més, i 300 ja son paraules majors! Ahhh, i una cosa que ens fa molt feliços, prop de 75.000 visites al blog, Brutal!!!!
Motivador video de la pel.licula "Un domingo cualquiera" del gran Al Pacino: Sumar, sumar, i sumar... http://youtu.be/X9ct3duufA4
Salut, pit i collons.
diumenge, 27 de juliol del 2014
CURSA DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ 2014
Tot un classic del que es poden trobar tot tipus de comentaris a la xarxa,
Aquí va un exemple:
Aquí va un exemple:
"...Coses importants a saber:
1. Qui comença fort arriba mort
2. Qui puja ràpid baixarà lent
3. 15 Km a l'estiu són masses
4. No anireu ni al ritme de la vostra millor mitja
5. Qui sigui creient que es quedi a Poblet
6. El millor moment de la cursa és la piscina
7. L'últim km. no s'acaba mai
8. Qui baixa d'una hora aquí és sub3 a la marató..........·" corredors.cat
2. Qui puja ràpid baixarà lent
3. 15 Km a l'estiu són masses
4. No anireu ni al ritme de la vostra millor mitja
5. Qui sigui creient que es quedi a Poblet
6. El millor moment de la cursa és la piscina
7. L'últim km. no s'acaba mai
8. Qui baixa d'una hora aquí és sub3 a la marató..........·" corredors.cat
L'Espluga de Francolí en plena Festa Major. Una gran plaça amb l'orquestra preparant-se per la nit. Una zona plena de taules i cadires de fusta a l'ombra. Al costat la piscina amb arbres i un bar amb moltes taules també a l'ombra. I a la mateixa zona, les "firetes".
En una estona s'omple tot de gent, sobre tot corredors i acompanyants.Us imagineu el passeig i la plaça de Catalunya de Tremp el dia de la Festa Major plena de corredors?... doncs això mateix!!!
Es respira molta tranquilitat. Fins i tot a la sortida sembla que ningú es vol posar al davant.
Els primers kms transcorren per dintre del poble. Sense cotxes ni obstacles. Amb els balcons plens de gent.
Al km 2 i "pico" es torna a passar per la línia de sortida en sentit contrari al de la sortida direcció al Monestir de Poblet.
La cursa entra al Monestir fa una volta per dins i un cop fora, segueix costa a munt. Es una pendent semblant al nostre circuit dels cavalls. Al km 6 ja portàvem 3 havituallaments. Fins tot hi ha un punt amb esponges.
La cursa entra al Monestir fa una volta per dins i un cop fora, segueix costa a munt. Es una pendent semblant al nostre circuit dels cavalls. Al km 6 ja portàvem 3 havituallaments. Fins tot hi ha un punt amb esponges.
Adelantat pel protagoniste de 42,195 la distància incerta |
Si, si.. fa calor, però cada cop menys i se soporta bé.
Es tracta d'aguantar fins el km 9 més o menys que és on hi ha un gir i comença la baixada. Són 6 kms de descens a FULL !!!. En el meu dels millors quilòmetres que he fet a les darreres curses. Adelantant gent tota la baixada....Un gustàs!!!
I per primer cop en molt temps puc dir que quasi se'm fa curta una cursa.
Es tracta d'aguantar fins el km 9 més o menys que és on hi ha un gir i comença la baixada. Són 6 kms de descens a FULL !!!. En el meu dels millors quilòmetres que he fet a les darreres curses. Adelantant gent tota la baixada....Un gustàs!!!
I per primer cop en molt temps puc dir que quasi se'm fa curta una cursa.
Per la dutxa cal entrar a la piscina. Es passa pel xiringuito, la piscina gran i petita, i al fons la gespa amb unes cadires i taules que fan de vestidor. Les dutxes a l'aire lliure. Més d'un centenar de corredors en pilota picada dutxant-se amb tota naturalitat mentre famílies senceres, a pocs metres fan el beure al xiringuito també amb tota naturalitat...sorprenent!!!
Per finalitzar, ballada de sardanes a la plaça del ball on es barregen els músics amb els corredors que revisen els resultats....
Tot amb molta naturalitat.
Els corredors i els músics de la cobla comparteixen espai |
Es difícil de trobar una cursa que s'organitzi al bell mig d'un poble en plena Festa Major, i fins i tot que passa pels carrers del centre sense cap problema.
Gran cursa i gran resultat Jordi, enhorabona per la cursa i gràcies per la crònica i per la fantàstica definició de la cursa, comencem bé la setmana. Portava dies sense competir, però ja torna a estar en forma. Crack!!!
dimecres, 23 de juliol del 2014
CURSES CAP DE SETMANA 19-20 JULIOL 2014
VALLS D'ÀNEU 2014
UTVA, Ultra Trail amb 92,3 km del terreny més tècnic i alpí i 7344 m de desnivell positiu, per aquells amants de la muntanya més alpina, amb només 7 km de pista forestal. Hi haurà un Km Vertical cronometrat amb el seu premi corresponent sempre que s'acabi la cursa
CRVA, Cursa de Resistència, amb 44 km per camins tradicionals plens d'encants naturals i magnífiques vistes, 2550 m de desnivell positiu. Aquesta edició forma part de la 1a. Lliga Catalana de Curses de Resistència de la FEEC.
MPVA, Una marxa tant per als excursionistes habituals com per als ocasionals amb un recorregut de 20Km. i un desnivells de 500m
Un cop més, groc per les muntanyes, a més amb molt bon paper tal i com podeu comprovar a les classificacions. Enhorabona a tots. Als animals de la de 92 km de heavy metal. Als bèsties de la de 44 km de Rock n' Roll, i als habituals lluitadors de les de 20 km de Hard Core. A tots i cadascun de vosaltres, continuem emocionant-nos cada cap de setmana. Moltíssimes felicitats.
Ens han fet arribar alguns dels nostres, la duressa de cadascuna de les curses, on no van faltar les "pajares", ni tampoc les caigudes, però com sempre i per no canviar el guió del que es portar la samarreta de Tremprunners, suada, patida, lluitada i vençuda. Valorem el vostre esforç, però sobretot, el vostre companyerisme. Salut companys.
Classificacions de la web de la cursa:
WEB de la cursa
Classificacions
Salut, pit i collons.
dimarts, 15 de juliol del 2014
CURSES CAP DE SETMANA 12-13 JULIOL 2014
VERTICAL CABANERA 2014
Un any més, molts dels nostres es van desplaçar fins a la Vall Fosca, indret maquíssim i salvaltge del Pallars Jussà, per tal de disputar la Vertical Cabanera, una cursa que encara que sembli que no es dura, es demolidora, com molts de vosaltres sabreu i haureu patit a les vostres cames i al vostre cardio, amb la pujada al Montsant de Pallars.
Dins d'una jornada esportiva i festiva, on la organització, segons ens han dit va ser, novament exquisíta, els nostres van emprendre la jornada cap a Montsant, en un dia fresquet i clar, per gaudir plenament de les vistes que depare el nostre Pallars. Un cop més, felicitar a tots els nostres, per fer d'un dia dur, un dia per recordar, i per acabar i gaudir de la Vertical Cabanera. Enhorabona a tots.
Karina (per no fer-la i mantenir tercera posició a la Lliga CorrePallars) i Gilbert, menció especial per vosaltres dos, un es a dalt del podi, l'altra acabada d'arribar, si us plau, no baixeu, volem el color groc, a dalt de tot quan finalitzi la CorrePallars. Chapeau.
La resta que vàreu anar, no penseu que es molt important el podi, a l'abast d'alguns, important es vèncer a un mateix cada dia, i a cada cursa. Aquest valor es intocable. Felicitats.
CELESTRAIL -ANDORRA- 2014
El cor d'un país
Una magnífica volta de 50 milles, exigent i salvatge (com totes les nostres curses), però s'hi
troben alguns trams deliciosament ondulats per tal de recuperar després de tres grans colls a
més de 2.500m d'altitud.
- 83 km amb 5.000 m de desnivell positiu i 5.000 m de desnivell negatiu (*)
- Sortida del centre del poble d'Ordino el divendres a mitja nit per arribar al centre del poble
d'Ordino
- El més espectacular: la carena del Clot del Cavall, sota la lluna plena, amb paisatges
magnífics
- El més tècnic: pujada al Clot del Cavall
- Molts trams on es pot córrer
- Pendent més forta: 34% (340 m de desnivell en 1 km) últim tram per arribar al Coll
d'Arenes
- Pujada més llarga: 6,5 km (1.185 m de desnivell, o sigui 18% de pendent) de Llorts al Clot
del Cavall
- Altitud mitjana: 1.800 m
- Pals autoritzats
- 7 avituallaments
I quan llegueixes això, penses, qui serà dels nostres animalots qui la farà??? Pots fer tria entre els nostres, però només una desena estan de moment tocats per la vareta màgica de les Ultres. Un d'ells, abonat a les cròniques d'aquesta distància últimament es el Carlos Senye, qui cursa darrera cursa, demostra que ell i la muntanya son un. A pesar que per ell el resultat no va ser el que volia, i acabar-la el va satisfer, a nosaltres, per a nosaltres el resultat es el que desitjavem i tornar-lo a veure fer finisher es el que ens enorgulleix. Ens vas tornar a emocionar. Crack. Enhorabona Carlos, a Emmona et vas sortir, a la Celestrail, vas tocar el cel, on arribaras jabalí? Gran el nostre Carlos, molt gran.
Salut, pit i collons.
diumenge, 6 de juliol del 2014
CURSES CAP DE SETMANA 5-6 JULIOL 2014
ESPARDENYADA 2014
CORREDORS 21KM 1100 DESNIVELL
CAMINADORS 17 KM 800 DESNIVELL
Paral·lelament a la Diada dels Raiers, l’Espardenyada té com a objectiu commemorar els llargs trajectes que els raiers realitzaven a peu per tornar a casa.
Aquesta cursa ofereix un recorregut circular que surt i arriba a La Pobla de Segur, tot passant per punts mítics i de gran bellesa com La Roca Foradada, l’Ermita de Sant Miquel, el Salt del Llop, el Bosc i les Roques de Queralt, Gramuntill, etc.
En el post d'avui ens extendrem una mica, a part de la cursa, farem cultura i història dels Raiers.
De moment al que més ens interessa, la cursa, l'Espardenyada 2014.
Novetats a la cursa d'enguany, 21 km i 1100 de desnivell.
Sortida Plaça de la Pedrera -Riba – Sant Miquel – Bandera – Cresta de Gelat – Montsor -Dolmen - Bosc de Queralt – Rocs de Queralt via Canal Lo Graell – Gramuntill – Font de l’Ús – Barraca – Vernedot – Plaça de la Pedrera, novament per l'arribada.
Aquest any no s'ha pujat a Sant Aventí, han anat directament al poble abandonat de Montsor per prosseguir per la pista forestal fins al Dolmen on s'ha coincidit amb la ruta dels caminadors. Després ens indensarem al Bosc de Queralt, tot recorrent un agradable camí que ens durà just sobre les Roques de Queralt.
Per descendir les Roques de Queralt utilitzarem la Canal “Lo Graell”. Antigament aquesta Canal era utilitzada pel transport de la fusta que s’extreia del mateix Bosc de Queralt.
Un cop baixada la Canal continuarem pel camí que ens conduirà a Gramuntill on ens esperarà un bon avituallament. Ja recuperades les forces reprendrem el corriol fins a arribar al llit del Riu Noguera Pallaresa, un cop aquí ens queden els últims kilòmetres en un ambient molt més fresc, ja que no ens separarem del Riu, passarem per La Font de l’Ús, La Barraca i Vernedot i posteriorment encararem la meta altre cop a La Plaça de La Pedrera.
I també novetats a la caminada:
Plaça de la Pedrera – Av. Verdaguer – Torrent de Vallcarca – Arreposador -Dolmen – Bosc de Queralt – Rocs de Queralt via Canal Lo Graell – Gramuntill – Font de l’Ús – Barraca – Vernedot – Plaça de la Pedrera.
RESULTATS
Una mica d'història dels rais i dels raiers, una festa, una cultura, un sentiment. Com deia en una cancó en Jacint Verdaguer: "Sóc fill del Noguera dins d'un rai nasquí, ma esposa és raiera, raier vull morir"
Història
La paraula rai ve del llatí “ratis” que significa “balsa” en castellà. La terminologia ve per tant de molt antic, ja que en temps dels romans a la península ibèrica ja es donava cert transport de fusta pels rius.
Ens trobem davant d’un ofici, el de raier, que ve de lluny. El transport fluvial de fusta.
La fusta ha esta i encara és un dels materials més importants utilitzats per a la construcció, i durant el creixement de les ciutats i els pobles al llarg dels segles ha esdevingut matèria primera i necessària. El raiers la transportaven lligada i fent-ne alhora embarcació. Eren els únics mariners d’aigua dolça que estrenaven embarcació cada cop que viatjaven riu avall. La demanda de certa fusta o bigues feia que els nostres raiers pallaresos viatgessin pel Noguera Pallaresa fins al port fluvial de destí de la mercaderia: la Pobla de Segur, Tremp, Balaguer, Lleida, Tortosa i Amposta principalment.
La fusta era seleccionada en origen als boscos pirinencs i era l’empresari fustaire de la zona qui endegava l’aventura del raier: els picadors talaven els boscos seleccionats i arrendats al terme municipal o als seus propietaris prèviament, els tiradors ajudats de les mules i els matxos duien els troncs fins a l’aigua (o bé barrancs a l’alta muntanya o bé als trams navegables dels rius), i els raiers empenyien la fusta riu avall barranquejant (ajudats de la ganxa, l’eina per excel·lència del raier, empenyien la fusta o les bigues des de la riba del barranc o del riu si no era navegable) i muntaven el rai per portar-lo al seu destí, ja fos per construcció civil a la capital del Segrià quan creixia exorbitantment a la primera meitat del segle XIX, o bé per a ús militar per a fer vaixells de guerra al segle XVIII.
Trobem els primers textos de raiers catalans a les ribes del Noguera Pallaresa en una època un tant moderna gràcies a Francisco de Zamora i al seu llibre “Diario de los viajes hechos por Cataluña” de la segona meitat del segle XVIII, tot i que l’ofici venia fent-se des d’uns segles abans, ja que trobem testimonis escrits del transport de fusta pel riu Tajo de finals del segle XV i no és doncs estrany que el transport fluvial de fusta també es donés en altres conques fluvials de la península a més de la nostra Noguera Pallaresa.
Era en aquella època gloriosa del segle XVIII en que molts dels arbres tallats a muntanya (avets i sobretot pins negres) i esdevinguts rais passarien a conformar galions per a l’armada espanyola, com bé reflecteix Jacint Verdaguer al seu poema “Cançó del Raier” que un cop musicat l’any 1919 pel mossèn Tàpies ha esdevingut l’himne de la nostra associació : “de les bigues que he enraiades se’n farien galions, galions per les armades de deu regnes i nacions” (setè vers del poema publicat a l’obra “Pàtria” del 1888). Devien ser els mateixos raiers de La Pobla de Segur i El Pont de Claverol que duien els rais fins al mar per a què els vaixell portessin els troncs i les bigues fins a les drassanes de València o fins i tot Cadis. Imagineu la vida d’un pi negre des dels boscos de la Vall d’Aran fins a Cadis per acabar esfonsat en una batalla naval contra anglesos o portuguesos al bell mig de l’Atlàntic.
I en aquesta època del segle XVIII i curiosament durant la davallada de l’ofici, principis del segle XX, seria quan més feina i treball tingueren els raiers de la Noguera Pallaresa. A principis de segle XX es començaren a construir preses i salts d’aigua per aprofitament hidràulic i posterior obtenció d’energia elèctrica, i aquests salts d’aigua impedien el transport de la fusta pel riu, lliure d’obstacles fins aquells anys, i al mateix temps i paradoxalment la construcció d’aquestes preses eren sol·lícites de fusta per a la seva execució. En trobem exemples com la presa de Talarn a l’embassament de Sant Antoni, construïda durant les tres primeres dècades del segle, que augmentà el volum de treball dels raiers i al mateix temps impedí que els rais baixessin pel Noguera Pallaresa un cop acabats els treballs de construcció. Els raiers havien de desfer els rais per superar la caiguda d’uns 40 metres i tornar-los a muntar per continuar riu avall.
Eren doncs els raiers els qui transportaven la fusta per encàrrec dels boscos pirinencs fins al port fluvial de destí (Balaguer, Lleida, Tortosa, o fins i tot fins al mar). Els picadors, en origen, talaven els pins o avets seleccionats i amb ajuda dels tiradors, els destres conductors de matxos i mules, conduïen la fusa fins a la riba dels rius o bé dels barrancs. Entrava aquí l’experiència dels raiers a l’hora de barranquejar la fusta pels rius d’alta muntanya: amb l’ajuda de la seva ganxa movien els troncs des de la riba del riu fins que el corrent de l’aigua i l’amplitud del riu pogués dur els troncs o bé bigues fins a l’emplaçament conegut com enraiador, un lloc on podien treure de l’aigua la fusta per acabar d’esquadrejar-la i posar-la en ordre per muntar els rais.
En tenim testimoni gràfic gràcies a un altre fill insigne de la Pobla de Segur, en Ceferí Rocafort. Va néixer a La Pobla de Segur el sis de setembre de 1872 i l’abandonà tot just acabats els primers estudis per anar a ampliar-los a Barcelona, però en els seus anys de joventut i gràcies a formar part del Centre Excursionista de Catalunya retornà als Pallars més d’un cop i ens deixà una gran obra, tant pel seu sentit sociològic com per la bella escriptura, anomenada “Excursions pel Pirineu i el pla de Lleida”, un recull d’escrits seleccionats de la seva obra. En aquest recull trobem el capítol 13, “Els Rayers. Transports fluvials de la fusta en les comarques lleydatanes”, una acurada explicació de l’antic ofici viscut en aquells anys. Al mateix temps conservem fotografies de l’esplèndid reportatge que va fer en Ceferí Rocafort per al Centre Excursionista de Catalunya i podem veure avui com es treballava a principis del segle XX.
Pocs anys més tard de les excursions d’en Ceferí Rocafort, cap a les primeres dècades del segle XX, la feina de raier als Pallars i a la Noguera Pallaresa començà la davallada. Tot començava a canviar amb l’arribada de la llum i la construcció de les preses hidroelèctriques. La construcció de carreteres per fer arribar la maquinària necessària per a les preses, i l’arribada de camions de gran tonatge, feren canviar el transport fluvial pel transport per carretera, que abaratia costos i estalviava temps als empresaris fustaires.
Així doncs és per la pèrdua d’un ofici d’una gran importància a les nostres contrades que ha esdevingut l’Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa de la Pobla de Segur i el Pont de Claverol.
(història extreta de l'Associació Cultural dels Raiers del Noguera Pallaresa)
Ara que ja som de ple a l'estiu, volem desitjar-vos que us ho passeu en gran a les vacances, a les curses, amb la família, amb els amics. Disfruteu de l'esport i de la vida.
Salut, pit i collons.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)