Translate

dilluns, 31 d’octubre del 2011

Coneguem més a ....

Avui coneixerem una mica més al nostre company MANEL SANCHO





PER QUE CÓRRER ?
Aquesta pregunta que tantes vegades ens han fet i que és difícil de contestar. Jo personalment vaig començar per què el cos em demanava fer una mica d’esport ja que a prop dels 40 la panxeta començava a fer-se gran. El running és la modalitat ideal, no necessites a ningú, ni horaris concrets, ni grans despeses, amb uns pantalons curts, una samarreta i uns keds a rodar.

Poc a poc et vas enganxant, i si comences amb les curses populars, es converteix en una filosofia de vida. A mi personalment el running em dóna molt; millora física i mental, llibertat, motivació, constància, esperit de sacrifici, vida, etc

DES DE QUAN ?               
El meu esport preferit i el que he practicat des de petit ha sigut el futbol.          Tot i que fa anys que sortia a córrer esporàdicament, a l’any 2008 vaig començar a fer-ho de manera més assídua, fins ara.

1ERA CURSA ?
La primera cursa va ser a Lleida, la Cursa dels Templers de 10 km, el 15 de juny del 2008.

QUANTES HAS FET?
Fins ara he participat en 21 curses, 17 de deu km, 3 mitges maratons i 1 marató.



QUINA T’AGRADARIA FER QUE NO HAGIS FET, I UN SOMNI COM A CORREDOR ?
El meu objectiu més pròxim és la marató de València el proper 27 de novembre. En els propers anys tinc la il·lusió de córrer dos maratons anuals, per al 2012 l’objectiu són Madrid i Donosti.

Però el meu gran somni és córrer la marató de Nova York, i poder visitar aquesta ciutat tant espectacular.

T’AGRADA PLANIFICAR(SEGUIR ENTRENAMENTS) O ENTRENES AL TEU AIRE ?
La veritat és que seguir un pla d’entrenament específic si no tens temps és molt difícil, i a mi no me’n sobra. Personalment només he intentat seguir un pla en dos ocasions, quan em vaig preparar la marató de Barcelona i ara que preparo la de València, tot i que realment se’m fa impossible complir-ho fil per randa.

La resta de la temporada vaig sortint sense la disciplina concreta de la preparació de la marató. També intento combinar la carrera amb una mica de natació, per a no caure en rutines i reforçar també la resta del cos.

ALGUNA ANÉCDOTA A LES CURSES?
Més que anècdota, m’agradaria parlar de l’experiència de la primera marató. Des de la por inicial a la inscripció, al seguiment, l’esforç i sacrifici del pla d’entrenament, als dies i preparatius previs de la cursa, a la recollida del pitrall, als preparatius els dia de la cursa, a la sortida, als primers deu, als vint, als trenta, el patir, el dolor, l’esforç, més dolor, els 42195  i l’arribada, les llàgrimes, la família al teu costat, el mai més, el dia després, els mal de cames, el calendari de maratons per la propera....i tornar a començar...

ZONA D’ENTRENAMENT? QUANTS DIES A LA SETMANA?
Tinc dos zones d’entrenament. Una a Lleida, ciutat on resideixo i on acostumo a córrer per la canalització del riu, el parc de la mitjana o algun camí adjacent de l’horta lleidatana. L’altra zona és la ciutat de Reus, on treballo, on també existeix una zona anomenada la boca de la mina, que és ideal per a entrenar.

Intento sortir quatre o cinc dies a la setmana i descansar dos o tres. Dels cinc dies, un de tirada llarga que acostuma a ser el diumenge.

CORRER AMB MÚSICA O SENSE?
La música és un altra de les meves grans passions, i m’encantaria córrer escoltant música, però a hores d’ara encara no he trobat uns auriculars amb els que em trobi còmode i no em suposin una molèstia. Si algú de Tremp Runners em pot assessorar, encantat…

SOL O ACOMPANYAT?
Suposo que com tots els que tenim obligacions laborals i familiars els horaris d’entrenament mai són els mateixos, i és difícil trobar una estabilitat i algú que coincideixi amb tu. Per aquest motiu acostumo a córrer sol. Tot i això a Reus tinc un company, el Jesús que molts dies s’anima i surt amb mi.

MUNTANYA O ASFALT?
Acostumo a córrer per asfalt, tot i que intento combinar per camins de terra amb l’objectiu de no carregar en excés les cames. La majoria de curses que es celebren per l’àmbit territorial del meu domicili i que he participat han estat d’asfalt. Tot i això m’encantaria fer alguna cursa de muntanya, potser l’any que ve.

FRED O CALOR?
Em trobo molt més còmode amb el fred, la calor m’afecta força el rendiment.

TIPO DE KEDS?
Vaig començar a córrer amb uns asics i la veritat és que sempre m’he sentit tant agust que no he volgut canviar ni provar res més. Actualment corro amb unes ASICS GEL KAYANO-17.

ALGUNA MANIA O SUPERSTICIÓ?
No tinc cap superstició ni en el món del running ni en el dia a dia, i mania potser la puntualitat, m’agrada arribar a les curses amb el temps suficient per recollir el pitrall, fer un cafè, escalfar una mica i disfrutar de l’ambient previ a la sortida.

ALGUN IDOL D’ATLETISME O ESPORT?
Quan tenia setze anys vaig anar a veure un campionat d’atletisme a Barcelona, a la pista d’atletisme de la zona universitària. Vaig veure una cursa de 1500 on corria Jose Manuel ABASCAL, medalla de bronze als Jocs Olímpics de 1984, i on va estar a punt de batre el record d’Europa de l’especialitat, vaig al·lucinar. A partir de llavors sempre he prestat especial atenció pels atletes que corren aquesta modalitat; Sebastian Coe, Fermin Cacho, Natàlia Rodriguez, etc. Però si hi ha un atleta que admiro és l’inigualable Kilian Jornet.

GRÀCIES MANEL!

divendres, 28 d’octubre del 2011

Cròniques curses

 

Com uns quants , l'hi han demanat ,  el nostre company  el Sergi ens fa arribar la crònica de la marató de Venecia(Italia) on va participar el cap de setmana passat.

 

Marató de Venecia (Italia) 23-10-2011












Per què Venecia?


Aquesta vegada no hem va fer falta ni triar a mi.Com voliem fer vacances amb la Bea a l'octubre o novembre , nomès em va fer falta donar-li la llista de les maratons que es feien en aquestos mesos i que podiem arribar en tren o cotxe , i que ella tries a quina volia anar.No s'ho va pensar gaire i va triar Venecia. Em vaig haver d'inscriure amb molt de temps , per que tot i que hi havia 7.000 inscripcions , en poc temps s'acabaven.

La preparació.

No ha variat gaire de les altres, ho he fet com en les anteriors. Com que no segueixo cap pla d'entrenament , m'obligo a fer 4 dies a la setmana de correr.3 dies entre setmana de 15 kms i la tirada llarga del cap de setmana. He fet 12 setmanes , i 68'75 kms de mitjana a la setmana. Aquesta vegada al caure l'estiu entre mig , he pogut sumar algun dia de bicicleta de carretera. S'ha fet pesada la calor quasi fins a 3 0 4 dies abans de la marató.Les temperatures tant altes que hem tingut al setembre i octubre no han estat normals.

El viatge.

Degut a la meva por a volar , el viatge el vam fer en tren.El dijous , vam agafar a Barcelona un tren nocturn fins a Milan, i d'allí un tren a Venecia. Al tren nocturn , vam agafar una habitació per la Bea i per mi.Tot i el soroll i el moviment , dintre del que cap , es pot dormir.No es descansa com en un hotel , però es una manera de guanyar temps mentres viatjes.De milan a Venecia , eren dos horetes d'un tren ràpid al matí.El viatge no va ser molt bo per mi , doncs dimecres , m'havia aixecat molt costipat , i als trens encara portaven l'aire acondicionat. El fet que a l'arribar a Venecia fes bastant fred , va fer que el divendres no em trobes molt bé.Tot i això , vam estar tota la tarde del divendres visitant Venecia amunt i avall.A la nit , vam anar a sopar amb uns companys de Lleida, la Su i L'Abel(Cargol) , que també estaven a Venecia per a la marató.



La fira del corredor.

Dissabte al matí , ens vam aixecar d'hora per anar a buscar el dorsal a la fira del corredor que es cel-lebrava a la localitat de Mestre.Vam agafar un autobus i vam travessar tot el pont de la llibertat , que es el pont que conecta Venecia amb la costa.La fira es cel-lebrava al parc Sant Guiuliano .Era bastant gran i animada.La Bea va fer de les seves i va arroplegar tot el que va poder de propagandes, regals etc.Una de les coses que em va cridar a mi l'atenció , es el model de xip que feien servir aquí.El xip , anava subjecte al mig del dorsal.Aquí també ens van donar totes les explicacions que necessitavem per al dia seguent.També ens van donar una motxileta de plàstic per al dia seguent on haviem de ficar tota la roba.No podiem portar cap motxila nostra.
Continuava fent molt aire i fred.Tot i això , ja em trovaba millor i desprès de xafardejar per la fira del corredor , vam tornar a Venecia per a continuar visitant coses durant el matí , migdia i tarde.A la nit , vam tornar a quedar amb la Su i l'Abel per a sopar.Desprès de sopar em vaig dedicar a arrgelar la bosseta per al dia seguent.A mi m'agrada portar la meva bossa , amb totes les coses preparades.Aquest cop , tenia que pensar que era el que necessitaria abans,durant i desprès de la cursa , i intentar-ho embotir a la bossa.



Diumenge matí.
La cursa començava a la localitat de Stra a uns 30 kms de Venecia.La organització ens portava en autobús de Venecia a Stra.Això va fer que ens haguèssim de llevar d'hora doncs els autobusos sortien a les 6'50 hores del matí.Em vaig aixecar abans de les 6 , doncs de hotel a on sortia l'autobus , hi tenia uns dos kms caminant.També , degut a no poder-me emportar la meva bossa , vaig haver d'envenar-me els dits dels peus a l'hotel 3h i mitja abans de que comencés la cursa.L'altre dubte que tenia , era si esmorzar a l'hotel abans de sortir o fer-ho durant el viatge.La cursa començava a les 9'15 del matí i si esmorçava a les 6 , era molt de temps abans.Vaig fer un intermig , i vaig menjar a l'hotel a les 6 del matí abans de sortir cap a l'autobús i em vaig emportar una mica de menjar per al viatge.Vaig sortir de l'hotel , i encara era tot de nit.Feia bastant fred a aquelles hores i vaig anar caminant tot sol fins a piazza de Roma on m'esperava l'Abel.Aquí , ja es començava a veure moviment de corredors.Tots enfilats , vam continuar caminant fins al port de Venecia , d'on sortien els autobusos.Nosaltres pensavem que ens feien anar cap al port , doncs allí podrien aparcar força autobusos.La nostra sorpresa va ser quan vam veure que no hi havia tot d'autobusos aparcats , sinò que anaven arribant d'un a un i en diferents minuts de diferència.Com podreu imaginar , amb tanta gent esperant , i va haver colzes i tot per entrar a l'autobus.Vam aconseguir un lloc per sentar-nos.Sembla una tonteria , però el viatge fins a Stra va ser de 35' i molts van haver d'anar de peu als autobusos.Un cop vam arribar , els autobusos anaven parant a uns 500 metres del lloc on hi havia tot el tema de la sortida.Vam anar directes a la cua dels lavabos portàtils.Vam fer cua durant 25' , tot gelats de fred.Hi havia molt pocs lavabos per a 7.000 persones.L'Abel , volia fer un café després dels lavabos però va haver de desistir de la gentada que hi havia .Ens vam canviar al carrer , com vam poder i vam anar a deixar la bossa amb el xandal , anorac , etc tot embotit a dins.Una cosa que ens havien deixat clara era que les bosses s'havien de deixar als camions abans de les 08:30'. 45' minuts abans de la sortida.Ho vaig trobar molt de temps abans , doncs molta gent no havia sigut previsora i no portava roba vella per tapar-se , i va estar més de 45'passant fred.Per sort , nosaltres ho haviem previst i jo portava una samarreta vella i un xubasquero dels xinos.També portava un buff vell.També ens volien als calaixos corresponents abans de les 9 del matí.Ens vam acomiadar amb l'Abel doncs ocupavem calaixos diferents , i vaig anar cap al calaix 1 que era el que tenia.A les 9 menys 10 minuts ja era dintre.Quedaven 25 minuts per la sortida i estavem allí tots parats anar esperant que passes l'estona.Em vaig arraserar com vaig poder per intentar passar el menys fred possible.Era impossible d'escalfar a dins del calaix.Quan quedaven 3 0 4 minuts per la sortida , van entrar al davant de tot els professionals.Just abans de la sortida , va sonar l'himne d'Italia.Quan es va acabar , va començar una pluja de roba vella que la gent tirava cap als costats.Va ser impressionant la quantitat de roba que es veia volar.

La cursa.

A les 09:20 , es va donar la sortida.5 minuts abans , ho feien els nostres companys amb cadira de rodes.La cursa sortia des de una villa impresionant anomenada villa Pisani.Tota aquesta zona està plena de villes i mansions que els nobles i rics Venecians es van construir fa molt anys per a passar les vacances aquí.Venien desde Venecia amb els seus barcos i gondoles a traves d'un canal que arriva aquí.
Els primers kms de la cursa , anavem paral-lels al canal.Anavem atravesant mansions i villes , i diferents pobles.Cada poblet tenia el seu encant particular , i el que si que hi havia era molta gent al carrer animant i amb diferents punts de música.El circuit era totalment pla.Això em va servir per ficar un ritme els primers kms en que anava molt còmode.l'Unic inconvenient d'aquestos primers kms , es que al anar al costat del canal no anavem molt arraserats , i ens anava tocant un vent de cara durant tota l'estona.No era un vent molt fort , però si gelat.A mi el fred em produeix moltes ganes de fer pipi , i vaig haver de parar dos cops , un al km 8 i l'altre al 20.
L'altre "problemilla" que vaig tenir va ser als avituallaments.Jo no prenc ni gels ni cap altra cosa durant les maratons.Sols vec aigua o begudes isotòniques si en donen.Per veure millor l'aigua , faig servir un xuclador de plastic dels que hi han a les botelles dels nens petits.Veure en botella mentres corres , sempre costa més.El "problemilla" , va ser que el xuclador que portava era més gran que les botelles d'aigua que ens donaven i no el vaig poder fer servir.Es una tonteria , però es l'unic remarcable que em va passar quasi durant els 25 primers kms.Els 25 primers kms , vaig anar gaudint de la cursa i del paissatge , i no em vaig ni adonar.Anava a ritme , sense estar gaire pendent del rellotge.Podriem dir que fins al 30 es una cursa molt plana i sense dificultats.A partir del 30 es quan es complica més la cursa.del 30 al 32 , més o menys , s'atravessa el parc Sant Guiliano a Mestre , i aquí en aquest parc ja es troben les primeres pujades i baixades.Desprès de sortir del parc , es va ja en direcció Venecia , i s'agafa el pont de la llibertat.Es un pont d'uns 3 kms de llargada on hi pasa la carretera i la via del tren.Es el pont que conecta Venecia amb Terra.El pont es pla , però es totalment obert , sense protecció. Això fa que bufi molt l'aire al estar a sobre del mar.Durant els 3 kms del pont , vam tenir un aire en contra una mica fort.A partir d'aquí , es on em vaig començar a concentrar i a ficar dins de la cursa.Vaig començar a mirar més el rellotge i a calcular , i vaig veure que anava amb molt de temps per tornar a baixar de les 3h. A part d'anar una mica cansat de cames , em trovaba molt bé.Tot i l'aire , vaig aumentar una mica el ritme i vaig passar el pont sense problema.Ja em trovaba al km 36 i entravem dins de Venecia.Ara tocaba gaudir al màxim de correr dins de la ciutat.El recorregut , era com vorejant la illa , es molt difícil de passar per dins de Venecia degut a la gran quantitat de gent,canals,ponts , etc que hi ha.Els primers kms dins l'illa , els vam passar pel port , i desprès ja feiem els 3 últims quasi tocant l'aigua.Durant aquestos 3 últims kms hi havia uns gossos amb els seus ensinistradors que feien de rescat per si algú queia a l'aigua.M'en vaig de Venecia amb el dubte de si els gossos al tirar-se a l'aigua per rescatar algú , també es capfiquen a dins.Sempre he vist els gossos nadar amb el cap a fora.Però bueno , no era questió de ser jo qui proves aquest sistema de salvament.Els dos últims kms son per un dels llocs més túristics i es corre per dins i tot de la plaça San Marcos.Els dos últims kms , també , son els més difícils doncs s'han d'atravessar 14 ponts i l'asfalt deixa d'existir per a passar a ser un terra empedrat bastant irregular.Fiquen unes rampes per a salvar les escales.Inclús , construeixen un pont per atravessar el gran canal , que nomès el fan anar per a la marató.(el de la foto de sota)








Tot i ser els últims 12 kms els més difícils de la marató , van ser els que vaig fer més ràpid , sobretot els dos últims i 195 metres on tot i els ponts , els vaig fer a una mitjana de 3'52" el km.La veritat es que vaig acabar molt bé , i al anar avançant gent , ets vas animant i vaig acabar ràpid.Un dels records que em quedaran d'aquesta marató es el de la plaça San marcos.Més o menys quan queda 1 km per acabar.Entravem per la placeta de san Marcos , giravem a l'esquerra fins al final de la plaça gran , i tornavem a sortir per on haviem entrat.La panoramica es espectacular , amb la catedral , el campanille , el palazio ducal i nosaltres corrent entremig.A sobre està ple de gent.Em vaig ficar les mans a les orelles , i vaig començar a agitar els braços en plan de que animessin.Entre que anava adelantant gent i els gestos que vaig fer , la gent va començar a cridar.Quan vaig fer el giro , i em vaig trobar tota la plaça de cara amb la gent cridant i amb la vista de la catedral , campanille,etc em vaig emocionar.Els últims 500-600 metres , els vaig fer bastant ràpids del subidon que portava.Tant que em vaig guanyar la bronca de la Bea doncs no va poder ni agafar-me en cap foto ni el video que va voler fer a l'arribada.
Vaig arribar amb un temps de 2h53'38" en la posició 103 de 5.868 arribats.Acavaba de fer la meva 7a marató seguida per sota de les 3 hores.






Vam esperar a que arribes l'Abel , i un cop ens haviem trobat tots , vam tornar amb un Vaporetto cap a l'hotel.Mentres tornavem , encara podiem veure com molts dels participants estaven fent els últims kms i atravessant els diferents ponts.


Desprès de dinar tots plegats , amb la Bea vam continuar visitant la ciutat.No se la de kms que vaig acabar fent el diumenge ni la de ponts que vaig arribar a pujar i baixar , però va valdre molt la pena doncs ens ho vam passar genial.Desprès em estat uns dies més a Italia , visitant llocs tant bonics com les illes de Burano i Murano , Verona, Milan.

dijous, 27 d’octubre del 2011

MARATONS DE TARDOR

Ja ha començat la època de les maratons de tardor.Algun ja n'ha corregut alguna i diversos companys es troben ara mateix preparant-ne d'altres.Desde uns quants que van a la de la Costa Daurada , a altres que van al novembre a la de València.
El Manel , que es un de ells , ens fa arribar un article que ha trobat en un blog de correr.Son 12 consells per correr una marató.
http://www.kilometroseguro.com/consejos-para-correr-maraton/   part 1

http://www.kilometroseguro.com/mas-consejos-para-una-maraton/  part 2 i video

dimecres, 26 d’octubre del 2011

Curses cap de setmana

VI MEDIA MARATON SOLIDARIA DE MADRID




El cap de setmana passat , el nostre company el Nacho Tomé , va participar a la mitja marato de muntanya de Somosierra , a Madrid.
El nacho ,tot i la boira i perdres una mica , ho va fer genial i va trigar a completar els 21 kms 2h 04' 20".Va entrar en la posicio 21 de 417 arribats
http://www.semed.es/



26A MARATO DE VENECIA (ITALIA)

El nostre company el Sergi Farré , va participar en la marato de Venecia a Italia.
Va acabar la marato amb un temps de 2h53'38" en la posicio 103 de 5.868 arribats

http://www.venicemarathon.it/home_en.php

http://www.tds-live.com/ns/index.jsp?login=&password=&is_domenica=0&nextRaceId=&dpbib=&dpcat=&dpsex=&id=3976&pageType=1&servizio=000&locale=2057#

dilluns, 17 d’octubre del 2011

curses cap de setmana

          24A MITJA MARATÓ DE MOLLERUSSA


Ahir es va cel-lebrar a Mollerussa , una altra edició de la mitja marató.Amb aquesta edició ja en van 24.Es una de les curses de referència en l'atletisme popular lleidatà.Com sempre , molt bona organització i molt bon ambient , que acompanyat del bon dia que va fer , va permetre als corredors  passar un molt bon matí.6 companys hi van ser presents.L'Alvaro Daza,Jordi Babia,Albert Parisi,Manel Sancho,Xavi Llohan i Marc Bernadó.Tots ells van estar a un gran nivell.els seus temps van ser els seguents:


Xavi Llohan , un temps de 1h29' 38" en la posició 123 de 622 arribats
Jordi Badia , un temps de  1h32'24" en la posició  162 de 622 arribats
Marc Bernadó , un temps de 1h37'36" en la posició 256 de 622 arribats
Alvaro Daza , un temps de 1h41'08" en la posició 307 de 622 arribats
Manel Sancho ,, un temps de 1h43'43" en la posició 357 de 622 arribats
Albert Parisi , un temps de 1h45'27" en la posició 378 de 622 arribats

http://www.iter5.cat/wp-content/uploads/2011/10/ResMollerussa21097.html

Gràcies i felicitats a tots!

dimecres, 12 d’octubre del 2011

proeza o inconsciència?

Amber Miller, la madre de Chicago


Amber Miller, con su bebé
El pasado domingo, Amber Miller, embarazada de nueve meses, cruzó la meta de la Maratón de Chicago seis horas después de darse la salida. Por la noche dio a luz a su segunda hija. Nadie recuerda nada igual.
Miller, de 27 años, notó las primeras contracciones en los últimos kilómetros de la carrera. Después de finalizar, se fue con su marido a cenar algo, pero las contracciones aumentaron y se trasladaron al hospital. A las diez y media de la noche, daba a luz a June, una bebé de 3,100 kilos. “Pensé que tenía que comer algo tras la carrera. Las contracciones se hicieron más regulares después de cruzar la meta, así que paré a tomar un sandwich y luego fui al hospital”, explicó Amber al Chicago Tribune.
“¡Venga ya!”, es la respuesta de Alessandra Aguilar, la número uno del maratón español cuando se entera, a través de Público, de la historia de Amber Miller. “¡Qué barbaridad! Yo pensé que eso no se podía hacer”, insiste Aguilar.
La corredora gallega recuerda los casos de atletas españolas que se mantuvieron activas durante el embarazo “pero no hasta ese punto. Loli Checa y Beatriz Ros hacían body trek [caminar en la máquina elíptica], pero no en las últimas semanas del embarazo”, cuenta Aguilar.
¿Por qué se arriesgó Miller a correr una maratón en sus circunstancias? Según cuenta ella misma, su médico se lo autorizó “si alternaba periodos caminando con otros corriendo”. Y eso es exactamente lo que hizo esta corredora de maratones populares. El domingo, Miller completó el Maratón de Chicago alternando tramos de tres kilómetros corriendo con otros tres andando.
“Esto es una locura”, dice la doctora Ana Isabel de la Fuente, especialista en medicina deportiva y médico del Getafe. “Me parece algo surrealista, aunque en el caso de esta chica, si es corredora de maratón, lo lógico es que siga haciendo ejercicio. Pero lo peligroso es que esto anime a otras mujeres a imitar su ejemplo. Sí es verdad que cada vez se intenta que las deportistas embarazadas duren más haciendo ejercicio a medida que avanza la gestación, pero una maratón es muy agresiva: son muchos impactos contra el suelo. Y el niño va dentro”, explica la doctora.
“De todos modos, es algo digno de admirar”, confiesa Aguilar, una atleta de 2h27:00 en maratón, quien añade que “seguro que es una chica que ama este deporte. Es impresionante lo que ha hecho y, si contaba con supervisión médica, pues se puede entender, aunque yo no sé si lo haría. Yo recomiendo a las embarazadas que hagan deporte con cuidado y vigilando el pulso”

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Curses cap de setmana

22a CURSA DEL TORRÓ D'AGRAMUNT

Ahir diumentge ,es va disputar a Agramunt la 22a edició de la cursa del Torró.4 companys de Tremp , van ser-hi presents.El Manel Sancho,el Gerard Castells,l'Oriol Altisent i el Dani Viñals.A les 11 del matí  va començar la cursa amb una temperatura una mica fresqueta.Per endavant 10 kms practicament tots per camins , i bastant trencacames degut a les nombroses pujades i baixades que hi havia.Per complicar-ho una mica més , a partir del km 6 fins al final , un vent en contra bastant molest.La majoria de les calories que van cremar els nostres companys durant la cursa , van recuperar-les desprès a la fira , fent un bon tast de Torrons.
La cursa la va guanyar el lleidatà Xavi Areny amb un temps de 33:00
https://www.inscripcions.cat/access.php?page=operacions/classificacions.php&codi_cursa=cursatorro2011

Gerard Castells , un temps de 43:54 en la posició 74 de 275 arribats
Oriol Altisent , un temps de 44:59 en la posició 100 de 275 arribats
Dani Viñals , un temps de 45:27 en la posició 112 de 275 arribats
Manel sancho , un temps de 47:13 en la posició 144 de 275 arribats

Gràcies i felicitats a tots!

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Curses cap de setmana

CURSA LLUIS COMPANYS(BCN)





Dissabte es va cel-lebrar a Barcelona la cursa de 7 kms Lluis Companys.Els nostres companys , l' Oriol Altisent , i el Jordi Boneta , van ser-hi presents.Una de les pecul-liaritats d'aquesta cursa , es que s'entra dos vegades dins de l'estadi olìmpic.Per als populars , poder correr dins de l'estadi es tot un luxe.La cursa no es res plana doncs s'ha de pujar i baixar dos cops per la montanya de Montjuic.

L'Oriol , va fer un temps de 31'01" i va arribar en el lloc 113 de 410 arribats
El Jordi , va fer un temps de 35'.
http://www.cursacompanys.cat/

TRAIL MONT-ROIG


Diumenge es va disputar la segona edició de la Trail Mont-roig.Cursa de muntanya de 21 kms i 1000 metres de desnivell positiu , que sortia desde el pantà de Sant Llorenç de Montgai , i que va recorrer tota la carena de la serra del Mont-Roig a la Noguera.La cursa estava inclosa dins del circuita català de curses de muntanya de la FEEC.Diversos companys de Tremp hi van ser-hi.

El Dani Terrisse , que va quedar 4rt classificat de 85 arribats amb un temps de 2h03'56"
L'Alvaro Daza , que va quedar el 57 de 85 arribats , amb un temps de 2h57'27"
El Mario Molas , que va quedar el 58 de 85 arribats amb un temps de 2h58'09"
El Javi Rojas , que va quedar el 71 de 85 arribats amb un temps de 3h19'23"

L'Albert cabrera que feia la de 21 kms i l'edu Gasquez que feia la cursa de 14 kms també hi eren presents.Degut a uns problemes físics , no van poder acabar la cursa.Els hi desitjem una ràpida recuperació!
http://www.maratonians.org/presentacio3_1/_5G1ICS7tAW4e0tR71sUbEBFUShyelEE3YtFkS5LuIn4RWFIrAwIklw

MITJA MARATÓ DE SANT CUGAT

Diumenge al matí es va cel-lebrar la 28a edició de la mitja marató de Sant cugat.El Jordi Badia i l'Albert Parisi i van ser presents.La mitja de Sant cugat , es una mitja on costa agafar el ritme degut a les nombroses pujades i baixades que hi han al llarg del recorregut.La calor d'aquestos dies , tampoc va ajudar gaire als corredors.Tot i així , més de 1300 participants van conseguir acabar la cursa.

El jordi Badia , va entrar al lloc 216 amb un temps de 1h 34' 17"
L'Albert Parisi , tot i les rampes que va patir degut a la calor , va aconseguir acabar la cursa amb un temps de 1h58'29" en el lloc 1059.

http://www.mitjasantcugat.com/

10 KMS CARRERA HIPERCOR ALCALA DE HENARES(MADRID)






El nacho , amb dos companys seus , va participar ahir a la cursa de 10 kms que es cel-lebrava a Alcalà de Henares a Madrid.Una cursa patrocinada per Hipercor.La cursa era gratuita ,  degut a això no hi havia el típic chip per controlar el temps.Nomès als 200 primers els hi feien classificació.El Nacho va ser un d'ells amb un magnífic temps de 39'10", baixant així de la barrera dels 40' en 10 kms.



Moltes felicitats a tots , i una ràpida recuperació als companys que ahir van patir problemes físics.

dissabte, 1 d’octubre del 2011

Record del món de maratons consecutives

Hores d'ara , el Ricardo Abad , deu haver acabat la seva marató consecutiva numero 366.Més d'un any corrent cada dia una marató.Si algú no coneix el Ricardo Abad , us deixò aquest enllaç:

http://es.wikipedia.org/wiki/Ricardo_Abad

Fer una marató per si sol ja es complicat.Doncs el Ricardo ,a part de fer-ni tantes de seguides , ho fa traballant cada dia 8 hores en turnos.O sigui , hi ha setmanes que treballa de nit.A part d'això , dins del seu repte(no vol parar fins fer la marató numero 500) esta fent una marató a cada provincia d'Espanya.El dia 23 d'octubre estarà corrent a Lleida.Us deixem el seu blog per si algú el vol seguir!!
http://www.ricardoabad.com/