Translate

dimarts, 25 de febrer del 2014

PONÈNCIA:"Sentit comú en la realització de l'esport", per DAVID RIBA

Ponència del nostre company David Riba:

07 març de 2014 18H 30'

EPICENTRE -Tremp- 



Tots coneixeu al David Riba, d'una manera o una altra, teniu contacte amb la seva persona. Tots, sense excepció, coincidirem en una cosa sobre la seva persona, la seva qualitat humana, sigui en la vessant esportiva, en la vessant professional (com a metge), i en la vessant personal, com a amic o bé com a conegut o bé com a company ruta de Tremprunner, de Unió Ciclista Tremp o de SAM.

A part de ser un emprenedor en el que fa, en el que es marca com a meta, també es un professional dels bons, i per aquest motiu, gaudirem d'una ponència que de ben segur no ens deixarà indiferents, i que segurament ens servirà a molts de nosaltres en un futur immediat.

Aquesta xerrada que el nostre company i amic David farà està dividida en 3 parts:
1.- Parlar de com s'adapta el cos a l'activitat fisica
2.- Parlar de les proves d'esforç
3.- Parlar del sentit comú del dia a dia

LA PONÈNCIA TINDRÀ LLOC A L'EPICENTRE DE TREMP (AUDITORI MUSEU COMARCAL) EL PROPER DIVENDRES 7 DE MARÇ DE 2014 A LES 18:30 HORES I FINS A LES 20:00 HORES.

No hi falteu.


I gràcies per endavant David, per aquesta iniciativa i per ser com ets. 
Ens veiem a l'epicentre...




diumenge, 23 de febrer del 2014

CURSES CAP DE SETMANA


Dissabte 22 de febrer de 2014, a les 20:00 hores es va cel.lebrar, la Nit Trail Running de Montoliu, la primera prova del II circuit Trail Running Sèries Lleida. Aquesta cursa de trail, era d'un recorregut tècnicament molt assequible, ideal per iniciar-se al trail nocturn. Molts quilòmetres transiten per pistes en bon estat i els senders, en general, són molt assequibles i amb possibilitat de córrer. La part tècnica es reduia a unes poques baixades de curta distància, entre 15 i 30 metres amb molta inclinació i terreny una mica complicat on cal posar una mica més d'atenció. El poc desnivell de la prova feia que es pugués córrer gairebé íntegrament, sent una prova ràpida i divertida.

Cinc dels nostres corredors habituals a les trails, l'Oliver, en Diego i en Xolo, el Gaspar i el Josep van pendre part a la línea de sortida i on s'ho van passar genial.

Els resultats de la prova van ser:





  • Gaspar Ribera   1:09:03
  • Oliver Llesuy  1:14:46
  • Jose Luis Sorando  1:18:10
  • Diego Roldan Garcia  1:18:57
Enhorabona cracks. Fins la propera.

Avui dia 23 de febrer s'ha disputat a la capital de La Noguera, a Balaguer, els 10 km i la Mitja Marató. Aquest any amb una variació de circuit, molt més plana que altres anys i més divertida.


Com sempre, una bona colla de Tremprunners han fet cap a Balaguer per córrer pels seus carrers i afores de la ciutat, per completar els 21 km d'aquesta mitja.




Els resultats, com sempre, variats i sorprenents.

  • - Eugeni Navarro1:24:46
  • - Xavier Llohan 1:28:41
  • - Albert Felip  1:28:41
  • - Vicenç          1:28:41
  • - Marc Monsó 1:31:37
  • - Moises Isus -1:33:50
  • - Manel Sancho 1:41:23
  • - Lluis Cairol 1:40:57
  • - Albert Parisi 1:45:08
  • - Yennis Estevez 1:49:00
Una mà de fotos...












Enhorabona Manel per la tornada a l'asfalt i pel resultat, no es fàcil tornar a fer una mitja després de tants dies sense competir, se't trobava a faltar... i per suposat, enhorabona a tots pel resultat. Cracks...

                                                                                                                                                                                                      

En un cap de setmana tant mogut en les curses, i per que no podem parar, 3 herois han fet la marató de Sevilla. Si, 3 herois, que s'han desplaçat de la capital del Pallars i de Madrid, per tal de córrer els 42.195 metres per la capital andalusa. L'Antonio Sanchez i el Nacho Tomé (Madrid) i el Sergi Farré han fet com si no, una cursa espectacular i un temps brutal, portant la samarra groga fins a la meta d'aquesta mítica i històrica cursa. Enhorabona cracks. Quines llebres esteu fetes. Esperem que ells mateixos expliquin la seva experiència en aquesta mítica prova!!!!!




Nacho Tome: sub 3H
Antonio Sanchez: 3:13:22
Sergi Farré: 3:45:09

La Laia Pociello va participar en la duatló ciutat d'Igualada, dins el campionat internacional de la copa catalana de duatlons de muntanya, on va participar en la modalitat d'iniciació, en distancies de 2.5 corrent, 8 en bici i 2 més de running, on va clavar 1 hora per fer-ho. Molt bé Laia, molt bona progressió, aviat et veurem fent una de 10 en asfalt, al temps...





I per acabar, una debutant a la Mitja Marató, fent-ho a lo gran, a la ciutat on va néixer i creixer, a la Comunitat Valenciana, a Xàtiva, la Lídia Fernandez, que va fer un carreron, quedant la 74 de gairebé 200 corredores, el seu temps va ser d'1 hora i 55 minuts. Enhorabona Lidia. Carrerón. Ara a pensar en la propera! Amunt...




Enhorabona a tots els que heu tornat a lluir la samarreta de casa nostra per arreu. Salut, pit i collons...

divendres, 21 de febrer del 2014

TREMP RUNNERS INQUIETS PEL MÓN


Aquesta és una nova iniciativa que volem engegar desde avui mateix. No té res a veure amb les curses que fem per arreu cada cap de setmana, però si a que té molt a veure amb cadascun de nosaltres i amb l'esperit de superació i la nostra inquietut, com a esportistes i com a persones.
Es tractaria d'explicar-nos aventures i fites que ens marquem per superar-nos a nosaltres mateixos i que normalment les realitzem per arreu del planeta. NO ÉS UN POST DE CURSES, sinó d'experiències personals de caràcter humà, de caràcter personal, de caràcter benèfic... Ens expliquem...

Si algú de vosaltres va a fer el Camino de Santiago i vol explicar-nos la seva experiència humana i personal, en aquesta etiqueta del blog, que em anomenat, Tremprunners inquiets pel món, amb fotografies, documents i l'explicació pròpia de cadascú... endavant, això si, a peu, en bici o corrent però amb la samarra groga en algún moment.
Que algú va a fer un pic important d'allà on sigui o altres fites ( posarem uns exemples,  l'Ester Felip, que farà la Barcelona Màgic Line - benèfica -  o bé quan marxi amb altres companys seus a fer un viatge cap al Kirghistà amb l'objectiu d'assolir el cim del Pic Lenin de 7.134m, o com molts de vosaltres que voleu pujar a l'Aneto al juny, o com el Lluis Urrea, Patxi i companyia, que cada any marxen amb bici a fer unes mini-vacances...) o qualsevol de nosaltres que emprengui una aventura d'oci o de qualsevol mena per arreu del planeta, només cal que ens ho faci arribar o que contacti amb nosaltres per gestionar la manera de fer-ho i d'explicar-ho a tothom.

Gracies per avançat, esperem que us agradi la idea i que ben aviat tinguem l'experiència del primer o primera tremprunner inquiet/a!!!




dimecres, 19 de febrer del 2014

QUI ES QUI? L'ENTREVISTA A...


 .

No farem una introducció extensa de l'entrevistat d'avui, tan sols direm que es un apassionat de la muntanya, amb sang esportista a les venes, i amb molts i grans objectius a la vista. Merci Marc, per compartir-ho amb nosaltres, ell mateix es presenta...

Hola a Tot@s, soc en Marc Molano ( Mark Muntanya al face ), molts de vosaltres em coneixeu per us faig cinc centims, soc fil de Sabadell 38 anys, fill de pare Alpinista i corredor de Maratons ( he viscut l´esport des de  petit ) el pare era dels que per a fer l´Aneto trigaven desde Sabdell 11 hores de cotxe i havien de pujar des de Benasque caminant amb el pare del actual guarda de la Renclusa per arribar al refugi; ( ell tambe va  començar molt jove a fer esport ); a mi des de el 5 anys que em diuen a caminar a Sant Llorenç de Munt i a la MAsella a apendre a esquiar ( quan la masella eren les pistes del pobres, fa molt d´aixo  ja…. ); amb 15 o 16 anys vaig correr la meva primar cursa de El Corte Ingles. A día d´avui faig curses de Muntanya Ski de Muntaya i Alpinisme.

PER QUE CORRER?
Correr es una via d´escape genial, quan el dia ha estat dur quan els problems t´absorveixen; arrives a casa et poses elskets i marxes a la muntanya…a mi m ajuda a relaxarme i poso la  ment en blanc… correr es com una religió si ets parcticant quan mes ho fas mes necessites….

DESDE QUAN?
Correr a casa s´ha viscut desde sempre el pare amb 33 any va fer una marca de 3hrs 13min a la marató de Bcn ja fa 30 anys d´aixo; sempre he viscut els entrenaments les series el farlei de petit sortia amb el pare mes endevant corria a la JAS Joventud Atletica de Sabadell pero a mi les distancies curtes mai m´havien agradat; jo preferia sorti a correr 8-10 kms des de ven petit ja sortia pels voltans de casa perque la mare no me deixava anar massa lluny i me feia un fart de donar voltes

PRIMERA CURSA?
A part dels cross escolars que tots hem participat; la meva primera cursa va ser amb 15-16 anys la Cursa El Corte Ingles ( 11 Kms ) i recordare sempre el crono 1Hrs 12 min la vaig correr amb el meu avi que tambe corria..

QUANTES N'HAS FET?
Cuantes estrelles hi han al cel???? Jajajaja ni ho se ja….

MARQUES?
No hem fixo intento fer-ho lo millor que puc a cada cursa i una mateixa cursa d´un any a un altre pot varirar tant tot…

QUINA CURSA T'AGRADARIA FER O SOMNI COM A CORREDOR?
Aquí suposo que com molts UTMB..pero la veritat es que no m´obsesiona cap cursa… totes son bones…lo millor acabarla i disfrutarla al maxím…si he d´anar a patir ja no me val la pena.

OBJECTIUS?
Per aquets any volia fer la MITIC 112 kms a Andorra (encara no estic apuntat ) pero potser en comptes de fer una de 112 Kms amb un amic ens plantejem fer la VCT Volta Cerdanya Trail  ; la ultra Valls d´Aneu o La emmona…encara estem indecissos… a mes de la Ultra Costa Daurada a Prades al mes d´Abril

ALGUNA MANIA O SUPERSTICIÓ?
Arribar una hora abans a la sortida

PLANIFIQUES L'ENTRENAMENT O AL TEU AIRE?
Dintre d´anar al meu aire ( per feina mai se quan puc entrenar ni disposso del mateix temps ) depenent de la cursa qe tin fai un entreno o un altre o entreno mes o menys dies

ZONES D'ENTRENAMENT I DIES PER SETMANA?
Sempre entreno per montanya a no ser que plogui que per molt que me dolgui surto a correr per ciutat ( pero poc ), dies a la setmana minim 2 maxim 4

MÚSICA PER CORRER O NO?
Per entrenar sempre ( música canyera sesions dicotequeres tipus espinig ) per la carrera ( si es curta ) mai per les ultres acostumo a portar mp3 pero sempre es queda sense utilizar ja que acabes fent patxanga amb la gent que portes al voltan durant la cursa per norma general

SOL O ACOMPANYAT?
Per desgracia entreno habitualment sol ( bé alguns dies amb la meva gossa la Thulans a 25kms la acostumo a portar )

FRED O CALOR?
Fred la calor me xafa bastant i no rindeixo igual

MUNTANYA O ASFALT? 
Munytanya!!!!!!!!!!!!!

TIPO DE KETS?
Ara mateix surto o amb Saucony o amb Dynafit depen del recorregut

ALGUN IDOL EN L'ESPORT?
Molts… a part del mediatics que podem coneixer tots, per a mi son els meus idols tots aquells campions anonims que surten a les curses sense ser professionals fan uns grandisssims temps guanyant curses de poc nom i que com tots nosaltres a mes de treballar , tenir una familia treu temps per a sortir a entrenar i fer “tiempazos” a les curses….

QUE SENTS EN UNA CURSA I SENTS ALLO DE VISCA TREMP O VISCA EL PALLARS? Malauradament al no ser del Pallars tot i sentirme com a casa quan i soc …. A les curses el que sento es VISCAL´ESPORT I LA MUNTANYA!

Gràcies Marc. Sort a la muntanya i molta més a la vida.



diumenge, 16 de febrer del 2014

CURSES CAP DE SETMANA


La Karina va tornar a córrer dissabte 15 de febrer a la localitat de Monte Hermoso, provincia de l'Argentina, ciutat ubicada al sur del país, un lloc idíl.lic per córrer i per viure.

La cursa, anomenada Monte Corre 10 km Urbana, va aplegar, com diuen allà a La Largada (Sortida) mig miler d'atletes de gran nivell, entre les quals hi havia novament la Karina, que aprofita qualsevol moment de la seva estància al seu país per fer allò que tan li agrada. Com no, va fer un paper brutal, com veieu a la foto, podi novament, està on fire, va millorar 1 minut la seva marca personal, i va fer un temps de 44:11, demostrant que es troba en un estat òptim de forma. Felicitats Karina, fins aviat.



                                                        

El Centre Excursionista L’Areny, amb el suport de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp, han organitzarat el la cursa de muntanya 4 TERMES.
Aquesta cursa de muntanya és la primera a la població de Mont-roig del Camp i es denomina 4 termes perquè el seu recorregut passarà pels termes municipals de Mont-roig del Camp, Pratdip, Colldejou i Vilanova d'Escornalbou.
La cursa donarà el tret de sortida al Circuit de Curses de Muntanya del Baix Camp 2014.
Aquesta ha comptat amb dos circuits i també la modalitat de caminada.



La cursa de Muntanya 4Termes a Mont-Roig del Camp 25kms 1.150mtrs desnivell Positiu 150 participants, on en Marc ha fet el 47è clasificat General amb 2hrs 36min.

La primera cursa de la temporada per al Marc, amb plutja, vent i fred, acompanyant-lo en aquesta aventura, en una cursa amb corriols molt tecnics mullats, que han fet més meritori el seu resultat, ja que reslliscava molt i això ho feia molt més complicat.

Enhorabona Marc. Salut i kames, has demostrat estar en un gran estat de forma per ser la primera de l'any!


També s'ha cel.lebrat la Mitja Marató de Barcelona, en la seva 24ena edicíó. En un recorregut que ha passat en gran part per que es farà el proper dia 16 de març a la Marató d'aquesta ciutat.


5 Tremp Runners han pres part en la sortida matinera d'aquesta mitja, en un dia mig ennuvolat, amb una temperatura de 12 graus. Resultats diversos i variats pels nostres participants. Cal destacar que en aquesta mitja marató han participat 16000 persones, i que en el dia d'avui s'han fet petar el record del mon femení en aquesta categoria. L'africana Florence Jebet Kiplagat, ha parat el crono en una hora 5 minuts. Per tant, a part de la satisfacció d'haver-la corregut, els que hi em pres part, la recordarem per aquest record mundial.





Els resultats de la cursa han estat:

- Xavier Ensenyat en 1:25:38
- Jordi Badia: 1:30:47
- Jose Alba: 1:31:22
- Jordi Roy:1:36:32
- Lluis Cairol: 1:41:41




Enhorabona a tots. Salut i kames i fins la propera. Em sembla que molts aneu a Balaguer...

dimarts, 11 de febrer del 2014

UN BANDOLER ENTRE NOSALTRES, PERÒ UN DELS BONS...



Un bandoler pot ser definit com aquell membre d’una facció o bandositat, un partidari armat. És a partir del segle XVI quan trobem un bandolerisme de lladres i saltejadors de camins. En qualsevol cas, una definició no té perquè estar deslligada de l’altra, podia donar-se qualsevol de les tres variants.
                                             

I ara entendreu el perquè de tot plegat. En breu, un dels nostres recorrerà la Sierra del Bandolero, com fa molts anys ho feien aquells que robaven als rics per donar-li als pobres. El nostre Carlos Senye, marxa a terres andaluses per participar en la Ultra Trail Sierra de Bandolero -UTSB-, una ultra de 150 km, amb un desnivell que te cagas! Una super aventura no apta per a cardíacs. En Carlos, que fa 3 anys es va calçar els kets de trail per patejar les muntanyes pallareses, on cursa darrera cursa ha anat mostrant la seva valia en el món del trail, i on mica en mica s'ha guanyat el respecte de tots nosaltres. Recordem que l'any passat, va ser l'embaixador de la Correpallars Lliga Pallaresa, on va fer valdre el seu nom, i el nom dels Tremprunners per cadascuna de les curses, que com a embaixador en va pendre part, ara és patejarà aquells serrats del sud de la península ibèrica!!!!!

 WIKILOG: Track i perfil de la cursa



En breu, al mes de març, iniciarà el que serà, segurament l'aventura esportiva més bèstia en la que ha participat, que de ben segur no serà la última, i corrent com a Tremprunner. Segur, de ben segur, deixarà el pavelló ben alt, no en dubteu. Porta entrenant de valent aquests mesos, fent entrenaments duríssims, en situacions extremes, i això ja s'ho val. Mereix si més no, el nostre reconeixement abans de la seva partida.



En aquelles muntanyes andaluses hi havia bandolers, que utilitzaven el pillatge per sobreviure de la pobresa, i que s'amagaven en racons inòspits i llunyans de les poblacions  i que patejaven els paratges que ell gaudirà amb els seus ulls, i patirà amb les seves cames. No sabem si se'n trobarà algun de bandolers, esperem que no. En aquella època n'hi havia força, com ara en Jaime el Barbudo, en Melchor el extremeño, El Rubio de Espera, El Tempranillo, El Renegado, els televisius Curro Jimenez, Algarrobo i el Estudiante, també en tenim de catalans, en Perot Rocaguinarda, Llorenç Coll i el famós Joan de Serrallonga. Ara sumarem un bandoler més, un dels nostres, en Carlos Senye el Pallares, on en lloc d'un trabuc i una navalla, portarà unes bambes de trail i en lloc d'una bota de vi, portarà una motxila Salomon, carregada d'energia i alhora carregada fins als topes d'il.lusions.

Sort, Charli, ja que poc, arrassa amb tot, a nosaltres tan sols ens queda donar-te suport d'ençà i fins aleshores, i recorda, si et trobes algún bandoler, fot-li canya, que som del Pallars i això s'ha de notar. Gaaaaaasssss!!!!!

Carlos Senyé El pallarés
                                                                 
                                                     

dilluns, 10 de febrer del 2014

QUI ES QUI? L'ENTREVISTA A...




Avui a l’entrevista tenim un company al que és difícil de trobar un únic qualificatiu: actiu, positiu, optimista, incansable, constant i sobre tot amb molta empenta: El José Alba
Ell té molta culpa de que aquest grup i aquest blog tinguin tanta activitat i vitalitat. 
Gràcies per compartir les teves opinions amb nosaltres, i no canviis..

PER QUÈ CÓRRER?
Bàsicament per què estic enganxat. A més és un esport que no et lliga
i que no necessites molt temps per treure't el cuquet, en una hora has
fet l'entreno (o en més), que són les 10:00 i vols sortir endavant,
que és a una altra hora, doncs també. M'agrada molt córrer, m'agrada
les sensacions que t'aporta, m'agrada el previ a les curses i el que
vius quan les fas, m'agrada entrenar, m'agrada el running. Abans
sempre feia alguna cosa, gimnàs, bici, futbol, caminades, però res de
l'altre món, res com córrer. Is diferent!

DESDE QUANT?
Fa 3 anys el Sergi Farré em va comentar que volien engrescar al
personal per crear els Tremprunners, em va dir si hi estava
interessat, i una cosa va portar a l'altra...jajaja... i aquí estic.
Sembla mentida, aquest esport enganxa molt.

PRIMERA CURSA?
La primera no la recordo, suposo que en algún cros comarcal de la
provincia de Lleida, de la mà del gran Antoni Camarassa, de petitot,
però la primera de la nova era, ja com a Tremprunner,  va ser la mitja
de Mollerussa al 2012. La recordaré sempre, vaig patir molt i vaig
disfrutar més. En principi era la primera per preparar seriosament la
mitja de Granollers de 2013, i al final em va servir per preparar la
meva primera marató al març del mateix any, i aquesta és la cursa que
més bon record guardo, vaig fer mitja cursa amb els meus cosins Manel
i Mingo i l'altra meitat sol, i l'entrada a meta amb el meu fill,
buff, paro, que ploro!!! Qui m'ho havia de dir.

QUANTES N'HAS FET?
Desde que he tornat a córrer en porto alguna de la Lliga Correpallars
(Trinxeres, Cabanera, Cuca de llum, 2 cops les Carenes, 1 de 15 km i 1
de 6.6 a Granollers, 1 Antoni Camarassa, 3 de 10 per asfalt,  8 mitges
maratons per asfalt (Mollerussa, 2 cops Sitges, Balaguer, 2 cops
Granollers, Cambrils, Terrassa i 2 maratons, Barcelona i Tolouse, i
les que em queden!!! I encara que no ho vaig fer en una cursa, també
vaig pujar a la Pica d'Estats, que per mi era una espineta que tenia
clavada.

QUINA CURSA ESPECIAL T'AGRADARIA FER I PER QUIN MOTIU?
M'agradaria fer la Marató de Praga, una ciutat espectacular, plena
d'encants, m'agradaria córrer pels seus carrers, tinc un lligam
especial amb aquesta ciutat, i un deute pendent, més igual l'any i
l'edat que tingui, però no m'agradaria penjar els kets sense fer
aquesta, de fet, segur que la faré, no en tinc cap dubte. I lògicament
m'agradaria fer la marató de Nova York, em sembla que aquesta és el
somni de qualsevol maratonià, i si és acompanyat d'algun Tremprunners
doncs millor que millor, però això són figues d'un altre paner.

OBJECTIUS?
En aquest any, intentaré fer 3 maratons com a objectiu principal,
Barcelona, Vies Verdes Tortosa i una tercera per decidir, (Castelló,
València, Pamplona...) ja veurem. El demés sobre la marxa, i esperant
que les lesions em respectin.

MARQUES?
41 en 10, 1:29 en mitja marató, i 3:33 en marató. Les de muntanya no
recordo les marques, sempre intento acabar-les amb dignitat (tinc un
amor-odi a la muntanya). Les marques hi són per què hi han de ser. No
m'obsesiono, si les supero bé (a tothom li agrada veure la seva
progressió) però ni no ho faig no m'hi capfico, disfruto igual una
cursa en un temps que en un altre. Córro per què m'agrada no per què
vull fer una marca, la marca més bona és la d'acabar una cursa senser
i content, amb satisfacció pel treball fet en l'entrenament.

ASFALT O MUNTANYA?
Asfalt se'ns dubte. Com he dit, a la muntanya l'estimo alhora que
l'odio, és una llarga història.

ALGUNA MANIA O SUPERSTICIÓ?
Sempre corro amb un mocador, Buff, cinta o gorra al cap. En trobo
cómode. I en la línea de sortida d'una cursa em cordo i descordo les
sabates d'esquerra a dreta i vice-versa. Ruqueries. Jajajjajajja.

PLANIFIQUES L'ENTRENAMENT O AL TEU AIRE?
Planificar es planifica, després tot surt sobre la marxa. Això si, si
puc faig 15 dimarts, 15 dijous i sortida llarga el cap de setmana si
no hi ha cursa. 2 dies de gimnàs/piscina a la setmana. Però no sempre
és així, el curro, el peque, l'hivern al Pallars...

ZONES D'ENTRENAMENT I DIES PER SETMANA?
Carretera de Tendrui, Vilamitjana, camí de Palau, Roc de Neret,
Montllobar i el circuit urbà de l'Hora Bruixa.

MÚSICA PER CÓRRER O NO?
Sol si, i no sempre, acompanyat mai.

SOL O ACOMPANYAT?
M'agrada córrer acompanyat, m'obligo més a sortir i també m'obligo més
en l'entrenament, i a es més divertit,  però per horaris de vegades ho
faig sol.

FRED O CALOR?
Sóc de fred, la calor em xafa molt. A l'estiu tiro més de BTT, i així
descanso una mica del running, però surto tot l'any, poc o molt.

TIPO DE KETS?
MIZUNO. En muntanya i en asfalt.

ALGUNA ANÈCDOTA?
A la mitja marató de Sitges d'enguany, quan quedava 1 km pel final de
la cursa, i en la zona on més afluència de gent hi havia, vaig veure
al Jose Mari Bakero (l'heroi de Kaiserlauten), em va mirar i em va
dir: "Échale huevos Jose, Échale huevos". Em debia veure molt apurat
(jajaja). Qui m'ho havia de dir, en Bakero animant-me. "El mundo al
revés". Això és lo gran d'aquest esport.

ALGUN IDOL EN L'ESPORT?
En l'espot no tinc cap idol, en la vida si. Gent que es supera cada
dia, malgrat les putades que li fa la vida. Gent com tu i com jo,
normal, gent com per exemple ma cunyat, que al mes de juny de l'any
passat va ser capaç de treure's un ronyó per donar-li a ma germana per
a que pugués viure i que no fa ni 15 dies va fer la seva primera mitja
marató amb dos collons. Gent que com ell lluiten per la vida i que fan
que els demés puguin viure. Gent que passa mals tranguls per culpa de
la salut o per altres motius i que amb dos pebrots tiren endavant
sense mirar enrera i sense pensar que el demà no existeix i sense
tenir mai una mala cara per ningú amb tot el que passen, tot el
contrari. Aquestos si que són autèntics heròis i heroïnes. Els demés
que surten a la tele, molts són cracks de carn i ossos, grandiosos en
allò que fan però productes al cap i a la fi.

QUE SENTS EN UNA CURSA QUAN ESCOLTES VISCA TREMP O VISCA EL PALLARS?
Que dir que no s'hagi dit, és una sensació única. Posa la pell de
gallina, i a més dona un punt de motivació afegit. De fet amb el Jordi
Badia, si coincidim en alguna cursa, comptem fins i tot les vegades
que ho diuen, a Granollers, per exemple, van ser 18 vegades. Casi
ná!!!!!
Abans de finalitzar l'entrevista, voldria felicitar a tots els
Tremprunners, per aquests gairebé 3 anys de constància. Els que han
gestionat el grup fins ara i els que ho faran el dia de demà.  Als que
van tenir la brillant idea de formar-nos com a grup, no diré noms que
sempre em deixo algú. En definitiva, gràcies a totes i tots els que
formem part d'aquesta familia per lluïr orgullossos la samarra groga
de casa nostra. Gràcies pels bons moments que tots em tingut plegats,
i sobretot, per aquest bon rotllo que hi ha entre el grup, això diu
molt de la gent que el forma. Queda molt camí per récorrer plegats,
això acaba de començar.
També m'agradaria que us engresquéssiu a fer entrevistes, per
coneixer-nos una mica més i per engrandir encara més el nostre grup. I
si teniu qualsevol idea, qualsevol projecte en ment, que estigui
relacionat amb els TREMPRUNNERS, o bé que sigui el portar el nom de
Tremp o del Pallars per arreu, i en el que us puguem dónar un cop de
mà, només cal que ho digueu. Gràcies novament. Salut i kames.


dissabte, 8 de febrer del 2014

Cursa al CIRCUIT DE CELLERS el proper 30 de març:

 El proper 30 de març tindrà lloc una CURSA de 10 Kms juntament amb una  la cursa  CANICROS al CIRCUIT DE CELLERS , es per això que en aquest article, aprofundirem en els principis bàsics d’aquest esport (Canicros) per tal de donar-lo a conèixer i fomentarne la bona pràctica. 

Actualment, és habitual veure corredors practicant el running acompanyats del seu gos. Malgrat tot, encara són pocs els que coneixen realment el canicross i el practiquen de manera adequada. De fet, segur que alguns de vosaltres heu vist esportistes que corren amb el seu gos, utilitzant el mètode d’aferrament habitual (cadena lligada al collar) o fins i tot, altres que opten per lligar-se una corretja normal a la cintura.


CANICROSS:

L’origen del canicross.
El canicross és una variació dels esports de múixing. Tot i ser una modalitat jove en el nostre país, a Europa elcanicross compta amb molta afició i disposa de Federacións pròpies amb importants campionats dedicats
exclusivament a aquest esport i un nivell molt alt de competició. A Espanya, el canicross es va introduir en
competicions regulars aproximadament l’any 2006,i depèn de la Federació d’Esports d’Hivern.
Amb el pas del temps, aquesta disciplina s’ha anat popularitzant gràcies a la tasca dels clubs i altres entitats
dedicades a difondre els principis d’aquest esport i fomentar-ne la pràctica.

Què és i com es practica.
La definició del canicross és ben senzilla. Es tracta d’un esport que consisteix a córrer acompanyat del teu gos.
Normalment es practica sobre terra encara que en algunes ocasions es pot practicar sobre neu. En aquest
darrer cas, s’utilitzen raquetes quan la neu és tova i calçat esportiu quan es corre damunt d’una superfície
dura. Es recomana la seva pràctica a una temperatura inferior als 15º ja que sinó es pot posar en risc la salut
dels animals.
 El factor clau que explica l’èxit d’aquest esport és la complicitat que es crea entre el corredor i la seva mascota. Es tracta d’un procés d’aprenentatge mutu en el qual ambdós s’enfronten als seus reptes i descobreixen els seus límits. De fet, podem afirmar que és un esport ideal pels amants dels animals aficionats al running; o dit d’una altra manera, pels corredors amb cor animal.

Material indispensable per una bona pràctica
Un dels problemes més comuns és que molts esportistes s’inicien a la pràctica d’aquest esport sense conèixer la manera òptima de fer-ho. Per tant, abans de posar-nos a córrer amb la nostra mascota, cal saber quin és el material clau, que facilitarà la compenetració entre el tàndem corredor-gos.

En aquest sentit, existeixen quatre elements que són fonamentals:

L’arnés de tir: és un peça que es col·loca al cos del gos per a garantir la seva comoditat i evitar lesions a lacolumna vertebral.
Línia de tir elàstica: a l’arnés de tir se li uneix aquest component, que permet connectar el gos amb el
corredor a una distància màxima de dos metres.
Cinturó: és la peça que el corredor es col·loca a la zona lumbar.
Mosquetó: es tracta d’un element important que s’encarrega d’unir la línia de dir amb el cinturó del corredor.
Cal apuntar que, com a novetat d’aquests any en competicions oficials, s’ha introduït l’obligació d’utilitzar
mosquetons d’alliberació ràpida per evitar incidents i garantir la seguretat del binomi, corredor-gos.

Per tant, és fonamental que els corredors que volen iniciar-se en el món del canicross coneguin aquests
elements i sàpiguen com utilitzar-los al seu favor. En aquest sentit, existeixen Clubs i altres entitats, com és el
cas del Club de Canicross Cave Canem, que ofereixen assessorament per a les persones interessades i
organitzen entrenament grupals en els quals ensenyen les tècniques d’aquesta disciplina.

LA CURSA:

Pot ser amb gos o sense gos

Horari diumenge:
Sortida:
9:30 h --- Corredors amb Gos.
9:40 h --- Corredors amb Btt amb Gos i (Trineus de + de 6 gossos)
9:50 h --- Corredors sense Gos.

Circuit: Cellers- Guardia - Cellers : 10Kms




















Al recinte hi realitzaran activitats d´exhibició amb gossos.

1) Busqueda i rescat de persona.
2) Cursa de 1.5 km al recinte per a menors d ´edat.
3) Zona d´estands relacionats amb el mont del gos.
Queden alguns col·laboradors per confirmar assistència i la realització d´activitats.



ORGANITZA:


dimecres, 5 de febrer del 2014

QUI ES QUI? L'ENTREVISTA A...


En l'esport ens superem dia a dia, ens marquem reptes que semblen impossibles, i els assolim, reptes al nostre abast, reptes que sols nosaltres sabem que els podem fer, sense fixar-nos en els demés, per què són els nostres reptes. En la vida, tenim altres reptes, el dia a dia, ja és un repte, la feina, i un llarg etc, i  els reptes que la mateixa vida et posa, són els que més costa de superar, per norma, i per sort, els assolim. Quan s'ajunten els reptes esportius i els reptes de la vida, surten barrejes explosives, barrejes emotives, barrejes úniques.
 Amb això ja en tindreu prou per saber de quina pasta està feta la nostra entrevistada d'avui. Gràcies Silvia Senyé per compartir-ho amb nosaltres. Chapeau


PER QUÈ CORRER?
Tinc un gran amic, que sempre hem diu que correr es de cobarts...jajajaja. En el meu cas potser sigui una mica aixi...el dia que hem va arribar a casa la carta on hem donaven definitivament  una minusvalia reconeguda del 33% per la meva artritis vaig decidir donar-li el tomb a tot això de la meva malaltia. Va ser molt dur començar, perque l'artritis m'havia doblegat moltissim...però quien dijo dolor!!!!...vaig començar corrent per fugir de l'artritis, però  se que ella m'acompanyarà sempre alli on vagi, per tant espero que li agradi la muntanya i el no parar tant com a mi, perque no tinc pensat parar, tot i que aniré al seu ritme si convé, El correr hem fa sentir com els somnis es poden fer realitat si insiteixes...i això m'ha ajudat en el meu dia a dia, amb la familia, amb la feina...amb mi mateixa.

DESDE QUAN?
Pues fa vuit anys que hem van diagnosticar la enfermetat, vaig atardar uns dos anys a puguer començar a bellugar-me, i ho vaig fer nadant i ja que hem van operr els dos peus i vaig estar tem,ps que no podia casi ni caminar, despres de tres anys nadant  vaig posar-me unes bambes i poc a poc vaig anar fent quilòmetres. Recordo que el primer dia vaig fer un quilòmetre i pensava que hem moria. Sort que vaig ser cabarruda.

PRIMERA CURSA?
La meva amiga Nuria Amorós, hem va animar a començar a correr, i  el 10 d'abril del 2011 vaig fer la meva primera cursa, la Cursa de Balafia amb ella, cosa que mai podré agraïr-li, ja que hem va fer adonar-me'n que podia fer-ho, que tot era qüestió de marcar el meu ritme i  perseverar i ser constant. Ella es una crack en l'asfalt...per mi l'asfalt es un sacrifici, curses massa ràpides i un terreny massa dur. Al poc temps va començar a correr el meu germà, i llavors vaig descobrir el mon de la montanyal...i ara ja no puc parar. Alli passo desapercebuda i disfruto.

QUANTES N'HAS FET?
Més de les que mai he somiat que faria, no se, unes 21 ó 22 des de la de Balafia. D'asfalt només una...jajaja.

QUINA CURSA ESPECIAL T'AGRADARIA FER I PER QUIN MOTIU?
No tinc cap cursa especial , per a mi totes ho son. Però si que m'agradaria moltíssim sentir-me preparada aquest juny per poder pujar al Aneto amb la familia Tremp Runners. Seria especial per moltes coses, la primera perque sería el pic més alt que he pujat mai, seria especial per que ho faria amb els companys Tremp Runners, i seria especial del tot...perque ni t' imagines el be que hem va assolir aquest tipus de reptes a nivell personal. Es la meva millor medicina.

MARQUES?
 Fa dos anys vaig fer la vertical cabanera i vaig quedar la última...però per mi ha sigut la cursa on més m'he esforçat i diria doncs la meva millor marca...jajaja.El meu germà hem va dir que no la podria fer...i va ser per ell, per demostrar-li que si que puc que vaig arribar a dalt. Volia que se'n sentis orgullós. L'abraçada que hem va donar aquell dia quan vaig arribar a meta...va deixar una marca dins meu que no oblidaré mai. Per a mi aquestes són les marques. AIxò si...no crec que m'hi torneu a veure fent una vertical. Unaltra marca va ser poder acabar l'any passat Els Castells de la Segarra...i fer amb els meus peques i el Toni l'Espardenyada i arribar junts a meta, coronar l'any passat amb la Olga la Pica...aquestes són les meves maques...grabades per sempre dinsmeu.

ALGUNA MANIA O SUPERSTICIÓ?
Que va. No n'he tingut mai.

PLANIFIQUES L'ENTRENAMENT O AL TEU AIRE?
Doncs si, totalment al meu aire. No vull pas estressar-me, que ja anem prou estressats en tot. Se els meus límits, i es per això que de moment l'entrenament es molt suau i relaxat. El que si que controla moltissim es la dieta i la complementació nutricional, és algo que m'ajuda molt a compaginar l'artritis amb l'esport. De fet m'he posat a estudiar nutrició, arrel de la meva passió per a la montanya. Se que si planifico la meva nutrició...podré millorar el meu entrenament algun dia.

ZONES D'ENTRENAMENT I DIES PER SETMANA?
No tinc la sort que teniu vosaltres d'estar al Pallars, on teniu mil rutes amb denivell i bons paissatges per anar,  llavors jo vaig dos cops per setmana al club d'Atletisme Unió Atlètica de Lleida, on van també els meus peques, i alli tinc amb altres mamis una entrenadora que ens fa correr i fer series una hora i mitja cada sessió. Després el dissabte o diumenge tinc la meva ruteta de Torrefrrera a Benavent de 9,5 km. i algun dia entre setmana a nadar, que m'encanta també.

MÚSICA PER CORRER O NO?
Quan faig la ruta que et deia de Torrefarrera a Benavent si que hem poso música. En les curses i si vaig a fer ruta pel Pallars no, perque m'encanta sentit els meus passos i qualsevol soroll que es desprengui de la natura.

SOL O ACOMPANYAT?
M'agrada anar sola...però ja et diré perque....perque aixi no m'estira ningu i vaig fent. Quan vaig a correr sola, es com una teràpia de retrobament amb mi mateixa. Penso moltissim i hem relaxa. Després ja tenim les curses o si fem alguna sortida pel Pallars per anar acompanyats i passar una bona estona en companyia d'amics.

FRED O CALOR?
M'agrada més la calor en general, però si es tracta d'anar a la muntanya, millor una mica de fresqueta, ja que pujar pit amunt amb calor és horrorós. Un entremig diria jo posats a demanar. Si fa una mica de fred ens abriguem i solucionat.

TIPO DE KETS?
No m'hi entenc massa. Sempre he portat Assics, però no se pas perque, suposo que perque són els que he sentit nombrar mes. Quan els hagi de canviar, que es aviat vull probar-ne uns altres, s'accepten recomanacions...jajaja.

ALGUN IDOL EN L'ESPORT?
Tots els Tremp Runners sou idols per a mi!!!, cadascú que te la seva història personal i la seva història de superació. Però fa uns mesos, he conegut a través de la xarxa a Angela Durazo, una noia jove, esportista d'elit als Estats Units, i ni m'hi hagués fixat, sino fos que te artritis, és tota una revolució alla al seu pais i la segueixo molt.

 I evidentment l' Idol number one per mi es mon germà, que fa que tots els de casa meva estiguem bojos per les curses de muntanya, vaja crack!!. M'arriven a dir que acabaria plantejant-se de fer una ultra fa tres anys enrera i m'hagues agafat un atac de riure, i alli el tenim al tossut...que desde que va calçar-se les bambes per la seva primera cursa no ha parat.I amb el Toni más de lo mismo...que fa quatre anys es va comprar una moto i ara nomes la te per treure-li el pols per que no pot parar de fer quilòmetres a peu. Això enganxa més que el sarroll...que diuen a un poble d'aqui al costat!!!.

QUE SENTS EN UNA CURSA QUAN ESCOLTES ALLÒ DE VISCA TREMP O VISCA EL PALLARS?
M'encanta!!!!, me'n sento molt orgullosa. De fet m'emociona quan vaig a una cursa en la que en som uns quants amb la samarreta groga tant nostra i amb la que ja se'ns identifica allà on anem.
Amb molts de vosaltres havia perdut la relació al no viure a Tremp i alguns ni us hagues conegut mai...i aquesta samarreta, la passió per sumar quilòmetres i l'amor per la muntanya ens ha unit com la gran familia que sóm. Amunt Tremp Runners, i a tots els que us esteu preparant pels vostres pròxims reptes ànims...us segueixo a tots!!!. Salut i cames companys!!!

Fins molt aviat!!

I tant Silvia, fins molt aviat, ets tot un exemple de humiltat i superació. Chapeau altre cop, i gràcies.

diumenge, 2 de febrer del 2014

CURSES CAP DE SETMANA


CURSA DE TRAIL ROCACORBA




Un diumenge groc, així definiriem aquest primer de febrer, on els Tremp Runners, han calat per allà on han anat.
Una marea groga que s'escampa cada cap de setmana per arreu, deixant el pavelló ben alt. En primer lloc, aquests Tremp Runners, han fet la Trail Rocacorba, en diferents modalitats i resultats variats, una cursa que pel que sembla ha estat durilla, però que com sempre, s'ha solventat amb ganes de fer-ho bé, amb suor i sacrifici. L'olga, el Miquel, en Carles, la Lidia i el Miquel Seseras, han fet quilòmetres i quilòmetres lluint samarra i deixant el pavelló on cal. Gràcies nois i noies, i enhorabona. Suposem que contents del resultat.




Resultats de la RocaCorba:


  • - Cursa de 30 Km : Carlos Senye, en la posició 140 amb un temps de 4:45:08.                                                                  Miquel Seseras, en la posició 206, amb un temps de 05:27:49.                              
  •  - Cursa de 20km: Per equips, l'Olga Bergua i Miquel Peruga, amb un temps de 5 hores i 21 minuts.
  • - Cursa de 12 km: Lidia Fuentesauco, en la posició 96, amb un temps de 1:23:45.


QUART I MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS

Avui dia 2 de febrer s'ha cel.lebrat a Granollers, una de les mitges més maques del país, on gairebé 14000 persones, entre la mitja i el quart, han omplert els carrers de Granollers, La Garriga i Les Franqueses, i han fet les delicies dels corredors i dels aficionats que s'han aplegat a animar avui. La mitja ha estat brutal, amb un ambient únic, i en la que la collada que veieu a la foto (manca algun despitat,jeje) han donat tot i més per demostrar que la samarreta groga es porta amb orgull i satisfacció.

Resultats del Quart de la Mitja.


  • Laia Pociello Llohan, en la posició 494 amb un temps de 30:12
  • Bibiana Piqué Leivan en la posició ... amb un temps de ..:..


Resultats de la Mitja Marató.

  •  Sergi Farré, en la posició 168 amb un temps de 1:19:07
  •  Eugeni Navarro, en la posició 694 amb un temps de:1:27:01
  •  Xavi Llohan, en la posició 830 en 1:27:55
  •  Toni Sanchez, en la posició 1088 en 1:29:47
  •  Albert Felip, en la posició 1259 en 1:29:58
  •  Jose Alba, en la posició 1378 en 1:31:52
  •  Jordi Badia, en la posició 1379 en 1:31:53
  •  Marc Monsó, en la posició 1685 en 1:34:47
  • Moisés Isús, en la posició 2139 en 1:36:28
  •  Jordi Roy, en la posició 2487 en 1:38:05
  •  Imma Llohan, en la posició 1345 en 1:41:03
  •  Oriol Altisent, en la posició 3350 en 1:42:03
  •  Alvaro Daza, en la posició 3546 en 1:42:56
  •  Albert Parisi, en la posició 3887 en 1:44:18
  •  Yennis Estevez, en la posició 4528 en 1:47:18
  •  Sergio Monroy, en la posició 8222 en 2:27:07
  •  Sònia Rodriguez, en la posició 8223 en 2:27:08


Enhorabona a tothom. Quina collada i quins temps. Salut i kames nois i noies.

 
                         La marea groga