Translate

dijous, 20 de desembre de 2012

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE D´ARCADI ALIBÉS


Si avui esteu per Lleida, a les 19:30h al Cafè del Teatre de l'Escorxador

Amb la fita impressionant de sobrepassar les cent maratons a les cames per tots els continents, el periodista Arcadi Alibés explica l'èpica i la filosofia de la cursa, la mentalitat dels corredors, les experiències més insòlites i, alhora, a través de les seves vivències, ens ofereix un manual pràctic per córrer maratons.

Wala regalarà una samarreta als qui comprin el llibre i ekke oferirà descomptes del seu gimnàs.

"Per què correm? Per què desafiem el temps i sortim de la comoditat de les nostres cases p...
er anar a fer quilòmetres i complir un pla d'entrenament al qual no ens obliga ningú? Què trobem en el fet de córrer? Aquesta és la pregunta que tantes i tantes vegades ens han fet per tot arreu els que no corren, els companys de feina, els amics o, fins i tot, la família. Una pregunta difícil de contestar perquè porta incoporada tota una filosofia de vida, una filosofia que només entenem els que correm".

Arcadi Alibés i Riera (1959) és natural de l'Ametlla de Merola, una colònia tèxtil del Llobregat, situada al sud de la comarca del Berguedà. Des de ben petit es va aficionar amb passió als esports i va decidir que seria periodista. S'hi dedica preofessionalment des del 1978 i ha treballat als diaris Sport i El Noticiero Universal, a Catalunya Ràdio i, des de 1984, a Televisió de Catalunya. Especialista en ciclisme i atletisme, ha presentat programes i telenotícies, i últimament, se'l pot veure principalment al canal 3/24. Curiosament, però, molta gent el continua relacionant amb les celebracions de les victòries del Barça a Canaletes, tot i que ja fa anys que va deixar d'anar-hi.

Paral·lelament a la seva carrera professional, des del 1983 es dedica intensament a les curses de fons, en particular a la marató. És membre del Seven Continents Club i del 100 Marathons Club. Al seu ampli historial figuren les maratons urbanes més importants (Nova York, Boston, Chicago, Londres, Berlín, París...), però també ha corregut en llocs com l'Antàrtida o el desert del Sàhara.

La seva filosofia és clara. A diferència d'un atleta professional, un corredor popular no es jubila mai.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada