El nostre company Manel Sancho ens ha fet arribar la següent crònica de la marató de Castelló, enhorabona i gràcies per compartir-ho amb tots nosaltres:

A principis d’any em vaig marcar com a objectiu personal, córrer dos maratons durant el 2012, la idea era participar a Madrid i Donosti. La primera la vaig poder córrer al mes d’abril al costat de l’Antonio i el Nacho, essent una experiència inoblidable, i la segona per motius professionals al coincidir amb les eleccions catalanes, la vaig tenir que deixar per més endavant, pel 2013 potser.

Amb l’amic Sergi ens vam animar mútuament a fer la inscripció, tot i que he de reconèixer que de les diferents participacions en marató, aquesta ha estat la que he afrontat amb més dubtes i menys motivació, suposo que per diferents factors; inscripció podríem dir que inesperada, la continuïtat de curses durant tot l’any, entre elles l’espardenyada, cuca de llum o quatre rocs, curses de muntanya a les que no estic habituat que em van tocar molt en l’aspecte psicològic. Durant aquests dies de dubtes me’n recordat molt del Jordi Badia quan un dia em va dir; s’ha de parar, és tant important els descans com l’entrenament.

Tots i els dubtes, i sense seguir un pla d’entrenament acurat però si constant, al final van poder les ganes de compartir una bona experiència amb altres Tremp Runners, maratonians consolidats i de molt nivell, l’Albert, el Sergi, el David i el Vicent.

La tercera edició de la Marató de Castelló, no ha estat una cursa tant multitudinària com les anteriors que havia corregut. Ha comptat amb la inscripció de poc mes de dos mil corredors però amb la presència de diferents atletes reconeguts com Martin Fiz, que en aquesta edició ha aconseguit la millor marca mundial de veterans amb un temps de 2:29:57.

Tot i això, es presentava molt atractiva per diferents factors. El meu objectiu però, com sempre era acabar la quarta marató de la meva vida, intentant millorar la marca de la darrera marató de Madrid 2012 que va ser de 3:52.

DISSABTE 8 DE DESEMBRE DEL 2012 A les 08:30 hores vam recollir al Sergi a la sortida de Lleida que ens esperava pelat de fred. Durant els trajecte es va afegir l’Albert i la família. A l’arribar, un día magnífic pel que fa a la temperatura, però amb un aire molt fort que ens va preocupar força, a mi personalment ja que durant les darreres setmanes vaig entrenar amb força vent de mestral a la ciutat de Reus i era molt conscient de la dificultat que suposa córrer amb aquestes circumstàncies.

Desprès de deixar les bosses a l’hotel ens vam adreçar a recollir el pitrall (número 1372) i la bossa del corredor (samarreta tècnica, un buf, una barreta energètica, propaganda i una bossa de mandarines)

Per dinar ens vam trobar amb l’imcombustible Albert Felip i les seves tres dones, on vam compartir una bona estona. Per sopar, ja es van es van afegir el Vicent i la Mari Carmen , el David i el Jordi.

Durant els dos àpats vam compartir experiències i vivències personals a nivell esportiu que a mi personalment m’agraden molt ja que t’enriqueixen com a persona i com a esportista. En aquest sentit no em puc deixar de fer una menció especial a l’Esther Felip, que em va deixar boca badat quan ens va explicar amb la humilitat i modèstia que la caracteritza les expedicions de muntanya que ha fet, i les que té en projecte, això si que és valor i força, un exemple per a tots els Tremp Runners.

DIUMENGE 9 DE DESEMBRE DEL 2012

Ens vam llevar aviat, a les 06:30, una dutxa i a esmorzar. A les 08:40 fotos de rigor davant de l’hotel i cap al lloc de sortida. Als calaixos l’ambient magnífic, i a les 09:00 en punt sortida, amb focs d’artifici inclosos. Amb respecte però amb il·lusió, “pell de gallina”.

Des d’un inici em vaig col·locar amb el grup de 03:45 hores, amb la idea de mantenir-lo durant tota la cursa. Els quilometres van anar caient, l’ambient als carrers de la ciutat sensacionals i és que la majoria de quilòmetres d’aquest circuit transcorre contínuament pels llocs cèntrics de la ciutat, la qual cosa la fa molt atractiva pels corredors i pels acompanyats.

Passada la mitja, em vaig trobar bé i vaig continuar amb el grup. Van caure els quilòmetres 31, el 32, el 33, el 34 i el 35, i com és habitual vaig començar a notar força dolor a les cames, és quan van començar les pors i la ràbia de no haver entrenat una mica més. Però on fallen les forces físiques entren les psicològiques, vitals en una cursa tant llarga, no quedava un altra, i a manca de set quilòmetres no em va donar la gana de llençar-ho tot. Com la llebre de les 3:45 havia anat durant tota la cursa uns dos minuts per sota del temps, vaig decidir afluixar una mica el ritme, tot i el risc que corria de quedar-me sol en els darrers quilòmetres, com així va passar.

Els darrers quilòmetres durs, molt durs, però només corria amb la il·lusió d’arribar per a dedicar-li aquesta marató a una persona molt especial. Els metres finals, magnífics, un ambient espectacular, estava abarrotat de gent cridant, a l’últim gir sento el meu nom, vinga Manel, vinga Manel, l’amic Sergi, quina sort haver-lo conegut. I a la recta final la resta de trempolins que m’esperaven, em cridaven, m’animaven, és la recompensa a l’esforç.

Una medalla commemorativa, una tovallola, beguda, fruita, massatges i 3 hores 43 minuts, la quarta marató ha caigut. Ja estic pensant en la propera, Sevilla o Barcelona.

Estic content per mi, però estic molt orgullós per la resta de Tremps Runners que han participat en aquesta 3era edició de la Marató de Castelló. Tots ells han aconseguit assolir el seu objectiu, i això no té preu. I ara és quan me’n recordo de les paraules que em va dir un corredor d’avançada edat a la marató de València : “Aqui tienes que correr a tu ritmo, cada uno tiene el suyo. Aqui no hay rivales, los que van por delante y los que van por detras son compañeros, no rivales”. Seria molt maco, ara que el grup TREMP RUNNERS ha crescut tant, que aquest esperit i els valors de l’esport no s’oblidin mai.

Voldria acabar, primer de tot recomanant la Marató de Castelló als que teniu ganes de fer aquest tipus de curses, jo personalment és la que m’emporto millor record, per tot ;organització, recorregut, ambient, tracte, preu, ubicació, clima, etc.

I per finalitzar només em queda donar les gràcies a tots els que han estat al meu costat; a l’Enric(company de feina) per compartir amb mi molts quilòmetres per Reus i Lleida durant l’entrenament, al Sergi per animar-me a continuar l’entrenament ens els moments de desmotivació, al David de l’SFHERA de Lleida pels seus consells d’alimentació i hidratació, a tots els que ens han acompanyat en aquesta cursa i que puc donar fe que ens animat moltíssim (Marta, Esther, Roser, Mari Carmen, Sònia i Jordi). Molt especialment gràcies a la Sònia, l’Ivan i l’Oriol que també han fet la Marató des de fora, i m’han recolzat en tot moment, al Mingo per la lliçó de força que em dóna cada dia, sempre des de la discreció que el caracteritza, i per últim a una persona molt especial que la setmana que ve farà un any que ens va deixar i el trobo molt a faltar, gràcies estimat pare per acompanyar-me durant els 42195 metres.