Coneguem més a .....

Avui coneixerem una mica més a l'Ester Felip.Gràcies Ester per compartir-ho amb nosaltres!

En primer lloc voldria agrair la feina que s’està fent i com està creixent aquesta gran iniciativa dels Tremp Runners. Es una bona manera de compartir experiències, blogs, iniciatives, informació sobre les temàtiques que ens uneixen a tots.

En el meu cas, jo no acostumo a córrer gaire, ara tot just estic començant, però ja fa uns quants anys que vaig començar a caminar per les muntanyes, i això si que m’ha enganxat.

-          Perquè córrer?

Ara per ara, estic començant a córrer una miqueta, però normalment acostumo a sortir a caminar per la muntanya, per mi la muntanya m’inspira tranquil·litat i  desconnecto de la vida quotidiana del dia a dia, totes les preocupacions marxen de la ment, i hi ha moments en que pots arribar a posar la ment en blanc, lo qual relaxa moltíssim.

El fet de caminar per llocs que només son accessibles a peu, i poder contemplar la natura que t’envolta, el silenci, el vent xiular. Son sensacions que només es poden viure, son difícils d’explicar.

-          Des de quant?

Des dels 8 anys que vaig començar a esquiar la muntanya em va començar a captivar a poc a poc, i cap als 18 vaig començar a aficionar-me a caminar per les muntanyes, sempre amb la motivació d’aconseguir un repte. De tot això ja en fa uns 9 anys.

-          Primer Cim?

El meu primer cim va ser la Pica d’Estats (3.143m) amb 19 anys. Recordo aquell dia perfectament, ja que no n’estava gens d’entrenada i vaig patir una estona llarga. Però tot i el patiment d’aquell dia, no em van marxar gens les ganes de seguir fent muntanyes.

-          Quantes n’has fet?

Uff, no les he contat, unes quantes, totes les que he pogut fer fins ara, però me’n queden molts de cims, travesses i expedicions per fer. No me’ls acabaria mai.

-          Quin t’agradaria fer que no hagis fet?

N’hi ha molts de cims que m’agradaria fer com el Matterhorn, Montblanc, Kilimanjaro, Mc Kinley, etc... I per suposat Everest i K2 encara que només sigui un somni.

-          T’agrada planificar o entrenes al teu aire?

Normalment entreno al meu aire quan no tinc un repte concret per entrenar, i quan tinc una expedició prevista intento marcar-me una mica mes els entrenaments.

-          Alguna anécdota?

D’anècdotes, unes quantes.... Un cop al Cadi, se’ns va fer tard quan ja estàvem prop del cim, ja que era a l’hivern i ens quedaven poques hores de sol, vam decidir baixar pel dret ja que el camí seria mes curt. Tot i així ens va enganxar la nit, sense frontals, camp a traves pel mig del bosc i sense tenir molt clar on aniríem a parar.... I si tenim en compte que era un 24 de Desembre i havíem d’arribar a casa per sopar.... Vam fer una miqueta de tard.... La muntanya es imprevisible, coses que passen. Una aventura mes a explicar.

-          Zona d’entrenament i quants dies?

Per entrenar, normalment quan puc pujar cap al Pallars, aprofito per sortir cap al Roc dels Nerets, Sant Corneli, Pui de Lleràs, ...

I durant la setmana a Barcelona vaig al gimnàs 2 cops per setmana, ja que normalment els caps de setmana aprofito per sortir, ja siguin sortides d’1 o 2 dies.

-          Musica o sense?

A les sortides a la muntanya mai porto musica, prefereixo sentir la natura. Però quan entreno al gimnàs si que ho faig amb musica.

-          Sola o acompanyada?

Per entrenar acostumo a anar sola, ja que no em planifico massa els dies, vaig al meu aire. I així psicològicament també es un bon entrenament.

Però m’agrada anar acompanyada, ja que també t’exigeixes mes del que podries, sobretot si la resta de gent tenen un nivell superior al meu.

I quan surto a fer cims, si que normalment vaig acompanyada, es molt millor compartir l’experiència amb mes gent.

-          A la muntanya estiu o hivern?

M’agraden les dues estacions, cada una te les seves coses... Però cada vegada m’agrada mes l’hivern, prefereixo la progressió per neu, tot i que hi ha altres factors de risc a tenir en compte, i sobretot portar el material adequat.

-          Fred o calor?

A la muntanya no es pot pas triar, ja que quan comences a guanyar alçada, es fa patent de que a la muntanya no es mai estiu, i per tant sempre necessites roba d’abric. En un dia pots passar per molts estats de fred i calor, per tant sempre s’ha d’anar equipat per tot.

-          Tipus de botes?

Per als trekings, Salomon i Asolo. I per la Bota d’Alpinisme les Millet “rock & Ice”.

-          Alguna mania?

Per ara cap.

-          Algún ídol?

Algunes de les persones que admiro son la Gerlinde Kaltenbrunner, l’Emma Roca, Monica Aguilera. Son algunes de les meves referents tant pels reptes que han aconseguit, tot i les dificultats en cada moment, i per la senzillesa amb que ho tracten.

Però el referent que he tingut sempre, i molt mes proper es el meu pare que tots coneixeu (el Felip). Des de petita que l’he seguit en totes les maratons, i es gràcies a ell que m’he introduït en aquest mundillo. Els primers cims que vaig fer van ser amb ell, i si no hagués sigut per això probablement ara no estaria fent res del que faig.