Translate

divendres, 31 d’octubre del 2014

CURSES CAP DE SETMANA 1-2 DE NOVEMBRE 2014

CURSA TRAIL BALDOMAR

Obsequi de la cursa


Fem una mica d'història: Baldomar és una entitat municipal descentralitzada del terme municipal d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera. El poble[1] se situa a la dreta del riu Boix abans de la confluència amb el riu Segre. La carretera que uneix Artesa de Segre i Alòs de Balaguer és la seva principal via de comunicació.

L'origen del topònim podria ser una deformació de la "vall d'Omar". L'existència d'una mesquita que encara dóna nom a una partida, així com a un carrer, a un camí i a altres indrets propers del terme, corroborarien aquesta tesi. Seguint aquesta teoria, els orígens de Baldomar sembla que podrien ser àrabs. Això encaixa amb l'expansió de l'Islam en el segle VIII, que va situar la frontera amb els exèrcits carolingis en aquesta zona.[2]
En el cens del 1359 Baldomar pertanyia al marquesat de Camarasa. Fins a l'any 1920, any en què es va agregar a Artesa, fou cap del municipi que formava juntament amb Clua, la Vall d'Ariet i Vernet. Després de diferents alcaldes, el 7 de gener del 1942 es constituí una junta administrativa del poble, figura que encara es manté en forma d'entitat municipal descentralitzada.

Un dels llocs d'interes a Baldomar es la Església de Santa Maria. Construïda el segle XVII, consta d'una nau central amb volta apuntada i una altra nau més curta al nord. El portal de mig punt és de gran dovellatge. El 1992 el pintor local Antoni Borrell va decorar el fons del presbiteri amb un fresc on destaca la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció amb motius campestres (blat i raïm).

L'altre punt d'interes es el Museu Arqueològic i Paleontològic de Baldomar s'inaugura l'any 1970. S'hi exposen troballes fetes en diferents jaciments de la comarca. En l'aspecte paleontològic, els materials exposats van des de l'època Primària fins al Quaternari amb fòssils del Carbonífer i del Secundari. En la vessant arqueològica s'hi poden veure eines del Paleolític i del Neolític a més de ceràmiques de l'època romana, medieval i catalana del segle XVII.

I feta l'aportació històrica de Baldomar, anem al gra. Una pila de Tremprunners, va anar dissabte a patir, i a gaudir d'aquesta cursa de trail. Molt bon resultat dels nostres, en una de les últimes curses de muntanya de l'any, on han demostrat, que tot i haver estat una temporada llarga, han acabat pletòrics. Enhorabona a tots. Si voleu fer una mini crònica de la cursa, ho enllaçarem al post...

Enllaç cursaa/resultats: cursadebaldoma.blogspot.com


Enhorabona nois! Gran cursa! Cracks

Donant gas, i a primera línea.

Com una familia. Lola Guapa!

La més feliç de totes. Felicitats Peke


MITJA MARATÓ DE LLEIDA


Tret de sortida a les curses d'asfalt, on aquesta pren el relleu a la Mitja de Mollerussa de fa 15 dies. Una mitja per la capital del Segrià, on 6 dels nostres hi han participat. La Sònia Parra, que s'estrenava en aquesta distància, i on ha fet un paper destacable, sabem que satisfeta per la fita. Enhorabona Sònia. La Yennis Estevez, que poc a poc va agafant el ritme de les mitges d'asfalt, arribant a meta senseríssima i amb una rialla d'orella a orella, en Manel Sancho, que es troba a la recta final de la preparació de la Marató de Sant Sebastià, en Lluis Cairol, que no es perd una i que es troba en un moment de forma òptim, en Jordi Badia que novament a trobat la motivació que havia perdut per les lesions, baixant 5 minuts la marca de fa 15 dies a Mollerussa i en Jose Alba, que es troba a un mes i escaix de la Marató de Castelló. Tots amb temps diferents però amb sensacions idèntiques. Gràcies per torna a lluïr la samarreta groga per Lleida. Enhorabona, avui ens em tornat a emocionar. Exel.lent organització, abans, durant i després de la cursa. Dutxar-se als gimnasos Ekke, no té preu!!!

Una foto de grup pel record

Molt content per tu Jordi, medalla merescuda

La gran vencedora de la cursa. Campiona Sònia
Quin moment que hem viscut! Enhorabona

D'aquest parell se'n parlarà. Cracks

Manel Sancho i Sònia Parra 1:53,
Yennis Estevez 1:47,
 Lluis Cairol 1:42,
 Jordi Badia 1:36
 Jose Alba 1:32.

Enhorabona a tots.



MITJA MARATÓ TIURANA - CIRCUIT L'OBAGA


Fem una mica d'història: Tiurana és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, al Segre Mitjà. Oficialment inaugurat el 2007,[2] el poble hereta el nom de l'antiga vila de Tiurana, que va haver d'abandonar-se el 1999 per permetre la inundació del pantà de Rialb.

Etimològicament, el topònim Tiurana sembla provenir de l'antropònim llatí Tiberiana, gentilici derivat de Tiberius, nom propi de persona. La seva interpretació podria vincular-se a la possible existència, durant el període romà, d'una "villa tiberiana": la vila d'en Tiberi, les terres o la propietat d'en Tiberi; o bé correspon senzillament a l'antropònim sol: Tiberiana.
Com a mesura preventiva contra tota afirmació massa dogmàtica i poc fonamentada documentalment, ens abstindrem de formular altres hipòtesis sobre l'origen d'aquest topònim.
A l'època medieval, el procés de formació del domini temporal de la canònica d'Urgell a la zona limítrofa de l'Alt Urgell i la Noguera i, concretament, a Tiurana, degué iniciar-se a principi de segle XI. Des de l'any 1042 consta que l'església d'Urgell posseïa el castell de la Clua (al municipi de Bassella) el qual limitava a ponent amb el castell de Vilaplana. Pel context hem de creure que la canònica i la mitra d'Urgell havien adquirit també els dominis dels llocs de Vilaplana i del Pla de Tiurana, a les ribes dreta i esquerra del riu Segre, respectivament, on hi hauria un hàbitat dispers, en masos, propietat de dita canònica i del noble Bertran de Vallferosa. Abans de l'any 1171, "la malícia dels homes dolents destruí els masos de la canònica i de Bertran de Vallferosa" i, versemblantment, les seves explotacions agropecuàries. Per tal de solucionar la situació de ruïna, el bisbe Arnau de Preixens (1167-1195) i el noble al·ludit acordaren comunament ("convernimus inter nos", diuen) reunir el masos dispersos en un lloc nou: Tiurana, on es construirà la vila i es protegiria amb murs i valls a fi que els seus moradors hi poguessin viure segurs i tenir-hi i posseir-hi les seves coses. Es tractava, per tant, d'una espècie de carta de poblament on hi havia el determini del senyor (o senyors) d'assentar o garantir l'assentament d'uns habitants, que havien de formar el nucli rural de Tiurana, tot i que en dit document hi manca l'aspecte normatiu que fa referència al pobladors, les condicions i les garanties.
El pacte o convinença marca i distingeix el doble domini de la canònica per una part i del noble per altra. Els eclesiàstics tindran en propi i franc alou les seves cases i les dels pagesos, així com el celler, les cases del seu batlle i l'espai on hi havia els seus masos. En aquest espai i en la part de la nova vila que correspon a l'església d'Urgell, Bertran de Vallferosa ni hi tindria cap domini ni facultats coercitives derivades de l'aplicació i administració de la justícia ("districtum") del castlà del veí castell de La Clua d'Aguilar.
Els masos i les cases de Bertran de Vallferosa els posseiria aquest, lliurement i sense cap intervenció del bisbe i del clergues d'Urgell. Ambdues parts es comprometeren a no fer-se cap d'anys en la part corresponent de la nova vila. Aquest fou l'origen de Tiurana com a poble.

La Tiurana vella

De feia anys la vila estava condemnada a desaparèixer sota les aigües, i el 1995 s'inicià a poc a poc el seu desallotjament. Quatre anys més tard començà la retenció de l'aigua del Segre per l'embassament de Rialb, i el mateix any s'enderrocaren les cases del poble.
El nucli antic de la vila, el formaven el carrer Major, en part porticat, una plaça, la del Pou, i uns carrers transversals. En un extrem del carrer Major, es mantenia un dels antics portals, del segle XV, resta de quan la vila era murallada. En aquest carrer hi havia antics casalots de pedra picada, que en les seves portalades tenien gravades les dates de construcció, moltes eren dels segles XVII i XVIII.
Arran del poble hi passava la carretera C-1313, la que de Lleida anava a la Seu d'Urgell, però com a conseqüència de la construcció del presa de Rialb, fou desviada, i ara passa prop de la part alta de la serra del Pubill.
La seva horta, ara sota l'aigua, era regada per un canalet, que agafava les aigües del Segre, un xic més amunt de la masia de la Vetlla, antiga fàbrica d'electricitat, que anys enrere havia donat llum a Tiurana.
Un campanar d'espadanya, de quatre ulls, coronava la gran façana de pedra llisa, de belles proporcions.
Les festes i aplec que el poble celebrava al llarg de l'any eren:
  • L'aplec a l'ermita de la Mare de Déu de Solers, pel dilluns de Pasqua.
  • El 16 d'agost, dia de Sant Roc, aplec a l'església de Miralpeix.
  • El segon diumenge d'agost, se celebrava la Festa del Roser, amb processó solemne pels carrers de la vila, benedicció, durant la missa, dels tradicionals redortons, una mena de tortells, on es col·locava una rosa. Aquest pastissos eren distribuïts per les priores, a totes les cases del poble, després de dinar.
  • El dia 8 de setembre, Nativitat de la Mare de Déu, es pujava altre cop a l'ermita de Solers, per donar gràcies per la collita. Anys enrere, aquest dia era el de la Festa Major, ara se celebra el primer diumenge de setembre.

La nova Tiurana

Actualment, a l'entorn del santuari de la Mare de Déu de Solers, s'ha construït la nova vila, on s'han traslladat el cementiri i alguns elements arquitectònics més destacats de l'antic poble.
A partir de 2003, a poc a poc, s'han anat construint cases, i en l'actualitat ja configuren una plaça i un carrer. L'ajuntament, està adossat a l'edifici del santuari de Solers, i al seu costat hi ha el cementiri, que fou traslladat, de l'antic fossar del poble. Aquí s'alça la façana de l'antiga parròquia de Sant Pere de Tiurana.
A la plaça, d'aquesta nova Tiurana, hi ha la vella font de 1865, que es coneix com el Pou, i al seu costat, s'ha col·locat una escultura en moviment, obra de l'escultor alemany, Christian Tobin. Es tracta de tres columnes rectangulars, d'uns tres metres, que en la part superior tenen uns blocs de pedra, també rectangular, que es mouen gràcies a la força de l'aigua. Un monument força curiós i interessant. Fou inaugurat el 3 de setembre de 2006.
Actualment la nova Tiurana té més de seixanta veïns empadronats. El destí va fer que el poble del pla desaparegués sota l'aigua, però els seus habitants, fidels els seus orígens, no han volgut abandonar aquests paratges, una mostra de fidelitat a la terra que els va veure néixer.

Anem per la cursa:



  • Nivell de dificultat: MODERADA
  • Durada màxima: 3 hores
  • Distància: 21,70 Km
  • Altitud Màxima: 648 m
  • Altitud Mínima: 465 m
  • Ascens acumulat: 750 m
  • Pendent màxima: 17,20 %
  • Pendent mínima: -17,40 %


  • Triplet de femines vestides de groc, l'Olga Bergua, la Silvia Senye i la Joana Franch, acompanyades pel Miquel Peruga, s'han desplaçat fins a Tiurana per fer al Mitja Marató de muntaya. Una mitja circular i pel que ens ha arribat, força dureta. Aquesta cursa pertany al circuit l'Obaga . Si voleu fer una mini crònica de la cursa, sensacions, etc, l'enllaçarem al post. Gràcies. Enhorabona noies i Miquel per la 8ena posició. On fire!





    Cursa solidària

    El circuit de l’Obaga és un esdeveniment esportiu solidari a favor de la lluita contra el Càncer. Tots els fons recaptat mitjançant les inscripcions es destinaran íntegrament a la FECEC, entitat catalana que aglutina a diverses associacions de la nostra geografia i centra la seva activitat en tres línies fonamentals:
    • Divulgació i prevenció: promou activitat per ajudar a prevenir el càncer i fomentat hàbits de vida saludable entre la població catalana.
    • Foment del voluntariat: impulsa activitats per implicar a la població a la lluita col·lectiva contra aquesta malaltia, que afecta anualment a Catalunya a 20.042 homes i 13.673 dones.
    • Serveis per a entitats: ofereix diversos serveis a les entitats que representa como són la interlocució amb les administracions i altres institucions, i la representació davant ens de referencia (L’Institut Català d’Oncologia, etc.)
    A través d’aqueta cita esportiva, es pretén contribuir de manera efectiva a donar suport a l’activitat de la FECEC.


    Crack Miquel, enhorabona!

    Quin trio! Noies, chapeau!
    Enhorabona als que hi heu participat. Enhorabona per haver estat finishers, i per disfrutar de la muntanya com ho feu.
                                                           
    Pendent de resultats de la web:


     CANICROSS ENTRE VINYES - ALELLA
    Entrevinyes Canicross Alella neix de la iniciativa altruista de 5 apassionats a l'esport i als gossos. L'objectiu és apropar el canicross a tothom que vulgui coneixer aquest esport al mateix temps que disfrutem del paisatge de la serralada litoral, les vinyes i el mar.
    El nostre objectiu es apropar un esport poc conegut al nostre poble, recuperar una festa perduda i molt arrelada a les zones vinic...oles de Catalunya i donar a coneixer el nostre poble, paisatge i gastronomia a corredors de d'altres indrets.

    Durant el recorregut de la cursa s'ha passat per diverses vinyes i cellers per tal que els corredors i caminants han gaudit també del paisatge vinícola tant pròxim al mar. Aquesta cursa podria lligar perfectament amb la presentació del vi novell dels celler patrocinadors, apropant així també la cultura del vi als participants i espectadors.
    En un circuit de 8km, per les vinyes i la serralada litoral d'alella hi han passat dos activitats el mateix dia. Primer (9:00h) una cursa de canicross amb l'espectacular sortida a la plaça del poble i despres (10:00h) una caminada popular (amb gos o sense).
    Hi havia un vilage a la plaça, amb material esportiu d'exposicio i/o venda relacionat amb el canicross o amb el running.
    Cap a les 12:00h ha començat la festa del vi novell, amb tast gratuït de vins per als participants, entrega de premis i dinar popular.
    En Josep Miró i la Misèria, ha realitzat el Canicross, Entre Vinyes Alella. Aquest parell, cada cap de setmana en fan alguna. Enhorabona als dos, esteu molt ben compenetrats.
    Circuit de 8 km realitzat en 40 minuts. 300 de desnivell positiu.

    Els dos son de raça!


    Salut, pit i collons!!!


    Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada