Translate

dilluns, 10 de febrer de 2014

QUI ES QUI? L'ENTREVISTA A...




Avui a l’entrevista tenim un company al que és difícil de trobar un únic qualificatiu: actiu, positiu, optimista, incansable, constant i sobre tot amb molta empenta: El José Alba
Ell té molta culpa de que aquest grup i aquest blog tinguin tanta activitat i vitalitat. 
Gràcies per compartir les teves opinions amb nosaltres, i no canviis..

PER QUÈ CÓRRER?
Bàsicament per què estic enganxat. A més és un esport que no et lliga
i que no necessites molt temps per treure't el cuquet, en una hora has
fet l'entreno (o en més), que són les 10:00 i vols sortir endavant,
que és a una altra hora, doncs també. M'agrada molt córrer, m'agrada
les sensacions que t'aporta, m'agrada el previ a les curses i el que
vius quan les fas, m'agrada entrenar, m'agrada el running. Abans
sempre feia alguna cosa, gimnàs, bici, futbol, caminades, però res de
l'altre món, res com córrer. Is diferent!

DESDE QUANT?
Fa 3 anys el Sergi Farré em va comentar que volien engrescar al
personal per crear els Tremprunners, em va dir si hi estava
interessat, i una cosa va portar a l'altra...jajaja... i aquí estic.
Sembla mentida, aquest esport enganxa molt.

PRIMERA CURSA?
La primera no la recordo, suposo que en algún cros comarcal de la
provincia de Lleida, de la mà del gran Antoni Camarassa, de petitot,
però la primera de la nova era, ja com a Tremprunner,  va ser la mitja
de Mollerussa al 2012. La recordaré sempre, vaig patir molt i vaig
disfrutar més. En principi era la primera per preparar seriosament la
mitja de Granollers de 2013, i al final em va servir per preparar la
meva primera marató al març del mateix any, i aquesta és la cursa que
més bon record guardo, vaig fer mitja cursa amb els meus cosins Manel
i Mingo i l'altra meitat sol, i l'entrada a meta amb el meu fill,
buff, paro, que ploro!!! Qui m'ho havia de dir.

QUANTES N'HAS FET?
Desde que he tornat a córrer en porto alguna de la Lliga Correpallars
(Trinxeres, Cabanera, Cuca de llum, 2 cops les Carenes, 1 de 15 km i 1
de 6.6 a Granollers, 1 Antoni Camarassa, 3 de 10 per asfalt,  8 mitges
maratons per asfalt (Mollerussa, 2 cops Sitges, Balaguer, 2 cops
Granollers, Cambrils, Terrassa i 2 maratons, Barcelona i Tolouse, i
les que em queden!!! I encara que no ho vaig fer en una cursa, també
vaig pujar a la Pica d'Estats, que per mi era una espineta que tenia
clavada.

QUINA CURSA ESPECIAL T'AGRADARIA FER I PER QUIN MOTIU?
M'agradaria fer la Marató de Praga, una ciutat espectacular, plena
d'encants, m'agradaria córrer pels seus carrers, tinc un lligam
especial amb aquesta ciutat, i un deute pendent, més igual l'any i
l'edat que tingui, però no m'agradaria penjar els kets sense fer
aquesta, de fet, segur que la faré, no en tinc cap dubte. I lògicament
m'agradaria fer la marató de Nova York, em sembla que aquesta és el
somni de qualsevol maratonià, i si és acompanyat d'algun Tremprunners
doncs millor que millor, però això són figues d'un altre paner.

OBJECTIUS?
En aquest any, intentaré fer 3 maratons com a objectiu principal,
Barcelona, Vies Verdes Tortosa i una tercera per decidir, (Castelló,
València, Pamplona...) ja veurem. El demés sobre la marxa, i esperant
que les lesions em respectin.

MARQUES?
41 en 10, 1:29 en mitja marató, i 3:33 en marató. Les de muntanya no
recordo les marques, sempre intento acabar-les amb dignitat (tinc un
amor-odi a la muntanya). Les marques hi són per què hi han de ser. No
m'obsesiono, si les supero bé (a tothom li agrada veure la seva
progressió) però ni no ho faig no m'hi capfico, disfruto igual una
cursa en un temps que en un altre. Córro per què m'agrada no per què
vull fer una marca, la marca més bona és la d'acabar una cursa senser
i content, amb satisfacció pel treball fet en l'entrenament.

ASFALT O MUNTANYA?
Asfalt se'ns dubte. Com he dit, a la muntanya l'estimo alhora que
l'odio, és una llarga història.

ALGUNA MANIA O SUPERSTICIÓ?
Sempre corro amb un mocador, Buff, cinta o gorra al cap. En trobo
cómode. I en la línea de sortida d'una cursa em cordo i descordo les
sabates d'esquerra a dreta i vice-versa. Ruqueries. Jajajjajajja.

PLANIFIQUES L'ENTRENAMENT O AL TEU AIRE?
Planificar es planifica, després tot surt sobre la marxa. Això si, si
puc faig 15 dimarts, 15 dijous i sortida llarga el cap de setmana si
no hi ha cursa. 2 dies de gimnàs/piscina a la setmana. Però no sempre
és així, el curro, el peque, l'hivern al Pallars...

ZONES D'ENTRENAMENT I DIES PER SETMANA?
Carretera de Tendrui, Vilamitjana, camí de Palau, Roc de Neret,
Montllobar i el circuit urbà de l'Hora Bruixa.

MÚSICA PER CÓRRER O NO?
Sol si, i no sempre, acompanyat mai.

SOL O ACOMPANYAT?
M'agrada córrer acompanyat, m'obligo més a sortir i també m'obligo més
en l'entrenament, i a es més divertit,  però per horaris de vegades ho
faig sol.

FRED O CALOR?
Sóc de fred, la calor em xafa molt. A l'estiu tiro més de BTT, i així
descanso una mica del running, però surto tot l'any, poc o molt.

TIPO DE KETS?
MIZUNO. En muntanya i en asfalt.

ALGUNA ANÈCDOTA?
A la mitja marató de Sitges d'enguany, quan quedava 1 km pel final de
la cursa, i en la zona on més afluència de gent hi havia, vaig veure
al Jose Mari Bakero (l'heroi de Kaiserlauten), em va mirar i em va
dir: "Échale huevos Jose, Échale huevos". Em debia veure molt apurat
(jajaja). Qui m'ho havia de dir, en Bakero animant-me. "El mundo al
revés". Això és lo gran d'aquest esport.

ALGUN IDOL EN L'ESPORT?
En l'espot no tinc cap idol, en la vida si. Gent que es supera cada
dia, malgrat les putades que li fa la vida. Gent com tu i com jo,
normal, gent com per exemple ma cunyat, que al mes de juny de l'any
passat va ser capaç de treure's un ronyó per donar-li a ma germana per
a que pugués viure i que no fa ni 15 dies va fer la seva primera mitja
marató amb dos collons. Gent que com ell lluiten per la vida i que fan
que els demés puguin viure. Gent que passa mals tranguls per culpa de
la salut o per altres motius i que amb dos pebrots tiren endavant
sense mirar enrera i sense pensar que el demà no existeix i sense
tenir mai una mala cara per ningú amb tot el que passen, tot el
contrari. Aquestos si que són autèntics heròis i heroïnes. Els demés
que surten a la tele, molts són cracks de carn i ossos, grandiosos en
allò que fan però productes al cap i a la fi.

QUE SENTS EN UNA CURSA QUAN ESCOLTES VISCA TREMP O VISCA EL PALLARS?
Que dir que no s'hagi dit, és una sensació única. Posa la pell de
gallina, i a més dona un punt de motivació afegit. De fet amb el Jordi
Badia, si coincidim en alguna cursa, comptem fins i tot les vegades
que ho diuen, a Granollers, per exemple, van ser 18 vegades. Casi
ná!!!!!
Abans de finalitzar l'entrevista, voldria felicitar a tots els
Tremprunners, per aquests gairebé 3 anys de constància. Els que han
gestionat el grup fins ara i els que ho faran el dia de demà.  Als que
van tenir la brillant idea de formar-nos com a grup, no diré noms que
sempre em deixo algú. En definitiva, gràcies a totes i tots els que
formem part d'aquesta familia per lluïr orgullossos la samarra groga
de casa nostra. Gràcies pels bons moments que tots em tingut plegats,
i sobretot, per aquest bon rotllo que hi ha entre el grup, això diu
molt de la gent que el forma. Queda molt camí per récorrer plegats,
això acaba de començar.
També m'agradaria que us engresquéssiu a fer entrevistes, per
coneixer-nos una mica més i per engrandir encara més el nostre grup. I
si teniu qualsevol idea, qualsevol projecte en ment, que estigui
relacionat amb els TREMPRUNNERS, o bé que sigui el portar el nom de
Tremp o del Pallars per arreu, i en el que us puguem dónar un cop de
mà, només cal que ho digueu. Gràcies novament. Salut i kames.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada