Translate

divendres, 27 de juliol de 2012

VIATGE ALS ALPS


Cronica ALPS 2012





El dissabte dia 7 de Juliol sortim de Barcelona a les 5 del mati per començar el nostre viatge cap als Alps. Com que anem en cotxe, passem tot el dissabte a la carretera, i arribem a Chamonix cap a mitja tarde, just per a preparar les motxilles i revisar el material necessari per a les ascensions.

A l’endemà diumenge, ens dirigim cap a Itàlia pel túnel que travessa El massís del Montblanc per a arribar fins a La Vall d’Aosta, al poble de Pont, on deixarem els cotxes i començarem a enfilar-nos per fer la aproximació al refugi Vittorio Emanuele II situat a 2735 m d’alçada. Tenim 800 metres de desnivell amb uns magnífics paisatges.

A l’endemà esmorzem a les 4 del mati, per començar a caminar a les 5 puntuals cap al Gran Paradiso. Farem aquest cim per aclimatar per uns dies desprès pujar el Montblanc per la ruta dels cuatremils.
Comencem a caminar i en una hora ja ens hem d’equipar amb grampons, piolet, arnes, corda, cargols de gel i tota la ferralla. Ja que ens endinsem a la glacera on hi ha zones amb grans esquerdes, que haurem de tenir en compte.

Ens anem enfilant, el temps es molt bo, encara que, tot i anar ben equipats si ens parem fa bastanta fresqueta… En unes 6 hores ens sitúem a la base de la cresta final per arribar a la “Madonna”, el cim del Gran Paradiso. Hi ha força gent per la cresta, i es una mica caòtic coordinar-nos entre cordades, ja que hi ha alguns passos bastants aeris que cal tenir tots els sentits alerta. Però arribem al cim en perfectes condicions. Ja tenim el primer cim, el Gran Paradiso (4.062m).

De tornada cap al refugi cal que estiguem molt pendents de les esquerdes, ja que es troben en continu moviment i l’estat de la neu comença a estovar-se degut a el calor.
A les 15h arribem al refugi. Ha estat una jornada dura de 10 hores caminant, descansarem aquesta nit al refugi i a l’endemà al mati baixarem fins als cotxes.





 
Tornem cap a Chamonix (després de dinar una bona pizza Italiana) i consultem la meteo a la casa dels Guies, per veure que ens espera al Montblanc. No tenim cap dia de descans i  a l’endemà hem de marxar cap al refugi de Còsmiques.
La meteo no pinta massa be, pronostiquen vents de 80/100 km per hora. Decidim esperar fins l’endemà al mati a veure la última meteo actualitzada i decidir si pugem al Montblanc o canviem de ruta.

Al matí la meteo ha millorat una mica però tot i així hi ha previstos vents de 60/80 km per hora a l’Agulle de Midi (4.000m), per tant al cim del Montblanc (4.800m) els vents serien molt forts. I finalment dimecres al mati decidim no pujar al refugi de Còsmiques i renunciar a fer el Montblanc que estava previst pel Dijous.

Marxem cap a Suïssa a fer el Weissmies. Dediquem el dia a pujar fins al refugi de Hossas situat a 3.400m.
Al dia següent cap a les 6 del mati sortim del refugi en direcció al Weissmies. En 3h 15 estem al cim. Es un cim molt maco, primer sortegem una gran  zona d’esquerdes que impressiona bastant, i desprès passem per sota una paret de seracs. Molt maco, i per culminar l’ascensió, l’aresta final amb el sol que hi toca de ple, per disfrutar l’arribada al cim del Weissmies (4.023m).








 

Baixant del Weissmies ens donen la noticia de l’allau al Montblanc per la ruta dels 4.000ls just sota el Mont Maudit. Nosaltres havien de ser allà, però per sort, gràcies a les condicions meteorològiques i el vent que feia vam canviar de ruta. Els dies abans varem conèixer gent que pujaven el Montblanc, va ser molt dur rebre aquesta noticia, afortunadament dies desprès vam poder parlar amb els nois que vam conèixer, després de sobreviure a l’allau. Els vam fer costat en tot el que calgués ja que va ser molt dur viure una experiència d’aquestes magnituds.

Hem tingut molta sort. Aquestes situacions et fan reflexionar en moltes coses, i ser conscient de que no cal arriscar mes del compte, ja que el preu que hi poses es la teva pròpia vida. El límit es una línia molt fina, que no costa gaire traspassar però el preu a pagar pot arribar a ser molt alt. Aquesta vegada no hem pogut pujar el Montblanc, però no passa res, vam prendre una bona decisió i això es el que compta.

Els últims dies a Chamonix vam anar a veure la final de la copa del mon d’escalada, i durant el dia vam aprofitar per escalar una miqueta al rocòdrom, ja que feia mal temps i es la millor opció en un dia de pluja.

 




3 comentaris:

  1. Moltes felicitas per la crònica, quina experiència i quines imatges més espectaculars.

    Això si que és una aventura !!

    ResponElimina
  2. increïbles les fotos ester! però més increïble devia ser l'experiència!!!

    ResponElimina
  3. Ha de ser una experiència brutal! Me'n alegro que tot us sortís bé; la veritat és que quan va passar lo del Montblanc vaig pensar amb tu! Vau fer una bona elecció!
    Bona crònica.

    ResponElimina