Coneguem més a ......

Avui coneixerem una mica més al David Riba.Gràcies David per compartir-ho amb nosaltres.

Per què córrer?

I per què no?. Córrer dóna vida, em dóna energía tan física com mental, em fa la vida més fácil, em fa relativitzar les coses, em permet estar en contacte amb la natura, em permet explorar el meu cos, em permet apropar-me als límits del patiment… que més puc dir… lo mateix penso del ciclisme, del trekking, de la natació… tota activitat de resistència que faci apretar una mica el metabolisme del cos.

Des de quan?

Fa molts anys… que recordi des de que tenia uns 15 anys. En aquella época jo era jugador de básquet (el meu idol de l’època era Drazen Petrovich, el génio de Sibenik) i recordo que un estiu vaig plantejar-me de córrer. Treballava durant el dia al Peiró, als mobles, i quan plegava sortia a córrer i vaig agafar l’hàbit durant l’estiu i ja llavors em cridava l’atenció la capacitat de adaptació que tenia el cos. La meva ruta llavors era Tremp-Claret… ja em semblava una proesa! Des de llavors he tingut temporades… ara porto uns anys de bici… però em queda pendent baixar les 3h en marató i quan m’ho plantegi seriosament intentaré aconseguir-ho (és un repte difícil però probable sabent el que ara sé!)

Primera cursa?

La cursa de la Mercè allà pel 92!

Quantes n’has fet?

De running més de 8 i menos de 20… no sabria dir amb exactitut!

Quina t’agradaria fer que no hagis fet?

Moltes… per començar Zegama, per continuar Carros de Foc i Cavalls del Vent i per acabar l’Ultratrail del Montblanc… entre moltes i moltes altres!

T’agrada planificar o entrenes al teu aire?

Planifico el 80% del que faig, deixo un 20% a la improvització per divertir-me. Disfruto molt més entrenant que competint… faig i desfaig com vull, vaig amb qui vull, vaig per on vull, cap on vull, com vull o em sembla… més llibertat?

Alguna anécdota a les curses?

Varies… les que recordo amb carinyo venen en relació amb gent de La Pobla i totes gràcies a portar el maillot de la UC Tremp. A la mitja marató de Granollers del 2007 a mitja cursa vaig conèixer a Javi Pérez (em va reconèixer el maillot), tot corrent i esbufegant vam iniciar la nostra amistat… i a la Marató de Barcelona del mateix any, en el Km 35 quan ja les cames feien figa i estava que no m’arrossegava va sortir del públic en Suescun (em va reconèixer el maillot) i em va animar i acompanyar aquells últims Kms… sense ell hagués estat molt més dur!

Zona d’entrenament i quants dies?

Depèn del que vulgui fer. Si pla, tiro cap a Vilamitjana i Fontsagrada, si pujades llargues Nerets, si pujades curtes… Sant Sebastià. Sempre que puc intento descubrir racons nous del Pallars, costa ben poc allunyar-se 20 minuts amb el cotxe i rodar per Vall Fosca, Pallars Sobirà, zona d’Ager…

Córrer amb música o sense?

Fins fa 2 mesos sempre sense. Ara he descobert que amb música passa el temps de forma més agradable, n’uso els estímuls positius!

Sól o acompanyat?

Quasi bé sempre sol. Quan un té canalla, feina o plans d’entrenament cal buscar la tranquilitat del dia que sigui millor per córrer, en aquest aspecte em va bé sempre sol, trio l’hora, la zona, la feina que vull fer, … ara bé, també intento algún dia a la setmana córrer amb algú altre. Fer-la petar i intentar seguir el ritme d’un altre dóna aquell puntet que et fa progressar!

Muntanya o asfalt?

No m’importa, córrer és córrer. Ara tiro més cap a la muntanya per que preparo Carenes… possiblement a la tardor tiraré a l’asfalt per fer una tentativa en marató.

Fred o calor?

M’adapto a tot, però prefereixo el fred.

Tipus de keds?

En aquest aspecte no miro, no tinc problemes de “pessunyes”… Ara gasto les Saucony Progrid Xodus 3.0 per muntanya i unes Joma baratetes per asfalt… per casa també corren unes Sportiva, unes The North Face… en la varietat està el gust. De tota manera sempre recordaré les Nike Pegasus del 2007 en que vaig correr la primera marató!

Alguna mania?

Menjar arròs amb pavo i truita la nit abans de qualsevol cursa.

Algun idol de l’atletisme o de l’esport?

De jove, com ja he dit, Drazen Petrovich per la seva capacitat de treball (s’aixecava a les 6 del demati tots els dies per practicar el tir de camp, i després de cada partit repetia durant una bona estona aquelles accions en que creia que s’havia equivocat!). Ara de “gran” el meu idol sens dubte ha estat Lance Armstrong, l’admiro per la capacitat que te de controlar totes les variables per millorar el rendiment i la seva capacitat de patiment. Els darrers anys he descobert un altre idol que crec que será irrepetible per tot el que està aconseguint, records inabastibles, capacitat de treball, capacitat per lluitar contra l’agonia…. i veig que tots poc o molt coincidim: Kilian Jornet!. I ja que hi sóm, per que no parlar del que será el millor jugador de futbol de tots els temps: Leo Messi… aquest tampoc sembla que tingui limits!