Crònica de la trail d'Arbeca per Marc Bernadó:
Feina feta i encara estic viu: Trail d´Arbeca de 32,700 m feta, amb 3 hores 9 minuts. A la sortida m´he adonat que tothom es coneixia d´altres curses i per les samarretes ( d´altres ultres ) que portaven he pensat "on m´he posat, això no és una cursa popular" . Finalment hem sortit uns noranta corredors i la veritat és que han sortit com a balessssssss, quins tios. M´havia proposat fer els primers 10 Km a un ritme de 6 però al final ho he fet a 5, m´he deixat portar per l´emoció i perquè m´he trobat bé. Al primer avituallament ( 11 km aprox.) i després del primer ensurt amb les pedres relliscosses, he decidit baixar el ritme i posar-me darrera del David de Vilafranca del Penedès ( logicàment no el coneixia, he vist que corria molt raro i m´ha comentat que ell fins aquest any corria marxa atlètica). Hem anat junts fins al Km 24 on ens hem trobat amb un grup de 5 persones ( de sant feliu de llobregat ). Quan m´he adonat estava tirant del grup perquè feia pujada i al meu darrera s´ha col.locat l´Estafania. Al Km 26 ens hem quedat sols amb ella i hem anat junts fins la meta. Quan hem arribat li han dit que feia podi perquè era la tercera. OBJECTIU COMPLERT, acabar-la i amb molt bones sensacions i amb ganes de tornar a còrrer una cursa d´aquest tipus.
Més tard ens vam enterar que s´havien retirat bastants i que vam acabar-la 65 de 90 participants i la veritat no m´esperava arribar el 45.
Dels paissatges no puc parlar gaire perquè tota la cursa ha estat marcada per una boira ben aterrada, no es veia res, i que feia que la sensació de fred augmentès malgrat estar a 3 graus. La majoria d´indrets per on hem passat han estat camp a través ( d´oliveres , cereals), canyissars, corriols, trialeres, pedreres i molt, molt, molt trencacames, només feies que pujar ribes i baixar-les saltant. Molt de fang als camps i l´humitat de la boira feia que les pedres rellisquessen un munt ( l´organització ja ens ho havia advertit ). La senyalització bastant bé però en algun lloc ( també ens ho havien dit) havien tret les marques ( algun graciós) però tot i això només m´he perdut un parell de vegades que no m´han fet perdre més de tres minuts. L´organització molt bé, la recomano, avituallaments correctes ( 1 sòlid a la meitat i un altre a l´arribada, i dos més de líquids ).
També cal dir que abans de sortir hem fet un minut de silenci per la mort ahir de la germana de l´organitzador de la cursa, el Josep Maria Romero. A l´arribar me´n recordat del meu company de fatigues, l´Alvaro, que la setmana que ve s´ha d´operar d´aquest maleït genoll, que et vagi molt bé i com no del Mario, que per problemes als bessons d´ùltima hora tampoc no ha pogut venir, i del Xavier i l´Antonio que al final no els vaig poder convèncer, és a dir, he corregut SOL COM UN MUSSOL, l´ùnic TREMP RUNNERS ( per cert, al fer l´inscripció fora de termini no surt ) . L´any que ve segurament serem més. No m´enrotllo més i felicitats també al Nacho, Manel, Sergi, Gerard, Miquel, Oriol, Jordi i Àlex i que ho han fet molt bé a d´altres curses d´aquest cap de setmana.
