Crònica Marató costa Daurada

El Jordi ens fa arribar una crònica de la marató de la costa Daurada en la que va participar diumenge.

ENTRENAMENT TEÒRIC.-

Tot i que corro duran tot l’any, sempre intento planificar les 9 setmanes abans d’una marató (8 d’entrement + 1 de descanç). Estableixo una rutina que em servirà per arribar amb condicions a la línia de sortida. Es molt senzill:

Dilluns, dimecres i dissabte ….descans

Dimarts i dijous: 1h 15’ de cursa (màxim 15kms) a ritme inferior a 5’ / km

Dijous: uns 8km. Sense forçar massa.

Diumenge: Durant aquestes 8 setmanes intento correr 4 mitjes maratons, la darrera 15 dies abans de la marató. La resta de diumenges intento surtir amb L’Albert, el Xavi i Vicenç que normalment fan una sortida d’uns 25km (mes o menys 2h 15)’. Un d’aquest diumenges intento fer una tirada llarga 30- 32 km (ritme suau).

Tot plegat supossa entre 55 i 60 kms a la setmana, i contant els kms de la marató sumo sempre entre 480 i 500.

No cal dir que durant aquests mesos controlo mes que mai l’alimentació. la hidratació i els estiraments.

ENTREMANET REAL.-

En aquesta ocasió no he pogut cumplir, doncs vaig començar força bé, però LA 6ª i 7ª setmanes no vaig poder fer mes que 30km cad’una per motius de feina i pel mal temps.

La sortida de 30 km va ser 15 dies abans i ja vaig tenir problemes musculars al km 26!, Com per dexar-ho correr,  però  els trepolins som lluitadors de mena.

La setmana abans descans, però amb problemes gastrics… (sense comentaris…)

EL DIA ABANS.-

Per facilitar les coses m’agrada descansar i per això vaig el dissabte a la tarda a Salou. Recullo els dorsals i ja tinc les primeres males impresions respecte a l’organització. Molts problemas per aparcar, no hi ha cap indicació, i em faig un tip de seguir gent i de preguntar abans de poder retirar el dorsal.

Sopar tranquil a la deserta ciutat de Salou i abans de les 23h a dormir!!!

EL DIA MDC.-

A les 6 “diana”, de fet em desperto una mica abans. Comença el ritual: Dutxa freda, tirites, crema solar, entrepà de truita a la francessa, aigua i beguda isotònica, …etc

A les 7h30’ ja soc al parking de Port Aventura on em trobo amb l’expedició trempolina (Xavi, L’Albert i el Vicenç que ha vingut a donar-nos un cop de mà).

Café,  nervis, tàctica, alguna foto, molta gent, algun conegut de Lleida, del Pont de Suert…

 Es fan les 9 i estem a la sortida. Sense escoltar cap tret, la gent comença a caminar, posso el cronòmetre en marxa i de cop tots aturats!!! Que passa?. Situació surrealista, sembla ser que hi ha hagut sortida falsa. La megafonia fatal, amb música i algú que parla i parla i ningú l’entent…

SORTIDA.-

A les 9 30’ sortida bona, ara si!!! Comencem a correr, primer km per sota de 4’30”, normal en aquest tipus de sortida. Als kms 2 i 3 els TREMP RUNNERS ens busquem i intentem juntar-nos, però jo em quedo. Vaig a 4’40” que ja es més del que hauria de ser. L’Albert ,el Xavi i Vicenç semblen tres “motos” que han sortit a “apagar foc”. Poc a poc els vaig perdent, o ells em perden a mi.

Km 4-12: COMODITAT

Em quedo a ritme fix de 4’45” en companyia d’un atleta de Sant Cugat. Soc conscient que es massa foro per mi i que acabaré tenint problemes, però em deixo portar pensant en que potser em toca la loteria (… en una marató no et toca mai la loteria, i  si la fas la pagues….).

KM 12-20: CONTRA EL VENT
A l'arribada a Cambrils, mitja volta i a tornar cap a Port Aventura. Aquí comença a bufar el vent en contra i la cosa es fa difícil. El marcatge de kms no coincideix amb el meu forerunner. Segueixo amb el mateix ritme.

KM 21-24 CANVI DE PARELLA

Al pas per la mitja marató hi ha una mica de confusió i  perdo al meu acompanyant. (encara no se si es va retirar o que va passar). Trobo a l’Albert que em diu va fos. “Tira, tira, no m’esperis!!!” son les seves paraules, i  li faig cas… Uns metres mes endevant hi ha Vicenç que es possa a correr al meu costat. Junts comprobem que hi ha un caos de marcatge monumental. Aprofito per baixar una mica el ritme 4’50” i sumar kilòmetres.

KM 25-30 SANTA INOCÈNCIA

Arribem al passeig de Salou, i es fa dur de correr en aquella superficie. Aquí ja esquivem algun turiste (jubilats) que “van al seu rotllo” i es fan fotos en mitg del circuït. Segueixo amb Vicens que em deixarà poc després de tornar a la carretera.

Em quedo sol i encara no he girat a Cambrils. Noto la primera “fiblada” a la cama dreta que m’obliga a parar. Ara ja tinc clar que això no serà facil!!!. Intento correr una mica però l’esquerra també te celos i he de tornar a parar i a estirar. Això de les rampes es molt dolorós. La meva cara deu de ser de “pomes agres”, ja he perdut la rialla que duia fins el moment.  Porto una crema amb la que em faig un massatge i sembla que la cosa millora. Començo a correr una mica, i cau algun km mes 5’30”

Km30-35 CALVARI

No puc correr mes d’un kms seguit sense tenir que parar a estirar. El dolor de les rampes es brutal i  la frustració es màxima Em faig mal a la mà al donar-li un patac a una farola en un cop de rabia. No para de passar gent (coneguts) que m’animen, això m’ajuda a no rendir-me tot i que no paro de dir això de “jo plego”. Un guardia urbà em pregunta si vui que avisi a la Creu Roja. Li dic que nomès es un problema muscular i que tot està controlat.

Vaig fen via i parant a estirar, això es fa llarg, encara no se si dexar-ho.

Cap al km 35 he d’anar a BOXES: entro a un bar i surto al cap d’uns minuts com a nou, però les cames no milloren. El Marc, un bon casteller de Lleida s’atura uns segons amb mi i m’anima. Intento correr i aguantar les rampes però es imposible, engego i als pocs metres  he de tornar a parar.

Km 35- 41 REACCIÓ

Després de moltes probes trobo un ritme de passa molt curta que em permet avançar sense tenir rampes. No se que passa, però fa mes d’un km que corro i no se’m queixen les cames, i això s’ha d’aprofitar… Per no trencar aquest moment de magia  agafo una mica d’aigua al darrer habituallament sense parar-me. Semblo un robot… ja que no m’atreveixo a canviar el ritme. Em permeto el luxe d’adelantar a alguns companys (no vaig mes rapid de 5’30”, però en aquests moments es com anar amb un turbo). Fa pujada i correm entre els cotxes que fan cua. Jo segueixo concentrat amb les meves cames creuant els dits…No pot ser!!! Arribaré!!!.

Km 41 – 42?: FINAL

Sento la música i la megafonia, i quasi  m’emociono No m’ho puc creure, ESTIC ARRIBANT… Els darrers metres em dona per fer el tonto, estiro els braços, vull volar. No se que tinc!!!, soc com el Mesi després de marcar un gol…BRUTAL. Estic aquí al Km 42 quan durant la darrera hora he dit mes de 10 cops: “jo plego, no vull fer mes el pena…” La sensació indescriptible, inimaginable,  per molt que t’expliquin….

Temps total: 3H 44’ i pico… Ha caigut LA SISENA,  amb una de les pitjors marques, però una de que més m’alegro d’haver corregut (si es que se li pot dir correr…).

PARTE DEL DIA DESPRÉS.-

Tot controlat, pujo i baixo les escales sense cap problema. Pettita contusió a la mà dreta. Ungles dels peus perfectes. Ampolles als dits del peu: una de petita. La “diarrea” ha desaparegut.  MOLTES GANES de tonar a engegar!!!.

La propera serà : BARCELONA 2012