Crònica Behovia San sebastian

El Lluis Urrea ens fa arribar una crònica de la Behovia San Sebastian que van fer juntament amb l'Oriol Altisent.

DIVENDRES: Sona el despertador, s'ha d'anar a treballar però al cap ja només i tinc el viatge cap a Donosti!! Ja serà el tercer any que hi anem. Potser aquest any no m'he preparat com ho hauria d'haver fet, però la il·lusió de tornar a viure una cursa amb l'ambient de les Behobia-SS pot amb tot. El mati passa volant i arriben les 3. Temps de fer la bossa, agafar-ho tot i cap a Lleida a recollir la Valença. Amb l'Oriol i la June que venen de Barcelona ja ens trobarem al "niuet" que hem llogat aquest any, un bungalow al Càmping Igueldo. 5 horetes amb parades i ja hi som. Deixem les coses i anem cap a la Concha amb la Valença per menjar alguna cosa. Fem un pinxos i aviat tornem cap al càmping on cap a la mitja nit arriben l'Oriol i la June. Mirem una estona la televisió i a fer nones!!

DISSABTE: L' Oriol i la June que son uns valents s'aixequen d'hora per fer una mica de running. Jo i la Valença dormin una miqueta mes. Ens vestim i baixem en autobús (línea 16) per anar cap al Kursal a buscar els dorsals i fer la visita de rigor a la "Feria del Corredor". Aquí et comences a adonar de la magnitud d'aquesta cursa i de la gentada que hi participa. Només arribar-hi em trobo amb un conegut que s'encarrega de posar alarmes a la Caixa i amb el que havíem coincidit en algun camp de futbol. Més tard ens trobem també amb el Sisco, un runner de BCN, amic comú del gran Jordi Boneta. Recollim els dorsals, jo faig alguna que altra compra i sortim per trobar-nos amb la gent de Pobla que també ha vingut , en colla, dels quals corren el Juls (cosí de l'Oriol), el David i l'Adrià. Marxem a pinxear una miqueta i cap a les 4 dinem en un bar/restaurant de la zona vella. Bon menú i preu excel·lent per la qualitat que hem gaudit. Ens queda la tarda, la June ha quedat amb coneguts seus i continuem per la zona vella de Donosti, fen pinxos i no fen gaire bondat!!  Es hora de sopar i hem de tornar amb bus cap al càmping. Allí sopem al bar i ens anem a dormir cap a les 12:00 desprès de veure Kill Bill!!

DIUMENGE: Ens despertem aviat i esmorzem. Fa molt de vent. Sembla que no farà gaire calor (error...). La June i la Valença ens porten en cotxe fins a l'estació de Renfe de Gros on agafarem el tren que ens portarà prop de la sortida. Tornem a coincidir amb el Sisco i fem el viatge junts. Al arribar un bus llançadora ens transporta fins a 700 metres de la sortida. Comencen els nervis... i la calor!! M’hauré de posar la tèrmica a la cintura i córrer amb ella!! Cap problema!! Arribem a la sortida i és impressionant veure gairebé 20.000 persones saltant, escalfant, corrent i fins i tot ballant a la sortida. Tot s'accelerà i aviat  arribarà l'hora. Personalment soc conscient que aquest any no he preparat gens la Behobia (futbol, lesió de genoll....) i sé que hauré de patir, però amb l'experiència prèvia de l'any anterior, la satisfacció d'arribar ho superarà tot. Sortim bé, aquest any sortim els dos junts, però al km 3 ja li dic a l'Oriol que marxi perquè jo vull anar al meu ritme i sé que ell ho farà molt millor que jo. Anem fent fins al km 5. Allí m'adono que aquest any això se'm farà molt llarg. 

Trobo a faltar que plogui com l'any anterior (qui ho havia de dir) ja que fa una calor no gaire normal per l'època i la ciutat i a més bufa una mica de vent. Necessito aigua i al primer punt d'aigua es munta una petita guerra per aconseguir-la... potser no soc l’únic que va just!! Arribo amb una mica de mal sobre els turmells al km 7, el de la primera pujada forta i la faig poc a poc, em sento bé de cor i respiració però amb molt males cames... Ai que patirem!!! Arribo com puc al Km 12... ja queda menys i m'he recuperat una miqueta sobretot gràcies a la gent que m'anima cada moment (calculen que 60.000 persones van tirar-se als carrers) i em va donant forces... Al 15 torno anar just, quan al punt d'aigua em paro per beure com deu mana dos vasos d'aigua. Una vasco anònim em deu veure molt apurat i em dona una ampolleta d'isostar, un gel, que m'ajuda una miqueta i em dona forces!!

Arribo a la pujada del 17, Miracruz i veig gent parada, gent mig desmaiada, gent que camina... aquí es on molts perden tot el que han guanyat... i mira per on, faig la pujada poc a poc però a ritme constant!! Soc al 18 i ja sé que d'aquí fins al 20 arribaré i em dedico a deixar-me portar. Ara sí, els ànims de la gent son bestials, es súper agradable veure com la gent crida el teu nom (el llegeix al dorsal) i els nens et posen la mà perquè els hi puguis xocar!! Pell de gallina!! Arribo al 19 i sé que al 19,50 la Valença estarà per allí amb la càmera!!Faig bona cara al veure-la i em fa algunes fotos, li toco el cap al passar per davant seu!! Recta final!! Sprint!! Inspirant-me amb els gestos que li vaig veure al crack Sergi a la marató de Venècia animo a la gent a que cridi i entro a la línea d'arribada content... oblidant el que he patit i només i pensant que l'any vinent em prepararè com Deu mana!!  Ja només queda trobar-nos al punt de control i cap a dinar. a fer un bon dinar que ens el mereixem!!!

Només em queda animar-vos, a tots els Tremp Runners a participar-hi!! De veritat disfrutareu!!! Jo no he anat a moltes curses (com alguns sabeu encara em dedico al futbol i de moment es bastant incompatible) però aquesta és la millor que he estat i on la gent es volca amb tots els que correm!! Així que ja sabeu... Salut i Visca la Terra!!!