Dissabte em llevo i decideixo anar a correr una estoneta, completant uns 20 minuts suaus, juntament amb estiraments per finalitzar. Per dinar: un bon plat d'arròs a la cubana amb un gotet de vi de l'hort. Em llevo amb energia d'una bona migdiada i se m'acut trucar un amic per anar a vere el partit del bàsquet femení i el futbol sala. Arribo al poliesportiu i gaudeixo de les 2 victòries locals :)
Quan surto del partit de fútbol sala els amics em tempten per anar a vere el Barça i acabo caient...com a bon culé que sóc cap al healf to heaven a vere com golejem al Saragossa. Arribo a casa i la meva mare coneixent que diumenge hi ha cursa em té preparat un bon plat de pasta amb sofregit de l'hort. Men vaig a dormi ben tard, sobre la 1a, carregat de nervis, pensant amb que em puc trobar el dia de la cursa, si les cames respondràn...
Em llevo a les 7 del matí, esmorzo un bon suc de taronja i unes galetes integrals, em canvio i amb un munt de nervis direcció Ivars, a demostrar que he estat entrenant per fer-ho lo milor que sé. Arribo a Ivars sobre les 9 del mati i el primer qe faig fer uns traguets d'Isostar, em donen el dorsal 5110 i el xip, mentres mel's poso vaig observant el munt de gent que va arribant i les ganes de correr van augmentant. Arriba un autobús per als corredors de la cursa de 5 kilòmetres, pujo juntament amb la xicota del Sergi i altres corredors, ens porta fins al parquing de l'Estany d'Ivars. Són les 10, falten 30 minuts per començar, bec uns traguets d'isostar, espero 5 minuts i em poso a trotar suau. Vaig trotant, per vora l'Estany, tot observant el munt d'espècies d'ànecs, corbmarins i altres ocells que estam presents. M'adono que queda 1 minut i estic a 100 metres de la sortida, faig un minisprint per agafar un bon lloc. Donen el tret de sortida i de primeres veig que serà una cursa molt ràpida. A davant meu es forma un grupet d'uns 15 corredors, decideixo conservar i anar a una certa distància, trobo que han sortit molt ràpid. Vaig adelantant corredors d mica en mica, sóc al quilòmetre 2 i vaig el 12, les cames em responen bé i decideixo apretar una miqueta més. Adelanto un amic de Tàrrega que sé que té els 10 kilòmetres amb 38 minuts, sé que estic corrent bé. De sobte em trobo una rampa d'aquelles que trenquen cames i sem passa de tot pel cap, baixant el ritme i acabant ben cansat. Vec que nmés queda 1 kilòmetre, això ja està penso, les cames ja estan destrossades, i arribo ben asfixiat. Resultat final 20:02 8è lloc, i una gran satisfacció d'haver pogut acabar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada