Coneguem més a ......

Avui coneixerem una mica més a la Raquel Colom.Gràcies Raquel per compartir-ho amb nosaltres!!

- PER QUÈ CÓRRER?

Vaig tornar a córrer, per superar la mort dels meus pares.

- DES DE QUAN?

El dia 31 de desembre de 2011, era l'últim cartutxo que em quedava per sortir d'aquell túnel fosc i llarg. Aquell 31 de desembre, vaig sortir a primera hora del matí i des d'aquell dia que cada dia faig una cosa o altra, sigui poc o sigui més.

- PRIMERA CURSA?

Carenes... mai l'oblidaré!

- QUANTES N'HAS FET?

Sis, i diumenge cap a la setena. 

Bé, quan érem xics amb ma germà anàvem a tots els crossos i olímpiades, els coloms... arrassàvem! ja ja ja

- QUINA T'AGRADARIA FER?

Kilian m'ha proposat fer equip pel seu nou repte, però li he dit que encara em faltava una mica de preparació, jejejej... fora bromes. 

Per a mi totes són especials i úniques, em limito a disfrutar-les quan passen.

- T'AGRADA PLANIFICAR O ENTRENES AL TEU AIRE?

Planificar? Nooo!!

Jo no li'n diria entrenament al que faig jo, un dia surto a caminar per la muntanya, l'altre corro, l'altre a passejar...en cap moment m'he plantejat fer un entrenament específic, almenys ara per ara. El meu objectiu, només és un: DISFRUTAR del que faig.

Em sembla que si em comencés a imposar entrenaments, aviat ho engegaria tot a 'córrer'.

- ALGUNA ANÈCDOTA?

Que sempre em perdo, ja ja ja... tinc el sentit de la orientació desconnectat!

- ZONA ENTRENAMENT I DIES QUE SURTS?

La paraula entrenament no està en el meu 'diccionari' ara per ara, però surto per on puc, pels voltants de Tremp, St. Corneli, St. del Bosc, camí de Palau, enllaçant camí dels cavalls... i quan ens ho podem combinar, sortim amb tiet a caminar.

- MÚSICA O SENSE?

Amb música

- SOLA O ACOMPANYADA?

Generalment vaig sola, pels meus horaris, per això agraeixo més, els dies que surto acompanyada.

- MUNTANYA O ASFALT?

MUNTANYA, tot i que faré els Templers, perquè el Sergi em va dir que era xula.

 

-FRED O CALOR?

 Les dues tenen el seu encant. 

Tot i que després de passar l'hivern, ara ja tenia ganes de solet!

- TIPUS DE VAMBES?

Tinc unes Asics Trabuco i unes Sportiva. Jo no hi entenc massa, però em trobo més a gust amb les Trabuco, les segones, tot i portar mig número més, em molesten als dits.

- ALGUNA MANIA? 

No.

- Algun ídol de l'atletisme o de l'esport?

Està clar que de Kilian només n'hi ha un.

Però els meus ídols reals, sou vosaltres, Sergi, David, Marco, Canals, Fontelles, Terrissé, Anna, Luz, Felip, Txema, el meu tiet... ( i molts que em deixo, perquè ara no em venen al cap, però que també ho sou), els que us veig cada dia fent coses, amb ganes, per aquí al país i que de cadascú n'he agafa't alguna coseta que m'aplico a la meva persona.

Només em queda donar-vos les gràcies per voler compartir amb la resta dels Tremp runners, una part de la meva vida.

Fotos i classificació caminada entre nogueres

https://plus.google.com/photos/110337538314832604005/albums/5748307188728565745


http://www.pallarsjussa.cat/imatges/2012/classificacio_entre_nogueres.pdf

Curses cap de setmana

MITJA MARATÓ DE MUNTANYA LA ROCA NEGRA

El nostre company el Jaume Badia Llesuy , ha participat aquest fi de setmana en aquesta mitja marató de muntanya que es cel-lebra pels voltants de Sant Boi de Llobregat.Podeu trobar més informació al seguent enllaç:
http://www.trailsantboi.cat/

El Jaume va fer un temps de 3h 00 29 " en el lloc 195 de 371 arribats

TRAIL SANT ESTEVE PALAUTORDERA

El Miquel Seseras i la Lidia Fuentesauco van estar presents a la trail de Sant Esteve de Palautordera.El Miquel va fer la cursa llarga de 27 kms i la Lidia va fer la curta de 13 kms.Podeu trobar més informació a :

http://www.trailse.com/

El Miquel va fer 3h 11' 29" en el lloc 108 de 399 arribats

La Lidia va fer 1h 46' 56 ".No sabem la posició exacta.


CAMINADA ENTRE NOGUERES

Dissabte al matí es va cel-lebrar la caminada entre nogueres que es feia desde Pont de Montanyana a Tremp.Una caminada de 25 kms on molts Tremp runners hi van ser presents.De moment no hem trobat cap classificació però podeu trobar tota la informació a els seguents enllaços:

http://www.tremp.cat/index_web.php?idwc=czo5OiJwbWVzcG9ydHMiOw==&idn=2bd7f907b7f5b6bbd91822c0c7b835f6

http://pallarsjussa.cat/

Podeu trobar diverses fotos al blog de la Joana:

http://byjuanin.blogspot.com.es/

Quan tinguem més informació de tots els que hi vau ser la publicarem.Ara no ens voldriem deixar cap nom.

Lliga Tremp runners actualitzada.El Miquel empata amb el Nacho a la primera posició!


Gràcies i felicitats a tots!

Correr sense tecnologia

Ultimament , vivim en un món on pràcticament utilitzem les noves tecnologies per a tot.El món del correr també ha evolucionat molt amb el pas dels anys i ara es difícil veure algú que corri sense música,aparells gps,pulsometres , etc.Us presentem un article tret de la revista runners world , on ens parla de com correr també sense tota la tecnologia i les aventatges que té de fer-ho.









¿Sin reloj? ¿Sin música? Deja tus aparatos atrás y gana una nueva perspectiva de tus esfuerzos.

Los aparatos te ayudan a cuantificar el esfuerzo que pones al entrenar, pero dejar a un lado toda esa tecnología de vez en cuando puede ayudarte a recalibrar, devolviéndote a la genial sensación de correr con la mente en blanco. Una vez liberado del estrés del constante feedback, puede que te encuentres corriendo más rápido y con un mejor rendimiento. A continuación te explicamos cómo desconectar y reflexionar.

Reloj
Mirar el ritmo, distancia y pulso cada dos minutos te hace estar más concentrado en los números que en las señales de tu cuerpo. No sólo puede que tiendas a ignorar el feedback que te envía tu cuerpo, sino que también estás depreciando uno de los mayores beneficios de correr: la paz mental. Opiniones expertas sobre el tema afirman que llevar aparatos tecnológicos al correr impide a la mente entregarse al cuerpo. Además,creen que dejar los aparatos y cronómeros en casa también te puede liberar de los prejuicios sobre cuánto y a qué velocidad puedes correr. A veces los números pueden motivarnos, pero otras veces nos limitan. Pero puede que olvidarte de los dígitos te ayude a ir más allá y descubras otro nivel de carrera.

• ¿Cómo? Escoge un destino: Por ejemplo, la casa de algún amigo o un puente por que el pases conduciendo normalmente y te apetezca ver de cerca. También puedes convertirlo en una actividad social: corre hasta algún café que te guste y queda allí con algún amigo que te pueda llevar de vuelta a casa en coche. O puedes correr tu ruta habitual pero sin reloj. Céntrate en tu forma física, en tu respiración y en cómo sientes tus piernas, en vez de centrarte en lo rápido que dice el reloj que vas.

Está bien que apuntes a qué hora empiezas y a qué hora acabas pero no lleves el reloj contigo. Y cuando estés preparado para correr sin tecnología, recuerda que muchas pequeñas carreras renuncian a cronómetros y marcadores de kilometraje. Busca alguna carrera de fiestas de pueblos, ciudades pequeñas o con poco presupuesto donde no tengan sistema de cronometraje para que disfrutes de correr sin saber qué tiempo haces.

Música

Una buena canción nos puede animar durante una carrera larga y aburrida o silenciar las conversaciones de tus vecinos de cinta de correr en el gimnasio, pero también puede llegar a bloquear el feedback sensorial que tu cuerpo te envía y puede distraerte. Por ejemplo, cuando corres con tapones no escuchas el sonido de tu respiración ni el de tus zancadas, que son pistas importantes para saber lo que estás trabajando.

Escuchar música todo el tiempo hace que ésta pierda su valor y sensaciones que produce oírla. En definitiva, te puedes volver insensible a sus efectos motivadores. Por otra parte, están algunas normas que prohíben los auriculares en sus even tos deportivos y competiciones oficiales. Los organizadores del maratón ING de Nueva York recomendaron que no se utilizasen MP3 o auriculares durante la carrera, lo mismo ocurrió en el maratón de Boston, que también lo prohibió para atletas de élite que competían por dinero.

• ¿Cómo? Comprometerse: La  sugerencia es usar la música de forma estratégica. Se puede escuchar música solamente durante las sesiones más intensas de velocidad, por ejemplo, o correr dos veces por semana sin auriculares. Si vas a correr una tirada larga y necesitas anirmarte, puedes escuchar la música de forma intermitente. Si sueles correr solo porque no te gusta charlar puedes buscar a un compañero que piense como tú y que te acompañe sin compartir demasiada conversación.

Correr solo

Si estás en un equipo de relevos de maratón o si formas parte de otro equipo de carrera, puedes centrar tus objetivos en el grupo, en lugar de llevar estadísticas personales. Estas carreras no tienen como objetivo un determinado tiempo o ritmo, se centran en la diversión, la aventura y el compañerismo, lo que supone que la tecnología ocupa un segundo lugar. Cuando divides el trabajo no puedes buscar una marca personal y eso hace que los números signifiquen menos que en una carrera tradicional, lo cual te libera de tus propias expectativas, excepto de una, que es hacer lo mejor para el equipo.

• ¿Cómo? Olvida la función del cronómetro: Se puede hacer un pacto para que nadie corra con reloj y que sean otros quienes se encarguen de tomar los tiempos y comunicarlos al final de la carrera. Los que hayan corrido con un mismo grupo durante un tiempo, pueden cambiar de equipos. La ventaja es que estarás focalizado en hacer nuevos amigos y te centrarás en los objetivos de los diferentes equipos más que en los tuyos propios. También puedes ponerte en contacto con el director de una carrera para que te apunte como sustituto en caso de que falle alguien el día de la carrera. No hay nada más emocionante que ser el relevo misterioso.

Coneguem més a .....

Avui coneixerem una mica més a l'Ester Felip.Gràcies Ester per compartir-ho amb nosaltres!

En primer lloc voldria agrair la feina que s’està fent i com està creixent aquesta gran iniciativa dels Tremp Runners. Es una bona manera de compartir experiències, blogs, iniciatives, informació sobre les temàtiques que ens uneixen a tots.

En el meu cas, jo no acostumo a córrer gaire, ara tot just estic començant, però ja fa uns quants anys que vaig començar a caminar per les muntanyes, i això si que m’ha enganxat.

-          Perquè córrer?

Ara per ara, estic començant a córrer una miqueta, però normalment acostumo a sortir a caminar per la muntanya, per mi la muntanya m’inspira tranquil·litat i  desconnecto de la vida quotidiana del dia a dia, totes les preocupacions marxen de la ment, i hi ha moments en que pots arribar a posar la ment en blanc, lo qual relaxa moltíssim.

El fet de caminar per llocs que només son accessibles a peu, i poder contemplar la natura que t’envolta, el silenci, el vent xiular. Son sensacions que només es poden viure, son difícils d’explicar.

-          Des de quant?

Des dels 8 anys que vaig començar a esquiar la muntanya em va començar a captivar a poc a poc, i cap als 18 vaig començar a aficionar-me a caminar per les muntanyes, sempre amb la motivació d’aconseguir un repte. De tot això ja en fa uns 9 anys.

-          Primer Cim?

El meu primer cim va ser la Pica d’Estats (3.143m) amb 19 anys. Recordo aquell dia perfectament, ja que no n’estava gens d’entrenada i vaig patir una estona llarga. Però tot i el patiment d’aquell dia, no em van marxar gens les ganes de seguir fent muntanyes.

-          Quantes n’has fet?

Uff, no les he contat, unes quantes, totes les que he pogut fer fins ara, però me’n queden molts de cims, travesses i expedicions per fer. No me’ls acabaria mai.

-          Quin t’agradaria fer que no hagis fet?

N’hi ha molts de cims que m’agradaria fer com el Matterhorn, Montblanc, Kilimanjaro, Mc Kinley, etc... I per suposat Everest i K2 encara que només sigui un somni.

-          T’agrada planificar o entrenes al teu aire?

Normalment entreno al meu aire quan no tinc un repte concret per entrenar, i quan tinc una expedició prevista intento marcar-me una mica mes els entrenaments.

-          Alguna anécdota?

D’anècdotes, unes quantes.... Un cop al Cadi, se’ns va fer tard quan ja estàvem prop del cim, ja que era a l’hivern i ens quedaven poques hores de sol, vam decidir baixar pel dret ja que el camí seria mes curt. Tot i així ens va enganxar la nit, sense frontals, camp a traves pel mig del bosc i sense tenir molt clar on aniríem a parar.... I si tenim en compte que era un 24 de Desembre i havíem d’arribar a casa per sopar.... Vam fer una miqueta de tard.... La muntanya es imprevisible, coses que passen. Una aventura mes a explicar.

-          Zona d’entrenament i quants dies?

Per entrenar, normalment quan puc pujar cap al Pallars, aprofito per sortir cap al Roc dels Nerets, Sant Corneli, Pui de Lleràs, ...

I durant la setmana a Barcelona vaig al gimnàs 2 cops per setmana, ja que normalment els caps de setmana aprofito per sortir, ja siguin sortides d’1 o 2 dies.

-          Musica o sense?

A les sortides a la muntanya mai porto musica, prefereixo sentir la natura. Però quan entreno al gimnàs si que ho faig amb musica.

-          Sola o acompanyada?

Per entrenar acostumo a anar sola, ja que no em planifico massa els dies, vaig al meu aire. I així psicològicament també es un bon entrenament.

Però m’agrada anar acompanyada, ja que també t’exigeixes mes del que podries, sobretot si la resta de gent tenen un nivell superior al meu.

I quan surto a fer cims, si que normalment vaig acompanyada, es molt millor compartir l’experiència amb mes gent.

-          A la muntanya estiu o hivern?

M’agraden les dues estacions, cada una te les seves coses... Però cada vegada m’agrada mes l’hivern, prefereixo la progressió per neu, tot i que hi ha altres factors de risc a tenir en compte, i sobretot portar el material adequat.

-          Fred o calor?

A la muntanya no es pot pas triar, ja que quan comences a guanyar alçada, es fa patent de que a la muntanya no es mai estiu, i per tant sempre necessites roba d’abric. En un dia pots passar per molts estats de fred i calor, per tant sempre s’ha d’anar equipat per tot.

-          Tipus de botes?

Per als trekings, Salomon i Asolo. I per la Bota d’Alpinisme les Millet “rock & Ice”.

-          Alguna mania?

Per ara cap.

-          Algún ídol?

Algunes de les persones que admiro son la Gerlinde Kaltenbrunner, l’Emma Roca, Monica Aguilera. Son algunes de les meves referents tant pels reptes que han aconseguit, tot i les dificultats en cada moment, i per la senzillesa amb que ho tracten.

Però el referent que he tingut sempre, i molt mes proper es el meu pare que tots coneixeu (el Felip). Des de petita que l’he seguit en totes les maratons, i es gràcies a ell que m’he introduït en aquest mundillo. Els primers cims que vaig fer van ser amb ell, i si no hagués sigut per això probablement ara no estaria fent res del que faig.