Translate

dilluns, 20 de gener del 2014

QUI ES QUI? L'ENTREVISTA A...

Una rialla, mai una mala cara, sempre optimista, previsora, cauta, lluitadora,..., així és la nostra entrevistada d'avui.




QUI ÉS QUI? Avui la Joana Franch. Gràcies Joanin per compartir-ho amb nosaltres.

Abans que res gràcies per pensar en mi, no m'ho esperava pas, ha estat una grata sorpresa.


PER QUÈ CORRER?

Per trencar la rutina del dia a dia, no pensar en feina i en res més i perquè m'agrada. Si tens una mica de temps, tens una estona per anar a córrer, sense excuses. M'agrada córrer, sobretot pels matins, després la resta del dia se'm fa més digerible.

DES DE QUAN?

Des de xica, els meus records es remunten a l'època del Gasol al l'escola Valldeflors. Després de classe, un parell de tardes a la setmana, entrenàvem al camp de cross que hi havia al joncar, on hi ha ara el pavelló.

PRIMERA CURSA?

La veritat no ho recordo ben bé. Segurament deu ser un dels mítics crossos del Pont de Suert, Arbeca, Mollerussa,....

QUANTES N'HAS FET?

No ho he comptat mai, però en dec portar un bon sarpart.

QUINA CURSA ESPECIAL T'AGRADARIA FER I PER QUIN MOTIU?

Tot i que ja l'he fet diverses vegades i també hi he col·laborat en l'organtizació, per mi és especial la Cursa de l'Antoni Camarasa, perquè per mi l'Antonio era una gran persona de la què en tinc molt bon record ja que havia entrenat amb ell un parell de temporades.

MARQUES?

No sóc competititva i, per tant això de les marques ho tinc una mica de banda, però si que ho miro d'alguna manera és en quant a km. per exemple, per mi és una marca poder fer els 55km de Carenes, que espero poder tornar a fer enguany si tot va bé. Crec que la meva millor marca és poder disfrutar-ho al màxim.

ALGUNA MANIA O SUPERSTICIÓ?

En principi et diria que no, però tots tenim les nostres manies. Potser la més rellevant és la deixar-ho tot apunt la nit anterior i abans de la cursa faig 2 cafès com a mínim.

PLANIFIQUES L'ENTRENAMENT O AL TEU AIRE?

Fins encara no fa un any anava sense planificar, a salto de mata. Ara, amb la lesió de la periostitis, que al final, m'ha durat molt més del que pensava, he après a planificar els entrenaments, els descansos i els rodatges, i em deixo guiar per les sensacions.

ZONES D'ENTRENAMENT I DIES PER SETMANA?

M'agrada fer els entrenaments pels voltants de Tremp, per camins i pistes, un màxim de tres dies per setmana. D'asfalt res de res, em va malament, després necessito més temps per recuperar-me i a llarga segurament tornaria a recaure.
Per això, acostumo anar cap al camí de Talarn i tirar cap aquí o cap allà, tot i que tinc com a punt de sortida el Camí del bassetó cap a St. Jaume i llavors trio si adoberies i direcció Talarn o bé, cap al Serrat i baixo cap al riu pel camí del Jafipes i ja segueixo cap a la depuradora i avall i intentant no tocar asfalt.

MÚSICA PER CORRER O NO?

Moltes vegades em faig el plantejament però sempre opto per poder escoltar la natura.

SOLA O ACOMPANYADA?

Acostumo a anar sola per raons d'horari, però sempre que puc intento quedar amb algú, ja sigui per córrer o caminar.

FRED O CALOR?

Ni fred ni calor, crec que sóc de primavera, tot i que m'adopto bé a les dues situacions.

TIPO DE KETS?

Fins ara he portat mizuno, les kabrakan III, que tenen molt bon agarre, n'estic molt contenta, però pel tema de la lesió el fisio em va recomanar que canviés i, justament ahir, vaig optar per canviar a LaSportiva C-Lite 2.0

ALGUN IDOL EN L'ESPORT?

Sóc de la època del fill del vent, Carl Lewis, però si hagués de parlar d'idols a mi sempre m'han marcat aquells ciclistes que es deixen la pell en curses com el Tour de França, amb un esforços inhumans.
I després tinc uns idols propers, als que puc abraçar i trucar quan convingui, que són aquelles persones que lluiten contra lesions amb l'objectiu de poder tornar a fer esport, com la Laia Pociello, la Sílvia Senyé, el Berbe (amb qui vaig parlar ahir i em va encantar sentir-lo parlar de la superació de la lesió amb una operació complicadíssima). Suposo que amb el fet que jo m'he passat 9 mesos arrastrant una lesió que no m'acabaré de treure mai, me'ls vec molt aprop i sovint hi penso.

QUE SENTS EN UNA CURSA QUAN ESCOLTES ALLÒ DE VISCA TREMP O VISCA EL PALLARS?

Uiiii....m'encanta, se'm posen els péls de punta i més a mi que m'encanta portar el nom de Tremp per tot arreu i des que puc portar la samarreta dels Tremp Runners, doncs encara més.

Bé, ha estat un plaer!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada