Crònica de la mitja marató de Barcelona

El Manel ens fa arribar aquesta crònica de la mitja marató de Barcelona on va correr diumenge passat.


El passat 26 de febrer es va dur a terme la Mitja Marató de BCN. Per a mi va ser la primera vegada que hi participava. Una cursa on la inscripció va ser de 12500 corredors, convertint-se en la mitja amb més inscrits de tot el País.
El meu objectiu, a banda de gaudir d’un dia d’esport, era fer una tirada llarga com entrenament per la propera Marató de Madrid a finals d’abril.
El record de la bona organització de la Marató del 2011, la il•lusió de córrer amb alguns companys de TREMP RUNNERS, i el magnífic cap de setmana de sol,  feien que afrontes la cursa força motivat.

DISSABTE 25 DE FEBRER DEL 2012
Arribem a la capital catalana al migdia, un bon dinar; fideuà i orada al forn. A les rodalies de l’Arc del Trionf l’organització encara ultimava els detalls de l’arribada.
Recollida de dorsal, i la bossa del corredor amb una samarreta tècnica Kalengi, o sigui Decatlhon. Primera sorpresa per a tots, ja que tot i ser conscients de l’època de crisi que estem patint tots esperàvem alguna cosa més.
Tot i ser força tard, a les 22:00 hores, aprofitem l’estada a la capital catalana i anem a veure el futbol, Espanyol-Llevant. És el que té, tenir una dona “Perica”. Cap a les 00:15 hores a intentar dormir, per què els nervis ja es comencen a notar.

DIUMENGE 26 DE FEBRER DEL 2012
Em llevo aviat, a les 6:30 una dutxa i a esmorzar per agafar forces. Cap a les vuit sortim del l’hotel i ens adrecem “xino xano” cap al centre neuràlgic de la cursa, ja que ens esperava una foto amb la resta de companys Pallaresos.
Un cop immortalitzats sota l’Arc del Trionf, tothom cap al seu calaix de sortida. En aquest sentit, personalment penso que l’organització també va fallar, ja que els calaixos eren molt petits tenint en compte la gran quantitat de corredors. Estàvem com sardines en llauna.


A les 08:45, sortida, em col•loco per davant del grup d’01:40, per intentar baixar aquest temps. Els quilometres cauen, i l’ambient als carrers de la ciutat sensacionals, els punts d’animació s’agraeixen. En aquest quilometres em trobo amb corredors de Fondistes Cervera, del Sícoris de Lleida, l’EKKE, Kmo Ponent, Xafatolls, els lleidatans som una “plaga”.
Cau el 5, el 10, el 15, i de moment continuo per davant del grup d’01:40, però a 3 km quilometres de l’arribada he de baixar el ritme, i m’atrapen. En aquest punt també veiem una ambulància al mig del carrer, un company de cursa ha patit una aturada i l’estant reanimant. El mal rotllo s’apodera del grup, seny, cadascú ha de conèixer el seu límit.
Tot i estar força cansat m’esforço per a no despenjar-me del grup. A la llunyania es comença a veure el Parc de la Ciutadella, l’arribada està a prop.
Els últims metres un caos, estrets i amb un bloc de formigó al mig que dificulta l’accés a la quantitat de corredors que arribem amb el mateix temps.
Una medalla commemorativa, una  beguda isotònica i fruita. 1hora 42 minuts, la quarta mitja marató ha caigut. Ara a recuperar i a pensar en la propera Mitja, Balaguer 2012.

CONCLUSIONS :
Vaig gaudir molt de la cursa, pel clima, el recorregut, l’ambient, la companyia. Però sincerament he de ser crític amb l’organització, ja que s’hauria de replantejar la cursa. Si vol un increment de corredors, i vol ser la Mitja més nombrosa d’Espanya, aquesta hauria d’anar acompanyada d’un bon servei als atletes i als acompanyants, si no simplement es converteix en un negoci.
Aquesta cursa no va ser la millor imatge que s’ha de donar als corredors, sobre tot a la gran quantitat que van venir de fora de Catalunya. 

SALUT I A CÓRRER !!!

Gràcies Manel!!!