Una Trempolina a l'Elbrus (muntanya més alta d'Europa)

Avui , podem gaudir d'una crònica feta per l'Ester Felip.L'Ester , es la filla d'un dels nostres cracks, l'Albert.
L'Ester , es una gran aficionada a la muntanya amb força experiencia , i que forma part del centre excursionista de Gràcia (Barcelona).Desde Tremp Runners , volem felicitar l'Ester , i a la vegada , donar-li també les gràcies per compartir amb nosaltres aquesta experiencia a l'Elbrus

Expedició 2011- Ascensió a l’Elbrus (5.642m)

El dia 5 d’Agost comença una nova aventura en la meva historia alpinística, marxo cap a Rússia en direcció al Caucas per a assolir el pic mes alt d’Europa, un dels “seven summits”, l’Elbrus.

Els “Seven summits” son els pics mes alts de cada continent entre els quals hi ha l’Elbrus, Kilimanjaro, Denali, Aconcagua, Castensz Pyramid, Vinson & Everest.

L’Expedició comença a Pyatigorsk, on preparem tota la infraestructura que necessitarem per a passar entre 6-7 dies a la muntanya, agafem les tablets (una espècie de furgos tot terrenys que son la canya per a qualsevol camí). Tenim 5 hores per arribar fins a Calvero de Emmanuel  (El camp base de l’Elbrus).

Instal·lem el nostre campament al Camp Base a 2.550m aprox. Som un grup de 12 persones, 6 catalans, 2 valencians i 4 argentins i compartirem el camp amb una parella de Japonesos. El nostre cap d’Expedició serà el conegut Alpinista Xavi Arias.

Al dia següent ja ens posem en camí cap al Camp 1, serà el primer dia d’aclimatació, per tant pujarem i tornarem a dormir al Camp Base. Aprofitarem la pujada per portejar material que necessitarem els dies que estarem al C1 (1.150m+, 1.150m-).

Al dia següent tornem al C1 per a dormir allà i instal·lar-nos definitivament per la resta dels dies per a preparar-nos pel dia de Cim. (1.150m+)

El C1 es situa a 3700m d’alçada, per a continuar la nostra aclimatació, al dia següent pugem fins a les Roques Lentz a 4.600m i tornem a dormir al C1 (900m+, 900m-). La progressió fins al camp 1 no té camp mena de dificultat tècnica, ja que es tracten de camins ben senyalitzats, i una tartera final  entre dos glaceres. La progressió es lenta ja que necessitem aclimatar per a evitar problemes de mal d’alçada. Portegem uns 15kl cadascú per a dur tot el material d’alçada que necessitarem aquests dies.

A partir del C1, la progressió es a través de la Glacera, pràcticament sortim de la tenda amb els grampons posats. En el primer tram trobem bastantes esquerdes que podem saltar sense massa problemes. Tenim un guia local (l’Anatoli) que coneix a la perfecció el camí, i no tenim gaires problemes per arribar a les roques Lentz. La pendent es elevada, d’uns 50 graus que progressem en línea recta fins arribar a les Roques.

Tornem a passar una nit al C1 i dediquem un dia de descans abans de fer l’atac al Cim.  Es molt important dedicar aquest dia de descans al C1, per a hidratar i preparar-nos per a la llarga jornada que ens espera per atacar el Cim de l’Elbrus.

El dia 12 d’Agost de 2011, ens aixequem sobre la 1:30 del mati, per a prepara-ho tot, esmorzar i enfilar cap al nostre objectiu sobre les 3:30 de la matinada. Es un dia de lluna plena, llàstima que els núvols i una mica de boira ens la tapen. Sortim tot i el fred i el vent que bufa amb els ànims dels membres d’altres expedicions que també han sortit aquella mateixa matinada.

Anem progressant sense parar, fins que no surti el sol no podrem parar degut al fred. I mentre pugem observem la sortida de sol impressionant que apareix per les nostres esquenes. Les sensacions en aquells moments son indescriptibles.

Seguim progressant, nem a un bon ritme ja que arribem a les Roques Lentz  amb 1 hora menys que el dia d’aclimatació. Seguim amunt, i enganxem a l’expedició que havia sortit 2h abans que nosaltres. Estem tots molt be i seguim amunt, les parades a aquestes alçades son mínimes, màxim 2 minuts, ja que el fred fa que no sigui viable parar mes estona, tot i tenint les mans protegides amb manoples per a evitar congelacions.

En quan som a la base del pic est es gira ventisca, es tapa el cel. El temps no pinta massa be, seguim flanquejant, ja que nosaltres intentarem el pic oest que es el cim principal. Arribem al coll entre els dos cims. Veiem que una expedició està intentant el cim est, ja que el temps fa que no es vegi clar l’atac al cim principal, sota nostre hi ha una cordada que decideixen retirar-se. Realment el temps se’ns ha girat en contra, tenim tots els números de fer mitja volta i descendir. Ja estem a 5.300m i nomes ens queden 342m pel cim.

Decidim seguir pujant tot i les condicions de la meteo, ens encordem ja que el vent havia descobert unes plaques de gel, en una forta pendent. Tots fem un esforç per arribar al cim, que finalment el veiem allà mateix. Es impressionant, en quan arribem al cim els núvols desapareixen i ens deixen una finestra increïble.

Finalment després de 11 hores d’ascensió som els únics que aquell dia aconseguim assolir el cim principal de l’Elbrus. Les sensacions a aquestes alçades son màgiques.

En 4h tornem a estar al C1 que ens reben tots els membres de la resta d’expedicions amb “Congratulations”, realment ha sigut un dia difícil per a l’ascensió, però ho hem aconseguit!

La satisfacció personal per haver assolit un dels “Seven Summits” es molt intensa.

ESTER FELIP