Translate

dilluns, 15 d’agost del 2011

Carai Agustí!!!

Es diumenge a la tarde.Tinc moltes ganes de sortir a correr.El dia abans , s'ha cel-lebrat a Talarn la primera cursa i caminada nocturna "cuca de llum".La feina m'ha impedit de participar-hi , tot i que la feina també , m'ha permès de poder-hi ser des de l'inici fins al final.Veure a tants amics corrent i caminant en una cursa tant ben organitzada per la gent de Talarn , ha fet que tot i passar unes hores , continui tenint moltes ganes de sortir a correr.La calor apreta , però la decisió es fàcil.M'enveno els peus , baselina , conecto el gps , empleno les botelletes , ho repaso tot i ja estic preparat per gaudir un dia més fent esport.Surto corrent a lo Barri(o sigui sense samarreta) per camins que conec poc.Em dedico a explorar nous camins.Quan ja estic tornant al cap d'uns kms , entro en un petit poblet.Vaig una mica deshubicat i veig en un plaça dos senyors amb uns nens que estan jugant.M'apropo a ells per que m'indiquin.
-Perdoneu , sabeu com tornar a Torredembarra per camí?No voldria agafar la carretera avui amb el transit que hi ha?Un dels dos homes es gira per ajudar-me i..........
Carai Agusti!!! es el crit que em surt a mi de la boca.Sense voler-ho acabava de topar amb l'Agustí Roc!!Ni mes ni menys que tot un campió del món de curses de muntanya.
Em quedo molt sorprès de que fos ell, ell es queda pensant qui es aquell que l'ha cridat pel nom i que no coneix.
-Ho sento , estem estiuejant per aquí i no sabem quin es el camí cap a Torredembarra, tot i així desprès del bar a la dreta em vist gent que caminava per un camí.
Moltes gràcies Agustí , vaig a provar!!Engego el gps un altre cop i surto corrent.Començo a repassar mentalment les curses en que vaig tenir la sort fa uns anys de poder veure a l'agustí en plena forma en acció.M'he quedat amb les ganes d'agrair-li els bons moments que ens ha fet passar a tots gaudint de l'esport amb ell.Sense voler,les passes es fan més llargues , el cor s'accelera , la respiració també!En el meu petit món , mentres vaig descobrint nous camins , jo també em sento un campió.Un privilegiat de poder gaudir del que estic fent.Al cap d'uns kms , ja soc a casa tot pensant com es de petit el món!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada