Crònica marató de Madrid de Manel Sancho

Començo aquesta crònica donant les gràcies a tots els que han estat al meu costat ; l’Antonio de Madrid que em va recolzar, acompanyar i animar abans, durant i desprès de la cursa, al Nacho pels seus consells  i  la seva hospitalitat, al David de l’SFHERA de Lleida pels seus consells d’alimentació i hidratació, i com no a la Sònia, l’Ivan i l’Oriol que també han fet la Marató des de fora, i m’han recolzat en tot moment.

La present edició de la Marató de Madrid ha comptat amb la inscripció de 12000 corredors pels 42195 metres i 7000 per la cursa paral·lela de 10000 metres.

Els recorregut del Rock'n'Roll Madrid Marató i dels 10K discorren pels carrers més importants de la Capital i permeten admirar alguns dels principals monuments històrics com la Porta d'Alcalá, el Palau Reial o la Biblioteca Nacional i grans espais esportius com els Estadis Santiago Bernabéu i Vicente Calderón.

Han estat tres mesos intentant seguir el pla d’entrenament, dies de sacrifici personal, amb l’objectiu d’acabar la tercera marató de la meva vida, i si podia ser millorant la marca de la darrera marató de València 2011. Tot i que no era massa optimista tenint en compte l’exigència i duresa del recorregut, sobretot en els quilòmetres finals, tal com ja m’havien advertit, el Sergi, el Jordi, l’Antonio i el Nacho de Madrid.

DISSABTE 21 D’ABRIL DEL 2012 A les 09:00 hores sortida amb l’AVE fins a capital espanyola, dos còmodes hores de trajecte. A l’arribada a l’estació d’Atoxa, taxi i cap a l’Hotel de l’organització, on a banda dels corredors populars s’allotjaven els atletes africans d’èlit contractats per l’organització.

Desprès de deixar les bosses a l’habitació ens adrecem amb un bus gestionat per l’hotel a la Casa de Campo, per a recollir el pitrall, la bossa del corredor, així com per dinar al PASTA PARTY i visitar la Fira del Corredor.

Molta gent per a recollir el dorsal, queda clar que el millor és fer-ho el divendres, però cap problema paciència i a fer cua, el meu el 7834. Dinem un bon plat de macarrons i fruita.

Un tom per la fira, i cap a l’hotel a descansar. La tarda tranquil·la, una passejada pels voltants per a estirar les cames i ultimar detalls per a la cursa. A les 20:00 hores tothom al bar de l’hotel, preparats per al clàssic del futbol espanyol, que veient com va acabar millor no parlar. Després cap a l’habitació a intentar dormir i descansar.

 

DIUMENGE 22 D’ABRIL DEL 2012

Ha arribat el gran dia. Ens llevem aviat, a les 06:00, una dutxa i a esmorzar. Cap a les vuit sortim del l’hotel amb un altre bus gestionat per aquest, i ens adrecem cap al lloc de sortida on havíem quedat amb el Nacho i l’Antonio.

Als calaixos de sortida l’ambient magnífic, a les cares dels atletes es reflecteix la il·lusió però al mateix temps el respecte per una cursa tant exigent.

Aquesta cursa ha estat diferent per a mi, per que l’he fet amb música. Tenia dubtes si aguantaria tants quilòmetres amb l’aparell, però li devia al meu fill gran, que em va gravar setanta-tres cançons per a motivar-me. Al final ho vaig portar bastant bé. Gràcies Ivan !

A les nou en punt, sortida. Els participants de la cursa de 10 km i els maratonians tots junts durant els primers quilometres, la gent cridant com a bojos, la pell de gallina, espectacular. L’Antonio al meu costat, em diu que m’acompanyarà durant la primera mitja, per ell és tracta d’un entrenament ja que es prepara una ultra marató de 101 Km, per dins penso ; quin animal !!!!

Ens col·loquem amb el grup de 04:00 hores, aquest ritme és còmode, i pensem que el més prudent és continuar així almenys fins a la mitja, i depenent de les sensacions, canviar el ritme.

Els quilometres cauen, i l’ambient als carrers de la ciutat sensacionals, els madrilenys han sortit al carrer per a donar força als corredors. Ni a Barcelona ni a València m’havia trobat aquest recolzament, al passar per la “puerta del sol” o per la sortida de la casa de Campo em venen imatges al cap de les etapes de muntanya del Tour de França, on la gent s’amuntega a la carretera per animar als ciclistes. A més durant el recorregut diferents grups de rock posen el seu gra de sorra per a fer més gran aquesta cursa. Espectacular !!

Passada la mitja, ens trobem bé, l’Antonio decideix acompanyar-me durant tota la cursa, i sense dir res puja suaument el ritme, i poc a poc deixem enrere el grup de les 4 hores.

En arribar el quilòmetre trenta, el respecte i la incertesa em passen pel cap. Els records del patiment de la Maratons de Barcelona i València estant mol presents.

Cau el 31, el 32, el 33, el 34 i el 35, i començo a notar força dolor als quàdriceps, són la meva creu. A més els darrers set quilometres són de pujada, i m’adono que hauré de patir força per no baixar el ritme. Però l’Antonio està allà ; “vamos bien Manel, bien bien , buen ritmo, respira bien, vamos vamos Manel, buena carrera, carreron Manel “

Aquests darrers quilòmetres com sempre un espectacle, molts corredors patint; caminant, asseguts, coixejant, amb rampes. A tres quilometres de l’arribada, la Sònia m’espera, em dóna un plàtan i una beguda isotònica, un altre cop al meu costat. Gràcies !!

.

L’entrada al “Parque del Retiro”, magnífic, és la recompensa a l’esforç, estava abarrotat de gent cridant. A uns cinc-cents metres de la meta l’Antonio veu a les seves tres dones i agafa a les petites per que l’acompanyin fins a la meta. Tira Manel tira, tira !!. Jo només veig el final i el “crono” que està per sota de quatre, estic al·lucinant. Entro uns segons abans que l’Antonio i les seves nenes, i l’espero per abraçar-lo i agrair-li que m’hagi portat al SUB 4.

Una medalla commemorativa molt original. 3 hores 52 minuts, la tercera marató ha caigut.

ANÈCDOTA:

Durant la cursa,  diferents persones ens van saludar i animar al veure les samarretes de Tremp Runners :

Quan passaven per “La Puerta del Sol”, un noi ens va saludar super content, sembla ser que va estar vivint a Tremp durant 8 anys, el seu pare va estar destinat a l’AGBS.  L’Antonio li va estar explicant durant uns quilometres algunes novetats i canvis del municipi.

Al pas per la mitja just quant rodàvem amb el grup de les 4 hores, una portadora d’un dels globus ens va saludar i animar en català, la qual cosa ens va xocar tenint en compte on estàvem. Sembla ser que viu a Lleida però està molt lligada amb l’organització de la cursa i baixa cada any per a col·laborar.

Així mateix van ser molts els corredors amb samarretes de l’exercit, que al coincidir durant el recorregut ens animàvem, suposo recordant el seu pas per l’Acadèmia de Talarn. 

Per finalitzar vull acabar aquesta crònica com he començat donant-li les gràcies a tots els que han estat al meu costat però especialment a l’Antonio per la seva amistat, per la seva companyonia, per la seva hospitalitat, i per haver-me acompanyat durant els 42195 metres de la Marató de Madrid. NO HO OBLIDARÉ MAI, GRÀCIES !!!!

 

SALUT I A CÓRRER !!!