Per què córrer?
Doncs realment córrer mai ha sigut el que més m'agrada, però des que em vaig aficionar a fer duatlons de muntanya vaig veure que havia de treballar aquest esport; i d'aquesta manera a mesura que l'he practicat l'he trobat més interessant. També cal destacar que és un esport ideal quan tens poc temps lliure i tampoc no cal invertir-hi molt material... o sigui pasta!
Des de quan?
Fa un temps, en un quilòmetre vertical, em vaig trobar a un noi que havia sigut el meu entrenador de voleibol quan vivia al Maresme i em va dir: "Ja està bé Anna, quan abans us feia córrer no volieu, i ara et trobo aquí a una cursa de córrer!"; doncs això, l'esport m'ha agradat sempre però el córrer en si el practico des de fa uns 5-6 anys.
Primera cursa?
Jo vaig començar les curses amb la BTT, després vaig passar a fer duatlons de muntanya, més endavant em vaig animar amb els quilòmetres verticals i finalment he fet una mitja marató de muntanya, la de Sabiñánigo, on per cert m'ho vaig passar molt bé!
Quantes n'has fet?
He fet moltes curses d'esports diversos: btt, esquí de muntanya, raids, duatlons... que realment és que més m'agrada! Però només de córrer, poquetes.
Quina t'agradaria fer que no hagis fet?
M'agradaria fer moltes coses, a casa tinc un company que ha participat en curses molt interessants i jo ho he viscut al seu costat; m'agradaria arribar a fer una Mezzalama o Pierra Menta amb esquís de muntanya, i alguna cursa de btt per etapes, de córrer m'agradaria tornar a fer mitjes maratons de muntanya que en tinc molt bon record.
T’agrada planificar o entrenes al teu aire?
Al meu aire totalment, les obligacions ja les tinc a casa i quan surto el que busco és disfrutar-ho al màxim. Quan em prepar-ho alguna cursa, és potser quan m'intento planificar una mica les sortides, per tal de no patir excessivament el dia de la competició i poder-la disfrutar al màxim que és el meu objectiu final!
Alguna anécdota a les curses?
Una cursa de btt que vaig fer un estiu a l'Aragó, vam arribar molt justos al poblet de sortida i amb les presses i demés no vaig repassar la bici al sortir. Em vaig trobar força malament durant tota la competició però vaig poder arribar finalment a la meta... i la sorpresa va ser quan me'n vaig adonar que anava amb el fre de davant mal posat i frenant molt la roda... Un desastre!!!
Zona d’entrenament i quants dies?
Ara començo a fer alguna coseta, la petita de casa ja té 2 mesos i mig i jo també em sento més recuperada. De moment no surto a entrenar, surto per desconnectar una miqueta de la vesant de mami que ho necessito; intento sortir 2-3 dies a la setmana pels voltants de Tremp ja que també li dóno el pit a la nena i no puc marxar massa lluny.
Córrer amb música o sense?
Em motiva molt escoltar música quan estic corrent.
Sól o acompanyat?
Depèn del dia i moment... normalment m'agrada sortir acompanyada però sempre tinc dies que prefereixo posar-me la música i córrer tota sola... és una teràpia molt bona!
Muntanya o asfalt?
Sens dubte muntanya... és més, intento no xafar asfalt.
Fred o calor?
No m'agraden els extrems, crec que una temperatura bona la podem trobar a la primavera i tardor... les estacions ideals per fer esport; a partir d'aquí ens hem d'adaptar a tot... una bona roba fa molt.
Tipus de keds?
Fins ara sempre havia corregut amb Salomon però la meva última compra, per variar una mica van ser unes Adidas... la veritat no n'entenc gaire i pel que duren tampoc m'hi vull trencar el cap.
Alguna mania?
No.
Algun idol de l’atletisme o de l’esport?
Admiro a tota persona que es marca uns objectius i més tard o més d'hora els aconsegueix, sense rendir-se o deixar-ho a mig camí... un exemple n'és la Marta Riba de la Pobleta, una noia que de ser una aficionada a l'esquí de muntanya en pocs anys ha arribat a la selecció espanyola fent uns molt bons resultats.
Admiro molt també a la Stephanie Jimenez, una corredora de muntanya que de la selecció andorrana va marxar a italia per casar-se i s'hi ha quedat; allà continua competint tant corrent com en raquetes de neu i esquí de fons... és una bèstia! i sembla ser que allà està més reconeguda i la cuiden més.
També cal citar a la Mireia Miró, una corredora jove que puja amb un nivell altíssim tant en l'esquí de muntanya com en córrer per la muntanya i com la Stephanie ha hagut de marxar a fora perque aquí no ha trobat les ajudes que a altres països dónen als esportistes d'èlit... una pena!
Destacar que totes 3 a més de bones corredores són excel·lents persones i crec que això ha sigut clau per poder arribar on són.
T'ADMIRO COM A MARE, I COM A ESPORTISTA.
ResponEliminaHi ha una una paraula que vas dir-me en una ocasió i que sempre la porto gravada al cap: DISFRUTA!!
Felicitats per ser com ets!!
Anneta a toooope!!!
ResponElimina